El graner roig
El PSC intenta aguantar a l'àrea metropolitana amagant les sigles i explotant la personalitat dels alcaldes
CiU aspira a repetir com a segona força en la primera corona barcelonina, en possible convulsió electoral amb C's i Podem
-
-
Nüria Marin, alcaldessa de l'Hospitalet i candidata a la reelecció pel PSC. ACN/ JUANMA RAMOS / ANC / JUANMA RAMOS / SANDRA PÉREZ. -
Un cartell de campanya del sempre polèmic candidat del PP a Badalona Xavier García Albiol. ACN/ JUANMA RAMOS / ANC / JUANMA RAMOS / SANDRA PÉREZ. -
Lluís Tejedor ACN/ JUANMA RAMOS / ANC / JUANMA RAMOS / SANDRA PÉREZ. -
Oriol Junqueras ACN/ JUANMA RAMOS / ANC / JUANMA RAMOS / SANDRA PÉREZ. -
Mercè Conesa, alcaldessa i candidata a Sant Cugat per CiU ACN/ JUANMA RAMOS / ANC / JUANMA RAMOS / SANDRA PÉREZ.
C's té la llosa d'uns candidats desconeguts i poc bregats al carrer
Sant Vicenç dels Horts, lluny de
ser un reflex de la penetració d'ERC
El del cinturó roig va ser durant dècades un terreny reservat a la vella esquerra. Fins que el vermell comunista, després socialista, es va començar a destenyir. El mapa metropolità ha estat camaleònic en els últims anys. En les eleccions catalanes del 2010 CiU va imposar-se al Barcelonès i el Baix Llobregat. El 2011, el PSC va aguantar amb en els feus metropolitans amb una reculada generalitzada. En les espanyoles de la tardor, els socialistes catalans van perdre sis diputats a la demarcació més poblada. En darreres europees, ERC va guanyar al Barcelonès i el Baix Llobregat va ser l'única comarca en què va resistir el PSC.
L'àrea metropolitana de Barcelona, el nucli dur perifèric, sembla immersa en un procés de mutació electoral. El que hi passi el 24-M pot ser cabdal pel futur del país: en les seves 36 ciutats hi resideixen 3,2 milions d'habitants, gairebé la meitat de la població de Catalunya. Les eleccions de diumenge posaran a prova si el miratge del canvi modifica o no la implantació dels partits catalans en les institucions de més proximitat.
El cinturó vermell és el salvavides a què el PSC espera aferrar-se, l'objecte de desig de CiU i ERC, el bany de realisme del pronosticat creixement de Ciutadans, la porta d'entrada del PP a la governació de les institucions catalanes i un objectiu a mig termini per a Podemos però de pes limitat aquest 24-M, amb la notable excepció de Barcelona, on la coalició d'Ada Colau pot disputar l'alcaldia a Xavier Trias, segons els sondejos.
Quan falten tres dies pel final de la campanya del 24-M, res no fa preveure un terratrèmol que ensorri els socialistes en els feus barcelonins. Ni les enquestes ni els estrategs preveuen que el mapa es capgiri. Però s'hi poden introduir matisos que injectin el virus de la mutació en un mapa municipal més fragmentat que mai.
PSC: marca d'alcalde
El PSC s'acosta al dia clau amb 19 de les 36 alcaldies de l'àrea metropolitana. Els seus dominis inclouen algunes de les ciutats més poblades: l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Sant Boi, Viladecans o Gavà. Els alcaldes del PSC podrien aguantar a la primera corona barcelonina amb la carta de la gestió. Els socialistes del desitjat graner roig, de fet, s'han bolcat en una campanya estrictament personalista, ajustada a la figura d'un batlle proper, de marcada identitat local, i que aspira a repetir en el càrrec amb les sigles del partit gairebé imperceptibles en els cartells. Així ho fan Núria Marín, Núria Parlon, Antonio Balmón o Raquel Sánchez. El PSC no ven la marca, sinó els seus candidats. L'oferta podria ajudar el partit de Miquel Iceta a no retrocedir en els plens de l'àrea metropolitana. Els socialistes compten amb 243 regidors; lluny de CiU, la segona força amb 145 càrrecs electes als consistoris.
Un salt amb 2 regidors
Un dels adversaris del PSC pot ser Ciutadans. El partit d'Albert Rivera juga amb l'avantatge mediàtic però amb la llosa d'uns candidats majoritàriament desconeguts per l'electorat i poc bregats al carrer. Al contrari que el PSC, C's ven les signes i impregna els cartells dels seus candidats amb un inconfusible taronja corporatiu. Rivera, però, parteix gairebé del no-res. El 2011 només va obtenir-hi dos regidors. La projecció televisiva serà suficient per guanyar implantació metropolitana?
Procés i majoria social
CiU i ERC insisteixen en la importància de fer-s'hi forts per tirar endavant el procés sense la certesa que el votant prioritzi el vot en clau nacional. De fet, la lectura en clau sobiranista i de majoria social independentista podria no superar la prova del cotó metropolità. Les dues forces, tanmateix, parteixen de situacions diferents. La federació va aconseguir el 2011 vuit alcaldies. Xavier Trias va trencar tres dècades d'hegemonia socialista a Barcelona. Mercè Conesa es va enfortir a Sant Cugat del Vallès i Joan Ramon Casals va esdevenir l'alcalde de Molins de Rei, el paradigma de l'avenç nacionalista al vell cinturó.
ERC s'ha tornat a fixar l'objectiu d'irrompre als municipis històricament inexpugnables després del fracàs estrepitós del 2011, i es juga l'única batllia que té, la de Sant Sant Vicenç dels Horts. Oriol Junqueras, de fet, ha construït el discurs de l'assalt al cinturó vermell sota el simbolisme de Sant Vicenç, tot i que està lluny de ser un reflex de la penetració dels republicans a l'àrea barcelonina. ERC no va entrar a les grans ciutats del cinturó. Hi té tan sols 35 regidors.
Duel d'esquerres
ICV no aconseguit en la majoria de municipis la confluència amb Podem, que sí ha reeixit a Barcelona pel 24-M. S'han gestat candidatures alternatives d'esquerres a ciutats com Santa Coloma de Gramenet o Badalona.
Les candidatures locals que integren membres del partit de Pablo Iglesias posaran a prova la vitalitat municipal dels ecosocialistes, que han governat tradicionalment amb els socialistes en nombroses ciutats de la perifèria barcelonina, fins i tot en casos en què el PSC tenia majoria absoluta.
Els ecosocialistes hi tenen cinc alcaldies i 106 regidors. La més important i longeva, la de l'històric Luis Tejedor al Prat de Llobregat. Els ecosocialistes governen amb CiU a Sant Feliu. L'heterogeneïtat dels pactes, alguns impensables al Parlament, és la norma de la quotidianitat als municipis.
El forat dels populars
El PP va celebrar fa quatre anys l'entrada a dues alcaldies de pes: Badalona i Castelldefels. L'exitosa fórmula populista i xenòfoba de Xavier Garcia Albiol ha estat imitada per candidats populars d'arreu de Catalunya. García Albiol hi ha reincidit en aquesta campanya amb lemes polèmics com el de netejant Badalona. La governabilitat en aquests municipis, però, no ha estat fàcil. CiU es va arribar a trencar a Castelldefels pel pacte amb Manuel Reyes, que acaba el mandat governant en minoria. La federació va permetre que García Albiol es fes amb l'alcaldia mentre tancava un pacte a la Diputació de Barcelona que hi desbancava per primer cop el PSC en tres dècades.
CiU, però, va anar dinamitant les aliances amb els populars durant el 2013. El PP, amb 124 regidors, és la tercera força al cinturó roig. Amb el discurs antiimmigració intenta guanyar terreny també a PxC, que sense fer soroll en va aconseguir 12 fa quatre anys, per sorpresa de la majoria.
