“Qui pacte amb el PP s'autocondemnarà”

No són les més complicades, sinó les més obertes: com a mínim al País Valencià, per primera vegada des de la Transició no està predeterminat el resultat, ni aquest serà una majoria absoluta de ningú. Per a nosaltres, per a Acció Cultural i per a tots els valencians que creiem en la llengua, la cultura i el país, la “complicació” era precisament el que hi havia fins ara: el sistema del bipartidisme espanyol que ens condemnava a una successió de majories absolutes de partits poc sensibles amb la realitat lingüística i cultural valenciana, i dic poc sensibles per ser educat, perquè això és un eufemisme.

Trenta anys després, el mecanisme del mal menor ja no funciona, ni tampoc el del xantatge blaver i anticatalanista. La majoria de valencians han trencat amb l'esquema de la Transició, i volen votar en positiu i a favor, entre altres coses, d'un millor tractament per a la nostra llengua i per a la nostra cultura i d'una millor relació entre valencians i catalans, perquè sabem que tenim els mateixos interessos en infraestructures, en finançament i en molts altres àmbits.

Hi ha algunes coses que pense que podem afirmar. La primera, que el PP perdrà la majoria absoluta, i que no serà substituïda per una majoria absoluta del PSOE. La fi del bipartidisme és un fet, i és un fet positiu, perquè les majories absolutes s'han traduït en actituds autoritàries que han conduït a la imposició sense diàleg, al sectarisme, al seguidisme submís de qui sap que si no obeeix no ix en la foto, a la censura i a la corrupció.

Crec que el PP no podrà governar, primer perquè dubte que puga sumar majoria absoluta amb Ciutadans, i, segon, perquè fins i tot en aquest cas ni tan sols C's no hi voldrà pactar, perquè seria un pacte mortal: qui pacte amb el PP s'autocondemna, els ciutadans no ho permetrien, ni tan sols molts dels seus antics votants. Però fins i tot el pitjor dels escenaris possibles, que PP i Ciutadans sumen majoria absoluta i, a més de sumar, pacten i governen junts, implicarà també canvis, perquè el pacte sempre obliga a moderar posicions, i obri escletxes i ofereix oportunitats a la resta. A més del fet que seria ben divertit veure que el PP explica que pacta amb un partit que té la seu central a Catalunya.

El PP ha sigut perjudicial per a la gran majoria dels valencians, fins i tot per a molts dels seus votants, objectivament, perquè la seua política ha empobrit el País Valencià, ens ha fet més dependents de Madrid en tots els àmbits, i ha afonat la nostra autoestima com a poble. Però durant anys han explicat una il·lusió que molta gent ha volgut creure: que es podia créixer sense economia productiva, que es podia ser fort sense caixes ni bancs propis ni un finançament just, que només es tractava de confiar en ells, així de fàcil. I la bambolla urbanística i del crèdit va alimentar eixa il·lusió. I el PP ha sigu particularment perjudicial en un àmbit.

El de la llengua i la cultura catalanes al País Valencià, perquè ha impulsat una bateria contínua d'iniciatives afavoridores de la castellanització en tots els àmbits, des dels mitjans de comunicació fins a l'ensenyament, i des de la justícia fins a l'administració. Però, alhora, hi ha hagut i hi ha una vitalitat molt profunda de la nostra llengua i cultura, que n'ha permés el rejoveniment i la connexió amb les generacions més joves, gràcies a l'activisme i la música, i també el seu prestigi, per contraposició a l'irracionalisme que practica la dreta espanyola. A més, la mort generacional del blaverisme ha permés una creixent assumpció dels elements que ens relacionen, valencians i catalans, com a fets i fins i tot com a fets positius. A tot això cal afegir el gran nombre d'escriptors i la qualitat de l'obra publicada, el paper de les universitats i també de la cultura popular, el paper representat durant anys per TV3 i Catalunya Ràdio, i també, malgrat tot, per RTVV… Per tant, hi ha un potencial molt important, que pot multiplicar-se si desapareix el dic de contenció de la persecució.

Nosaltres confiem en tots perquè en principi cal confiar-hi, però també diem que ens fixarem en les seues obres, les que puguen fer quan siguen al govern, i també les que fan i han fet com a oposició, com per exemple si fan servir o no la llengua del país de forma habitual. Perquè no és creïble qui no actua en coherència amb el que afirma. I sol coincidir que les forces més compromeses amb la llengua i la cultura del país són les que tenen més potencial de canvi també respecte a la resta d'àmbits.

No, no podem tampoc fer deixament de les nostres responsabilitats: si hi ha un nou govern, aquest necessitarà un coixí social que, des de la complicitat, però també des de l'exigència, l'ajude a fer realitat aquest canvi, perquè 30 anys de bipartidisme espanyol acaben imposant l'hegemonia social no conscient però operant d'una cultura, d'unes idees, que hem de canviar perquè realment hi haja un canvi no superficial.

En tot cas, pensem que caldria fer quatre passos. El primer, un nou govern hauria de fer una auditoria completa de la despesa de la Generalitat els darrers vint anys. El segon pas és prendre decisions d'estalvi, i també d'increment de la recaptació. El tercer hauria de ser prendre decisions que no tenen cost econòmic però sí molt d'impacte, tant en l'àmbit social, com en el cultural i lingüístic: per exemple, que la llengua habitual del president o presidenta i dels consellers i conselleres siga la llengua del país. I quart, s'haurien de crear complicitats amb la societat per a impulsar una demanda popular d'un finançament just per al País Valencià. I en això Acció Cultural pot ajudar i fer un paper de dinamització social molt important. El que de cap de les maneres no s'ha de fer és utilitzar la situació de fallida financera de fet per a no prendre decisions o per a no actuar.

El PP és agressiu i violent per definició, almenys aquesta és la nostra experiència. Però no tenim por del que puga fer el PP, ja hi estem acostumats i no n'esperem res més, sinó del que puguen fer (o deixar de fer) els membres de la possible nova majoria. Cal molta intel·ligència, molta ambició, i una sàvia combinació de prudència i gosadia. I sobretot cal tindre molt clars els objectius i la necessitat d'aliances, i no tindre por del xantatge. S'ha d'estar al costat de la majoria social, i no decebre-la.

La societat valenciana ha madurat molt. Una raó és l'experiència del govern del PP: vint anys de promeses que viuríem al país de xauxa s'han acabat traduint en una fallida econòmica, social, cultural i ètica sense precedents. És el fracàs més absolut d'un projecte que ara evidencia com n'era de fals. Cada vegada més sectors socials en prenen consciència. I una altra raó és el relleu generacional: amb els joves ja no funciona el discurs de la por perquè no tenen res a perdre. Tampoc no hi funciona el manteniment de posicions anticientífiques, perquè estan formats. Ni el fantasma del catalanisme, perquè saben que tenim moltes coses en comú amb Catalunya i perquè és millor el diàleg i el treball conjunt que no l'enfrontament artificial i estèril. El PP encara no ho ha entés, i per això no és només que perd la meitat del seu vot absolut, sinó que pràcticament no té votants entre els menors de 35 anys i en els àmbits amb més qualificació.

Hui tenim un País Valencià discriminat econòmicament i culturalment per l'Estat espanyol, al qual paguem molt més del que ens torna en serveis, infraestructures i finançament, mentre que, a sobre, nega la unitat de la llengua i dificulta constantment l'ús del català en tots els àmbits. Volem ajudar a construir un País Valencià que reba un finançament just que permeta garantir el benestar dels ciutadans, i que veja respectada la seua llengua i la seua cultura, i el seu dret a l'autogovern i a decidir per ell mateix. No som menors d'edat que necessitem ser tutelats. I això les noves generacions ho veuen cada vegada més clarament.

El catàleg de mesures que són necessàries és molt clar. Cal donar plena cobertura legal a la unitat de la llengua i a la doble denominació de català i valencià, per posar fi també jurídicament a un conflicte artificial que ja està tocat de mort socialment. Cal aprovar un pla integral i transversal de política lingüística que implique tots els àmbits i que partisca del principi de la igualtat lingüística, en la línia del nostre document. Cal recuperar un servei de ràdio i televisió valencianes i la recepció dels canals públics en català de Catalunya i de les Illes. I calen acords de col·laboració activa entre els territoris de tot l'àmbit lingüístic per a impulsar un mercat cultural i audiovisual efectiu. I, finalment, cal molta complicitat amb l'associacionisme cívic i cultural que representem, perquè tot no es pot fer des de les institucions i els despatxos: cal també estimular les energies, les responsabilitats i els compromisos socials de manera activa.