Extremadura al cor

A l'Hospitalet del Llobregat expliquen que des que, l'any 1983, Celestino Corbacho es va fer càrrec de la regidoria d'Urbanisme, l'alcalde Joan Ignasi Pujana es va trobar que el cap de l'oposició era del seu propi partit. L'ambició d'aquell noi nascut a Valverde de Leganés (Badajoz) que havia arribat a Catalunya seguint les passes de dos germans i als tretze anys ja treballava en una impremta per poder pagar-se els estudis, va afectar la convivència entre els dos polítics socialistes fins al 1994, quan Pujana va ser acusat de tràfic d'influències i obligat a presentar la dimissió. Corbacho es va trobar obertes les portes del cel. Militant de la federació catalana del PSOE des del 1976, el 1982 va ser escollit primer secretari del PSC a l'Hospitalet.

Com a responsable de la segona ciutat de Catalunya, Corbacho es va esforçar per mantenir la convivència a la babel sorgida de l'allau d'immigració i del creixement accelerat. Com a alcalde, no va dubtar a aplicar la vella recepta del pal i la pastanaga, en termes més moderns es pot dir que va fer un discurs que passava per la duresa i la integració, sempre es va mostrar més del PSOE que del PSC, més amic de Guerra que de Maragall. Potser per això, després de substituir José Montilla com a president de la Diputació de Barcelona, aquest capità que tenia galons de general va ser nomenat ministre de Treball i Immigració. Quan va caure Zapatero li van buscar col·locació al Parlament, però ell sap que porta Extremadura al cor.