“Tots em diuen que, fins al 27-S, ja veurem si pacten”

Les campanyes, un les ha de disfrutar. Si te les prens amb molta angoixa, t'equivoques. Ja vindrà el dia després, que és quan assaboreixes l'èxit o tens un problema. Però la campanya són uns dies que, si te'ls prens bé, són bonics, perquè et relaciones amb la gent, no pares de fer coses, consolides equip i tothom procura cuidar el candidat. No em puc queixar.

Estem davant dos plantejaments diferents. Per una banda hi ha els que creiem que només es pot fer acció social si generes activitat econòmica. Hi ha gent que això no ho entén, i que creu que s'ha de fer activitat assistencial. I això s'ha de fer de totes totes, però per poder fer-ho, insisteixo, cal activitat econòmica. La lluita contra les desigualtats socials s'ha de fer amb tres coses: treball, habitatge i educació.

Una cosa va amb l'altra. No es poden fer polítiques redistributives si no tenim empreses. I això és el que intento que la gent es fiqui al cap. Perquè qui només vol redistribuir, però sense dinamitzar o crear activitat econòmica, erra el plantejament. La millor manera d'ajudar la gent és que tingui feina, i no donar un subsidi.

No ho sabem. És la gran incògnita, si som capaços o no d'aixecar la participació. Com més gent vagi a votar millor; ara, és difícil preveure qui tindrà més capacitat...

Això no se sap mai. Els millors resultats de CiU en unes eleccions catalanes es van produir quan va haver-hi més participació. Depèn dels estímuls que rebi la gent. I de la mateixa manera que hi ha un conjunt de gent a qui la senyora Colau estimula, n'hi ha un altre a qui atabala molt. Perquè no té clar on ens pot portar. I segons com vagin les coses, la senyora Colau ens pot portar a un escenari d'aturada d'inversions.

Si aplica el que diu, sí. Ara bé, si després canvia, doncs no. Si el seu interès és actuar sobre l'activitat econòmica o la banca, no corregint possibles disfuncions sinó veient-los com a adversaris, comet un error. Un exemple és el del turisme. No voler que vingui és una equivocació. Gestionar-lo bé, però, pot ser un encert. Però has d'explicar com ho penses fer. Quan la senyora Colau parla de creuers, jo li dic ‘vagi amb compte perquè potser aconsegueix que no vinguin'. A vegades fa plantejaments que, com a mínim, creen inquietud i que, segons com s'apliquessin, no ens aniria bé.

En política una cosa és dir que hi ha gent que va canviant d'opinió i una altra és parlar de màfies o dir que ets un corrupte. Dir segons què per fer mal és molt greu. I lamentable. I vergonyós. Acusar-te de mafiós sabent que no és veritat és molt greu. Perquè si t'ho creus, el que has de fer és anar al jutjat.

El lògic és que la llista més votada intenti fer govern. Si no ho pot fer, és quan es poden donar altres circumstàncies.

És que es tindrà l'obligació de fer-ho! És el paper que ens hem donat entre tots amb la legislació actual. Qui tregui el màxim nombre de vots, que espero ser jo, és qui haurà d'intentar fer govern. Després podrà o no, però ho ha d'intentar.

No. Tot depèn del resultat que es produeixi. Jo tinc confiança que n'obtindré un de bo, i és veritat que allargaré la mà als partits que han estat més propers a nosaltres. I ja veurem la capacitat que tenim de fer un pacte, que pot ser estable o, com el que hem tingut fins ara, que no ho ha estat...

Jo no voldria que influís, però quan parlo amb els partits hi ha gent que em diu que fins al 27-S no prendran cap decisió. I jo els dic que això serà un embolic molt gros, perquè no crec que sigui bo passar uns mesos sense un govern fort.

Diria una mentida si digués que només m'ho diu ERC. Són tots. Em diuen que fins al 27 de setembre ‘ja ho veurem'. I és un error. S'han de prendre decisions abans.

Jo procuraré que no sigui així. Dependrà dels resultats. No serà el mateix si trec 11 regidors que si són 16.

S'hauran de veure els resultats de tots. I que tots exerceixin la seva responsabilitat abans de les eleccions al Parlament.

Hi has de posar paciència. Perquè després tots diuen el mateix, que estan disposats a fer coses en interès de Barcelona. És qüestió d'asseure's i valorar quines possibilitats hi ha. És evident que hi ha partits que és difícil que entrin a formar govern amb nosaltres. No només perquè ells no vulguin, sinó perquè jo tampoc vull. Però col·laborar no és el mateix que fer un pacte de govern.

El que t'obliga és a fer el possible, i no tot el que voldries fer. Quan en tens 14 sobre 41 és evident que no pots fer tot el que anheles. Després et trobes alguns grups que t'ajuden, de manera més prolongada o més esporàdica. És bo que hi hagi un govern fort, perquè estar tot el dia negociant segons quines coses és complicat. Hem de donar tranquil·litat i seguretat a la gent. No pot ser que en apostes estratègiques, com la de les smart cities, es canviï de vot cada dia.

Jo no avanço diners. Jo faig coses per la gent. Si la Generalitat no té diners i hi ha nens amb una escola en barracons, doncs ja faig una escola. Això vol dir que creo patrimoni per a l'Ajuntament, el llogo a la Generalitat, i per tant recupero els diners. Això no és deixar diners. És fer les inversions que necessita la ciutat.

Dependrà. És una decisió que haurà de prendre el districte amb els veïns. És lògic que s'enderroqui? Sí, perquè en el planejament d'aquella zona hi ha d'anar una rampa. Si es poden buscar altres solucions, el que cal fer és seure i discutir-ho. El que no val és que, davant d'aquesta actitud positiva de l'Ajuntament, la gent de Can Vies estigui tan tancada a qualsevol negociació. Han de demostrar més voluntat, i és molt trist veure que hi ha grups dins de Can Vies, no pas tots, que tenen un tarannà molt impositiu. I a mi em sembla poc democràtic, sincerament.

És evident. Cada dia que passa, és un dia menys que hi ha per negociar. I aquesta negociació nosaltres la volem fer d'acord amb els veïns, que són els que viuen allà.

Sí, però més que consultes, que en alguns casos són importants, el que cal impulsar són els processos participatius, amb el benentès que han d'estar oberts a tothom. Necessitem que les entitats siguin representatives, perquè hi ha cops que em vénen senyors que es presenten com a representants dels veïns. Però de quants? De tots? D'una part? Tots tenim problemes de representativitat. Jo sempre poso l'exemple de la Diagonal, on un 80% de barcelonins van votar en contra que hi passin els tramvies i després la FAVB ho reclama.

Seria el més lògic. Jo treballaré perquè una persona que treballi amb mi sigui qui em rellevi. Em fa especial il·lusió que la gent que està amb mi acabi triomfant. Ja sigui dins o fora de la política.

No, no. Això han de ser ells. Han de fer el pas. Per això jo dic que potser continuo, perquè no pot ser que tothom ja estigui pendent de qui substituirà el Trias. Hem fet un bon equip, hi ha estimació mútua, i és un actiu molt important a preservar. Altres que es presenten no tenen aquesta unitat. I segur que més endavant, dins aquest grup, hi haurà algú que dirà que el vol liderar ell. I aquesta és una decisió que, després, s'haurà de parlar amb el partit.

Si això passa, jo m'hi estaré els quatre anys i després ja veurem què fem. És una decisió que hauríem de prendre entre tots. Però el que no em plantejo és perdre. Sinó guanyar, tot i que després, és veritat, haurem de parlar del futur.

Jo no em canso de dir que Barcelona, i jo com a alcalde, hem de col·laborar amb el president de la Generalitat i el Parlament. El que hem d'intentar és que el màxim de gent possible ens segueixi. Perquè anant sols ens equivocarem. Per això hi ha cops que m'enfado quan veig que hi ha mecanismes o actituds que poden separar. Els que som més nacionalistes, i els que ho són menys, hem de trobar punts comuns per avançar junts.

Hauríem de procurar-ho. Com més gent sumi, millor. Encara que això no sempre és matemàtic. Hem d'intentar sumar, encara que sigui a l'opció que puguem votar.