Sor Lucía entra en campanya

La monja Sor Lucía Caram va irrompre ahir en la campanya electoral. Va fer-ho a Pals, un poble del Baix Empordà amb el qual no té cap lligam especial. L'agrupació d'electors Compromís amb Pals va organitzar ahir una xerrada col·loqui amb la monja en el polivalent del Masos de Pals, una convocatòria que va cridar l'atenció a més d'un centenar de persones, moltes apassionades per deixar-se endur per tramuntanada d'optimisme i empenta i per les tones de virtuts que és capaç de transmetre aquesta excel·lent comunicadora. La monja argentina, instal·lada al país des de fa més de 20 anys, va demostrar altre cop ahir que disposa de la virtut que Woody Allen atribuïa a Wagner. “Quan l'escoltes, t'entren ganes d'envair Polònia”, deia el geni novaiorquès.

Què feia una monja a Pals contribuint a la propaganda electoral d'un grup d'electors palencs a qui va conèixer ahir mateix? Vendre el seu producte. La interacció d'interessos va convertir-se ahir en un acte electoral en propaganda subliminar d'un grup polític. Caram recordava, però, que “la política és massa important per deixar-la només en mans dels polítics”. Amb una enginyosa proposta, Joan Trias va presentar els membres de la candidatura que ell encapçala. Va demanar-los que aportessin un valor cadascú d'ells, un exercici gens improvisat que va esdevenir fil teixidor d'un discurs de valors de la monja que va satisfer les apassionades i els apassionats que van anar escoltar-la i a meravellar-se de la capacitat dialèctica i captivadora que ja voldrien molts polítics per si mateixos.

Caram va obrir el programa electoral de Compromís i va saber trobar-hi aquells valors que li van servir per explicar allò que l'hi interessava. Fent salts de paraula a concepte va convertir els onze valors que van dictar-li els candidats de Compromís

en l'excusa òptima per explicar tres ensenyaments bàsics: primer de tot, que cal ser com el porc de la història del porc i la gallina: “No necessitem polítics com les gallines que fan l'ou i marxen, en volem com els porcs que deixen la pell per contribuir als ous amb bacó.” En segon lloc, és necessari que tots s'apuntin al MEC, un partit transversal: Els que Mouen El Cul. En tercer lloc, que apliquin el 'Jo sóc nosaltres'.

En poc més de vint minuts, la monja Caram va citar Pau VI –“un papa que no era tan bo com Francesc perquè no era argentí”–, Mayor Zaragoza, Sartre, el papa Francesc, Sèneca, Gabriel Marcé i Casaldàliga. Una allau de reflexions, d'optimisme encadenat que només es podrà pair i assimilar quan aparegui el silenci que aclapari la buidor del tòpic continuat i repetit de la campanya electoral que sovint insulta la intel·ligència.