Crònica
On Aznar jugava al dòmino
Quintanilla de Onésimo, que venera el falangista Redondo, enyora les partides de l'expresident
El taulell dels anuncis del bar Redondo està farcit de convocatòries, entre elles una ordenança municipal que avisa que el termini per pagar el tribut de les deixalles es va obrir el 5 de març i conclourà al maig, però encara deixa espai per a una bufanda esportiva amb les franges de color blanc i violeta i un lema que desafia l'ortografia catalana, però que és rotund: Ni Barsa ni Madrid, Real Valladolid. Insensibles a una bufanda que al bar Redondo tothom té més que vista, els clients –tots homes– es disputen la rutina de conquistar l'exemplar de l'As o d'El Norte de Castilla, diaris que al migdia han absorbit a la portada i a la contraportada algun cafè vessat a la barra a primera hora durant l'esmorzar. “L'expresident José María Aznar? Ara fa temps que ja no ve...”, lamenta el propietari.
Com si Redondo fos el nom que ho vertebra tot en aquest poble de 1.191 habitants, el bar Redondo és una de les àgores de Quintanilla de Onésimo, que fins al 1941 s'anomenava Quintanilla de Abajo i que anteriorment es va anomenar Quintanilla de Yuso i Quintanilla de Duero. El canvi de nom va ser un caprici de l'època franquista que va ser impulsat per Falange de Valladolid, que va voler homenatjar així Onésimo Redondo Ortega, fundador de les JONS nascut a la localitat, amic de José Antonio Primo de Rivera i mort el 1936 en els inicis de la Guerra Civil espanyola.
Setanta-quatre anys després del seu rebateig, Quintanilla de Onésimo continua desafiant amb el seu sol nom la llei de la memòria històrica que des del 2007 exigia eliminar la toponímia franquista de la Pell de Brau. La celebritat del poble, però, viuria el seu punt àlgid en democràcia entre el 1996 i el 2004, quan el llavors president espanyol José María Aznar feia escapades de La Moncloa en direcció al nord-oest per refugiar-se en aquest indret silenciós, envoltat de vinyes de Ribera del Duero, que el va veure partir rumb al Madrid dels cotxes oficials en el seu ascens polític. Com el 18 de maig del 1996, quan Aznar es va reunir amb el president Jordi Pujol a La Moncloa –com a deferència pel pacte del Majestic firmat un mes abans– i després es va escapar en companyia del seu fill petit Alonso a Quintanilla de Onésimo (Castella-Lleó) per disputar una de les clàssiques partides de dòmino amb amics de filiació com el baró local Juan José Lucas. L'escenari d'aquelles partides de dòmino televisades i amb públic era, precisament, el bar Redondo, on Aznar aplegava factòtums regionals com l'alcalde de Valladolid i ginecòleg d'Ana Botella, Francisco Javier León de la Riva. “La ració de política ha sigut aquest matí, no parlem d'això; amb Pujol tot ha anat molt bé, ara estic amb els meus amics”, esquivava Aznar aquell dissabte de 1996 al bar les qüestions dels curiosos. Aquell dia, al dòmino, Aznar va guanyar una partida i en va perdre una altra.
Amb la responsabilitat d'haver acollit escenes del celtiberia show a finals dels anys noranta gràcies a l'Aznar, que viatjava a Quintanilla per jugar la partida o per estiuejar-hi, al bar Redondo encara recorden l'última vegada que l'expresident els va honorar amb una visita. “L'última vegada va aprofitar que presentava les seves memòries a Peñafiel i es va acostar per aquí, ell acostumava a venir aquí a fer la partida i després passava per la Bodega Arzuaga...”, diu capbussant-se en el passat el propietari del bar i amo de la terrassa que ha acollit les partides més mediàtiques que ha donat mai el dòmino.
A les portes de les eleccions municipals del 24 de maig, ningú no dubta que aquest poble que un dia va ser Quintanilla de Abajo i que des del 1941 té un cognom falangista viurà una nova victòria de l'alcalde del Partit Popular, que, en un gir irònic, s'anomena també Redondo, Félix Redondo. El 2011, la llista de l'alcalde Félix Redondo va conquistar el 48,3% dels vots: 377 vots en un cens de 958 votants i 5 dels 9 regidors en joc. El contrapoder a la majoria absoluta del PP no és el PSOE: la primera força de l'oposició és ara el Partit de Castella i Lleó-Candidatura Independent (PCAL-CI), dipositari del 25% dels vots i per sobre dels socialistes (22%).
Si el pronòstic es confirma, la seu de l'Ajuntament, a la plaça Onésimo Redondo, acollirà com a inquilí quatre anys més l'actual alcalde Félix Redondo. “Caídos por Dios y por España. Presentes”, resa una creu de pedra a la façana de l'adjacent església de San Millán de la plaça Onésimo Redondo. La inscripció impedeix oblidar el pes del passat que des del 1941 impregna el topònim d'aquest poble, on els seus veïns ja saben que el món no s'acaba amb l'última visita d'Aznar.