“Anem a invertir l'estructura de poder, ara és el ciutadà el que pot manar”

Perquè la ciutadania està demanant, no sols una nova forma de fer política, sinó també un criteri distint al moment d'aplicar les polítiques. Però, si em presente a l'alcaldia és perquè m'ha ficat la gent. Silla en democràcia ha dut a terme les primeres primàries obertes de l'historia de Silla, i cap altre partit polític va voler participar en aquesta nova lògica ciutadanista, transversal i no partidista, l'única forma de dur a terme la renovació democràtica que es necessita.

No és que siga el moment de saltar a la política, sinó que hauríem de concebre la política com un espai de la vida comunitària integrada al dia a dia. És a dir, eixa noció de “saltar” precisament forma part de la vella lògica dels partits polítics, en la qual ells monopolitzen l'acció política. I no són només els actors polítics, sinó que a més furten l'autoria política. El que Silla en democràcia representa és aquesta re-situació de la política, és a dir, que els ciutadans podem fer política directament i no necessitem estructures de partits que ens mediatitzen en eixa tasca.

Doncs arrelar la renovació política en este país, en els fonaments des de la qual es pot realment solidificar. Perquè a nivell estatal si és necessària una estructura partidista, però a nivell municipal el gran avantatge és que tenim l'Ajuntament ací al costat i no fa falta eixa estructura partidista que canalitze tota l'energia, sinó que el que ens fa falta és una organització ciutadana directa. I aquesta obertura completa el que ens permet és que pugam dir que ací no ens ha ficat ningú en el sentit de cap partit polític, cap interès financer, cap grup de pressió... sinó que ací som gent i ens ha ficat la gent. Jo diguem que estic ací per “surfejar” esta nova energia ciutadana que vol la política d'una altra forma.

Si i no. Si perquè podem dir que compartim la mateixa naturalesa. I no en el sentit de que són dos estratègies diferents, dos dinàmiques diferents, dos objectius diferents... el que passa és que jo ho veig com un conjunt. L'estructura de partit de Podemos a nivell estatal és necessària per obrir el meló per dalt, i el tipus d'organització ciutadanista, transversal i no partidista és la forma de fer eixe assalt per baix.

En primer lloc i fonamentalment la instauració de mecanismes de control democràtic i de decisió ciutadana. En concret, el programa de Silla en democràcia planteja la creació d'un Consell del poble format per veïns i veïnes, per 25 persones elegides per sorteig. Per altra banda, plantegem la instauració de referèndums, la possibilitat de fer-los de forma periòdica per iniciativa popular amb una certa facilitat i les decisions serien vinculants. Una altra proposta són els grups de decisió ciutadana, la possibilitat de crear grups de treball ciutadà d'una duració no massa llarga per a tractar coses concretes de la normativa quant a convivència comunitària. A més, incorporem els Pressupostos participatius, una qüestió que ja s'està implementant en altres pobles d'Espanya. Això consisteix en decidir en que ens gastem els diners i a més fer-ho d'una forma sensata, perquè evidentment el primer dia no anem a decidir sobre el 100% del pressupost de l'Ajuntament. També és molt interessant la idea de crear una sèrie de Consells Ciutadans Consultius que estiguen articulats al voltant del Consell del poble. Estem parlant, per exemple d'un consell de jubilats, d'un consell de joves, de mares, d'artistes... això seria a la lliure iniciativa de les persones.
En definitiva, articular una sèrie de mecanismes que no obliguen a ningú, però que donen la possibilitat de participar a tot el món, en la mida en que vuiga o puga, eixa és la clau. És a dir, no parlem de participació, parlem d'implicació, de possibilitat de poder, de decidir. Per tant, estem fent una inversió en la nostra estructura de poder i anem a invertir-la, ara és el ciutadà el que podrà manar i el partit polític ha d'estar per obeir i articular el criteri dels ciutadans.

Jo trobe que si perquè és la autèntica resposta a les necessitats que hui en dia està demanant la gent. La corrupció és tremenda i els vells partits polítics han demostrat ser incapaços de donar solució a estes demandes. Estos partits estan tractant de maquillar-se, apropiant-se de nocions com “participació ciutadana” o de mecanismes com pot ser la paritat en la conformació de les llistes, com si això poguera maquillar el fet de que les llistes segueixen elegint-les en un despatx.

El camp de l'atur és un tema molt complicat, perquè els Ajuntaments no compten quasi amb competències respecte d'aquest tema tan important. Per això, dins de les nostres possibilitats, el que hi ha que fer és rellançar l'economia local, però quan parlem d'economia local parlem de les persones que participen en la mateixa. Perquè el que mou realment l'economia són les persones, i sinó tenim un sentiment comunitari desenvolupat, si la gent no fa vida en el poble, aleshores com puc esperar que el comerç local siga potent? Doncs hauríem d'anar a l'arrel i per combatre l'atur hem de generar un nou teixit productiu en el poble. Per això, una de les coses que anem a promoure i a reforçar és un sistema d'intercanvi comunitari en moneda social que permeta millorar i reforçar les relacions econòmiques entre els veïns. En la mesura en que generem més solidaritat social, el mercat intern de Silla pot començar a créixer. Si generem fluxos, els comerços seran beneficiats. Hi ha que vore-ho d'una forma integral i no quedar-nos en la típica resposta del polític que dona dos o tres mesures claus.

Doncs això pot enllaçar amb el que estàvem parlant. El que interessa és que la gent visca amb benestar i si això està reflectit o no en les dades de l'atur, potser ja no siga tan important per què podem aconseguir que la gent que està exclosa socialment, a través del sistema d'intercanvi comunitari puga viure amb dignitat. Doncs, sense diners, molta gent deixaria d'estar en situació d'exclusió social. Per tant de què estem parlant? De les estadístiques o del benestar de la gent? Jo vuic començar pel benestar de la gent.

Salva Mestre ni pactarà ni deixarà de pactar, perquè Salva Mestre no ho decidirà, això ho decidirà Silla en democràcia. I en cas de que això tinguérem que decidir-ho, es faria segons el criteri ciutadà. Tot i això, la cosa és clara: si n'hi ha alguna forma de canviar la forma de fer política a Silla, estarem. Si de lo que es tracta és de perpetuar allò antic, no estarem. Per tant, depèn del pacte que es plantejara...

Rescat ciutadà. Hi ha qui rescata la banca, nosaltres anem a rescatar a les persones. No deixar que ni un sol veí de Silla continue en situació d'exclusió social. I ací n'hi ha moltes coses que sí podem fer. Per exemple, al nostre programa electoral incloguem el Protocol de la PAH i com Ajuntament si pots mediar amb la banca i també pots recolzar molt als veïns. Això és una cosa que no s'està fent i això, sens dubte, seria el primer que faríem, després la resta. Pregunta de Valentín Mateos (EUPV): Podries definir si sou d'esquerres o de dretes? Perquè o es tenen principis o s'actua per oportunitat política.
Esta pregunta em fa gràcia, perquè precisament Silla en democràcia es defineix com ciutadanista, transversal i no partidista, és a dir, som un partit instrumental. A mi l'ideologia de les persones no m'interessa, no vuic desplegar una política des d'una ideologia concreta perquè cadascú te la seua. Per tant, som de dretes i d'esquerres, i de centre i de dalt i de baix... perquè no entrem en eixa lògica. Silla en democràcia és una reivindicació al sentit comú, el sentit comú és d'esquerres o de dretes? No ho sabem, el que si sabem és que dretes o esquerres no esgota tot el criteri ciutadanista. Això és el que EUPV no vol entendre o no els interessa entendre.

Prefereixes a un espanyol corrupte que a un estranger honest?