Partit d'anada nul

Ahir tota l'atenció mediàtica i dels aficionats del futbol es va centrar en el partit d'anada de la semifinals de Champions entre el Barça i el Bayern. L'enèsim matx del segle i salpebrat pel retorn al Camp Nou del fill pròdig, Pep Guardiola. Una primera part d'una batalla que es resoldrà la setmana vinent en la tornada a Alemanya. Al Parlament es va viure un altre partit d'anada, concretament el de la llei electoral, que va superar el primer tràmit. El resultat definitiu se sabrà d'aquí a un parell de mesos, tot i que si no canvien molt les coses, no hi haurà cap guanyador. Serà un matx nul perquè no hi ha consens per assolir els dos terços que es necessiten per aprovar la normativa i el nou sistema de repartiment entre vots i escons. Tot apunta, per tant, que el projecte està abocat al fracàs.

Després de 35 anys, el ple va debatre per primer cop una proposta de llei electoral. Una proposta escapçada, perquè no hi havia el model electoral, però al cap i a la fi una proposta en què es parlava de mesures de transparència o regeneració democràtica. Algú, fins i tot, pensava que era un dia transcendental en la història de la política catalana. El diputat Roger Torrent, d'ERC, va alertar els seus companys que les properes setmanes, quan es decideixi si es pot aprovar o no la norma, el Parlament s'hi jugarà la “dignitat” i el “prestigi”. Però no tothom ho devia entendre així, perquè durant el debat l'hemicicle estava mig buit i el focus d'interès se centrava en l'enèsim atemptat de José Ignacio Wert contra el model escolar català i la reunió que mantenia en aquells moments la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, amb els grups parlamentaris per intentar pactar una contraofensiva.

A l'hora de les intervencions, tothom va anar una mica a la seva, perquè va exhibir el seu sistema electoral com el millor. Que si l'alemany, que si l'holandès, que si el proposat per una comissió d'experts l'any 2007, que si un max-mix d'aquests sistemes, etcètera... Això sí, CiU, ERC i ICV-EUiA ja han pactat que, si no hi ha una entesa final, s'adaptaran a la Loreg i impulsaran llistes desbloquejades. La diputada no adscrita, Marina Geli, s'hi podria afegir, però encara faltarien dos vots per arribar als 90. El PSC s'hi nega en rodó, encara que CiU i ERC no descarten temptar alguns noms socialistes que ja han trencat la disciplina de vot en aquest mandat, com ara Núria Ventura o Rocío Martínez Sampere.

Però no només el futbol va ser protagonista. El bàsquet també va irromple en el ple. Lluís Corominas (CiU) va explicar que quan ell jugava, el seu equip va demanar un temps mort i van pactar una jugada. Però un company seu, en Jaume, es va equivocar i va anar a anotar a la cistella pròpia. “Jaume!”, recorda Corominas que li va etzibar... Exactament el mateix que ahir, com va reconèixer el diputat, també volia escridassar Jaume Bosch (ICV), després que els ecosocialistes haguessin presentat una esmena quan s'havia acordat un text conjunt.