Un extraterrestre a ca la Maite
A tocar de la boca del metro, Badalona té un dels jaciments romans més impressionants de Catalunya, tant pel seu contingut com per la museïtzació que se n'ha fet. No n'ha quedat constància, però de ben segur que els murs de les cases de la pretèrita Baetulo van ser utilitzats com a suport dels més antics eslògans electorals que ja els romans feien servir per promocionar les candidatures dels patricis que aspiraven a ocupar els càrrecs locals. Avui, però, no li farà falta al primer patrici de la ciutat, Xavier García Albiol, gargotejar el seu nom a les façanes de les cases de la moderna Badalona per obtenir el favor electoral dels veïns en les properes eleccions. A la ciutat hi ha un aire de convenciment més o menys general, més o menys resignat, que l'alcalde popular i populista repetirà victòria.
A la Badalona de sempre, la que s'apinya a l'entorn del temple de Santa Maria o la que s'articula a partir de l'animat carrer del Mar, es parla de l'Albiol amb desànim i marcant una distància inversament proporcional a l'efecte quasi familiar amb què recorden “la Maite”, la Maite Arqué, volen dir, en referència a l'alcaldessa socialista que va tenir la ciutat del 1999 al 2008. “Al centre l'alcalde hi ve poc, aquí no se'l vota”, diu sense embuts una veïna del carrer de Dalt de Dalt de la Vila. Tan allunyat el veuen de la seva realitat, la seva ideologia i els seus interessos, que un comerciant de tota la vida del carrer del Mar s'atreveix a parlar d'Albiol i la gent que l'acompanya com els “extraterrestres”.
I si els romans un dia van arribar per mar a la platja de Baetulo, l'extraterrestre Albiol segur que va deixar la nau espacial en algun racó dels barris de la perifèria on no només se'l vota sinó que també se'l venera. Al barri del Gorg, una musulmana amb vel assegura que l'alcalde ho fa “molt bé”. Al barri del Congrés, l'Aurora destaca que “feia falta” algú amb la política d'Albiol. Assegut en un banc de Sant Roc, el Fernando destaca que està molt bé “un alcalde que foti canya a la gentussa”. Aquest votant d'Albiol potser parla de gent com ara una parella de romanesos que pugen al tramvia davant seu i no paguen. O potser parla d'una parella amb DNI espanyol que pugen dues parades més enllà i fan el mateix. Que la barra no té fronteres.
