Capital cultural, sí; marca, no
L'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya va tenir el privilegi ahir al vespre a la Biblioteca Jaume Fuster (a la plaça Lesseps que ja espera el 2016 per provar l'L9) d'haver convocat representants dels set grups que es presenten a l'Ajuntament de Barcelona. A més de CiU, el PSC, el PPC, ICV (ara dins de Barcelona en Comú) i ERC, també van convidar C's i la CUP. El debat va servir d'escalfament perquè demà mateix el Cercle de Cultura en munta un de similar a l'auditori del Cercle d'Economia, amb els mateixos partits però diferents portaveus. Probablement, per ser la primera trobada i de gent que se suposa que està sensibilitzada amb el valor cultural de la tolerància, hi va haver prou fairplay. Pràcticament tothom va coincidir a determinar que la seva Barcelona (si és que es pot dir així) volia assumir el paper de capital cultural però mirava d'allunyar-se del concepte de marca així com dels perills del turisme, per allò que acaba cansant fer tant eslàlom per la Rambla de parlars estrangers que baden.
Ara, cadascú imagina una capital amb matisos. Si Àngels Esteller (PPC) i Sònia Sierra (C's) defensaven una cultura catalana que no oblidi la seva relació amb Espanya; Oriol Illa (ERC) parlava d'una capital d'estat; l'actual regidor, Jaume Ciurana (CiU), es referia a una capital que lidera Catalunya i que se situa al món; mentre que Albert de la Torre (el PSC va tirar d'útil fons d'armari després del distanciament de Jordi Martí) lamentava que Barcelona només manté una certa capitalitat internacional gràcies als festivals (Sònar i Primavera Sound). Per la seva banda, Javier Rodrigo (Barcelona en Comú) es referia als zapatistes per explicar que cal una transformació de l'Icub i ampliar el Consell de Cultura i Jep Ramoneda (CUP) denunciava la precarització i exigia una dinamització de base. Per fer aquesta capital, però, tots tornaven a coincidir a parlar d'una cultura transversal, ben arrelada a tots els punts de la ciutat i integradora, tot i les denúncies de censura com l'experiència del Macba des de C's. Ciurana va etzibar: “El regidor no imposa el cànon cultural; això es decideix des de la societat.” A la taula i entre les butaques va carregar la responsabilitat de la cultura. Li va faltar un punt d'entusiasme, de frescor. La platea no vol espectacle, però sí vibrar per les emocions. No il·lusiona veure com, ja a l'andana del metro, una veïna explica a uns turistes on és l'ascensor per pujar amb la criatura? Això és turisme o capital? Seguim...
