Política

LA CRÒNICA

Estimo la meva mare i el cel és blau

Els passadissos del Parlament anaven ahir una mica més carregats de xiuxiuejos que de costum. I els xiuxiuejos no van per la veu que tenia l'endemà de la pregunta d'Unió la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, enfebrada i afònica, que va passar com va poder el tràngol parlamentari. Quan els periodistes li van demanar per “la pregunta” sobre “el procés” –sense l'adjectiu sobiranista, com si Duran i Lleida tingués una sobtada flaca kafkiana–, De Gispert només va poder dir: “No puc parlar, no tinc veu.” No era cap metàfora, sinó una realitat palpable.

A l'inici del ple, diversos diputats van referir-se irònicament a la pregunta. Gemma Calvet, d'ERC, va interpel·lar així el conseller de Governació i secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, sobre les bales de goma: “Li faré una pregunta clara i nítida, i aquesta l'entendrà tothom.” El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va felicitar Unió per exercir el seu dret a decidir i es va sumar als democratacristians en remarcar la necessitat de mantenir la cohesió social. Més enllà d'això, públicament l'oposició no feia sang amb la discussió d'Unió, mentre els oficialistes i els crítics d'aquest partit es miraven de cua d'ull. Els primers, instant a la calma. Els segons, ordint un capgirell.

A les rotllanes improvisades, de colors i estats d'ànims variats, jugaven a fer símils amb la pregunta. El joc anava així: “Aquesta pregunta seria com dir...” I aleshores el diputat o diputada, fos del color que fos, omplia el buit. Heus aquí una classificació dels símils més enginyosos que vam recollir: “Aquesta pregunta seria com dir: vostè estima la seva mare?”; “la pregunta podria haver estat ‘vostè creu que la direcció d'Unió ha de continuar?'”; “ja ens imaginàvem una pregunta a l'estil del cel és blau, però aquesta...” D'altres bandejaven el símil i anaven més de cara a barraca: “Això és una collonada.” Finalment, algú altre ja s'aventurava a oferir una lectura a una possible resposta a “la pregunta”. Ho feia amb una fórmula que prenia un aire de revelació bíblica, a l'estil d'“els últims seran els primers”: “En aquest cas, el no serà el sí.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estat espanyol

El PSOE amplia l’avantatge sobre el PP en el primer CIS després de la investidura d’Illa

barcelona
Política

El govern regularà els usos dels habitatges per prioritzar l’accés “a un preu raonable”

barcelona
política

Albiol demana “mesures urgents” per actuar contra la multireincidència

Badalona
estat espanyol

Ábalos desafia el PSOE i reclama la seva readmissió com a afiliat

barcelona

El nou alcalde refà el cartipàs municipal

ESPARREGUERA
Política

El TSJC arxiva les autoinculpacions de diputats de Junts pel retorn de Puigdemont

barcelona
Política

Illa visita la Zarzuela per “normalitzar” les relacions amb Felip VI

barcelona
Política

Allau de crítiques a Junts per tombar la regulació dels lloguers de temporada

barcelona
JUSTÍCIA

Espadaler vol “reconvertir” Via Laietana 43 en “espai de memòria”

barcelona