“A la Paeria hi ha excés de supèrbia”

Hem aprofitat l'impuls de Ciutadans a tot el país, però també hem fet molta feina, sobretot en xarxes socials, i hem estat presents a tots els debats que hem pogut i hem donat una imatge de candidatura solvent, potent i seriosa.

Estava segura que trauríem dos regidors. Tenia bones sensacions i després vam veure que el tercer era possible i, el quart, ja va ser una gran sorpresa.

El transvasament així ho sembla a primera vista, però analitzant els resultats per barris queda clar que també hem obtingut molt vot tradicional del PSC. Crec que hem guanyat molt vot crític de cada formació, un vot que ara ha canviat i que pot tornar a canviar i, per això, ara hem de treballar bé per mantenir-lo.

Primer vaig parlar amb Àngel Ros, ens vam felicitar pels resultats i ja li vaig dir que no entraria a cap govern perquè no havíem guanyat les eleccions. Després Toni Postius ens va fer una oferta d'investidura que no veia gens clara perquè Ciutadans no farà alcalde un independentista, tot i que ell ho enfocava més en aspectes de transparència. El futur de Ros està més vinculat al que digui la fiscalia anticorrupció que als acords a què pugui arribar. Però també és inquietant si Postius és l'alternativa. No estem per aquestes jugades. Al ple d'investidura ens votarem a nosaltres i així els ho vaig dir immediatament per evitar especulacions.

Els grups necessitem mitjans per fer la nostra feina. Això implica que els polítics han d'estar ben pagats, però també que s'ha de revisar el gabinet d'alcaldia, el nombre d'assessors o si l'alcalde ha d'anar sempre amb escorta o quants cotxes oficials fan falta.

Crec que hi ha actituds o maneres de fer que no es poden permetre i que no és sa que governi tants anys un mateix partit . Nosaltres tenim fixat el límit en vuit anys.
És bo canviar, perquè si no és fàcil caure en la temptació del clientelisme. Hi ha hagut un excés de supèrbia durant anys i una oposició tova que només ha escalfat butaca. Ara la gent que ha entrat arriba amb la dentadura afilada.

Sóc castellanoparlant. És la meva llengua materna i tot i que sé català, en un debat polític i per la dialèctica, als plens necessito fer-ho en castellà. Per agilitat mental, ja que si no hauria de pensar molt abans de dir les coses. El primer dia potser sonarà estrany a la Paeria, però el segon ja no, espero.

Hi ha coses més importants, però demanarem que la Paeria sigui bilingüe, com al carrer i amb normalitat. Si els impostos m'arriben en les dues llengües, per què no el programa de festa major?