Les línies vermelles de cada partit compliquen l'entesa al Vendrell
El mosaic en què ha quedat el ple obliga a un acord mínim a quatre bandes
L'actual alcalde, Martí Carnicer, està obert a tot encara que alguns partits veuen més còmode quedar-se a l'oposició
Dies de reflexions, de moltes reunions i de negociacions a totes bandes per intentar crear aliances que garanteixin la governabilitat d'un ajuntament, el del Vendrell, que ha quedat completament esmicolat després dels comicis de diumenge. Per assolir una majoria fa falta una aliança mínima a quatre bandes, que són la meitat dels partits que a partir del dia 13 de juny tindran representació a l'Ajuntament. El socialista Martí Carnicer és el cap de llista més votat i a ell li correspon iniciar converses per intentar cosir un govern, tot i les “dificultats” que admetia dilluns mateix. “No descarto res i no puc dir que res serà millor que una altra cosa”, va dir en espera de parlar amb la resta de partits. Queda al marge, però, Plataforma per Catalunya, la seva “línia vermella” i amb la qual no preveu cap negociació. No és l'únic, el partit xenòfob d'August Armengol ha perdut gas ara com ara, deixar-lo al marge és l'únic punt d'acord amb la resta de forces. Tothom admet que la situació “és complicada”: en queden set en joc, dels quals quatre s'han d'entendre.
C's i el PP tenen clar que no s'aliaran amb cap força independentista i les dues caps de llista tenien ahir assumit que se sentiran més còmodes a l'oposició. El discurs antagònic, el feien des d'ERC, on el seu cap de llista no vol ser en cap govern amb partits no sobiranistes. Des de CiU, la segona força més votada tot i la desfeta electoral, el cap local de convergència, Jaume Escarré, supeditava qualsevol decisió a la reunió que ahir a la nit havia de fer el mateix comitè local i, igual que Carnicer, no tancava cap porta. Més clar ho tenia l'esmentat candidat d'ERC, Josep Marrasé, que s'estrena a l'Ajuntament i que veuria amb bons ulls un govern integrat pel PSC, CiU, ERC i Som Poble. Però sembla que el partit vinculat amb la CUP ja s'hauria entès amb Sí Se Puede i, arran de la similitud dels seus programes, haurien acordat anar a l'una abans de saber el resultat. Ahir Óscar Blasco (Sí Se Puede) deia que escoltarà tothom, recordava que qualsevol decisió es pren en assemblea de militància i que el seu programa incloïa no fer coalició amb ningú, “però ningú s'esperava un panorama tan fragmentat”, admetia.
Torredembarra podria tenir govern d'esquerres
Malgrat que encara no han començat els contactes entre els vuit grups que han aconseguit representació a Torredembarra, tot indica que, si no hi ha cap sorpresa, l'alcaldia del municipi recaurà per primer cop en el cap de llista d'ERC, Eduard Rovira. La formació republicana, que és la primera força amb quatre regidors, està pendent de diverses reunions internes per tal de començar a establir contactes, un escenari en què, de moment, ja ha expressat la seva predisposició a pactar amb el PSC, tercera força amb tres regidors. Tot i que Rovira no es va voler decantar ahir per cap soci preferent, sí que va subratllar la necessitat d'un ajuntament en què “no s'amagui res” i “sense afanys d'individualitat” com a fórmula per aconseguir completar el mandat.
Els socialistes, per la seva banda, van apostar clarament per un govern d'esquerres en què també podrien ser ABG i la CUP. “El que cal és estabilitat, i en això, al PSC, ens hi trobaran”, va dir el cap de llista socialista, Jordi Solé, que va avançar que la seva força s'abstindrà o donarà suport a Rovira el 13 de juny.
D'altra banda, el PSC ha fet arribar a la comissió de garanties del partit el cas de l'actual alcalde, Enric Grangel, que va dir públicament que votaria ERC en declaracions a Baix Gaià Diari.
