Compte enrere al Lluçanès

Aconseguir que la participació en la consulta del 26 de juliol sobre el reconeixement del Lluçanès com a comarca sigui com més elevada millor. I més, després que s'hagi fixat en el 35% la participació global mínima. Aquest va ser un dels punts de trobada en el debat entre representants de diferents formacions polítiques que va tenir lloc, divendres al vespre, a Sant Bartomeu del Grau, un dels municipis perifèrics del Lluçanès i que veuen la comarca amb més fredor. Majoritàriament, els arguments de les intervencions van ser a favor del sí.

L'acte, en el marc de la campanya informativa prèvia al procés participatiu, va tenir l'assistència d'una norantena de persones. Hi van intervenir Toni Iborra (CUP), Marta Pascal (CDC), Dionís Guiteras (ERC), Laura Massana (ICV-EUiA) i Mila Martínez (PSC), a més d'Emili Benito, alcalde de Sant Bartomeu, i Ramon Erra, escriptor de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

En les intervencions, es va posar de manifest la importància de mobilitzar la ciutadania. En el rerefons, hi havia la reunió que va tenir lloc dimecres entre els alcaldes del Lluçanès i el nou secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals del Departament de Governació, Joaquim Ferrer, en què es va fixar un percentatge de participació mínim per tal de donar validesa als resultats. També es va acordar que la capital de la futura comarca seria Prats de Lluçanès.

La introducció de l'acte va ser a càrrec de l'alcalde, que va dir que, històricament i econòmicament, Sant Bartomeu ha tingut més lligams amb la Plana de Vic i que va recordar que, fa uns anys, ja es va consultar la població sobre aquest tema i que el resultat va ser un “no rotund” a la comarca del Lluçanès. Tot i això, també va assenyalar que, els últims temps, hi ha hagut més vincles, per exemple, en sanitat a través de l'àrea bààsica del Lluçanès. Per part de la CUP, Iborra va defensar la comarca del Lluçanès com a “eina” per donar resposta a les necessitats dels petits municipis que la formen. Segons va dir, el Consell Comarcal d'Osona “pensa el territori des de la Plana de Vic i per a la Plana de Vic”. Això sí, va afirmar que l'hipotètic Consell Comarcal del Lluçanès hauria de tenir una “petita delegació” a cada municipi i que hauria de treballar en xarxa. Des de CDC, Pascal es va mostrar a favor de mancomunar serveis i va afirmar que l'objectiu ha de ser que la vida dels ciutadans millori. La intervenció de Guiteras, diputat per ERC i alcalde de Moià, va estar centrada en l'experiència del Moianès. Va explicar que també hi va haver “molts dubtes” en relació a la comarca, però que van aconseguir que la ciutadania veiés que era l'única via per fer polítiques des del territori. Massana va afirmar que des d'ICV-EUiA sempre han defensat “models de proximitat” i que per això creuen en la comarca. Per últim, Martínez va parlar de la seva experiència al Consell Comarcal d'Osona i que municipis petits com ara el seu, Vilanova de Sau, han de “fer-se sentir”.

El debat va ser conduït per Erra, que va fer una ferma defensa de la comarca del Lluçanès per motius sentimentals i també pragmàtics. Per exemple, va dir que la comarca del Lluçanès seria “una marca” que posaria el territori en el mapa.