Aliança d'entitats contra “el pacte de la vergonya”
Els signants del Manifest de les Terres de Lleida pel Dret a Decidir s'uneixen contra la repressió de símbols independentistes en l'espai públic
Creen una plataforma contra els acords de Ros i Ribes
Les entitats signants del Manifest de les Terres de Lleida pel Dret a Decidir, embrió del que es convertiria en el Pacte pel Dret a Decidir en l'àmbit nacional, es volen constituir en plataforma per fer front comú “a les limitacions que suposarà l'aplicació del pacte entre el PSC i Ciutadans a la Paeria”. Xavier Eritja, president d'Òmnium Lleida-Ponent, avança que la setmana que ve es proposarà aquesta fórmula a les 25 associacions adherides “perquè ja n'hi ha que ens ho han demanat”. És la primera conseqüència directa de la concentració que dimarts va aplegar 3.000 persones a la plaça de la Paeria en protesta per l'acord signat entre Àngel Ros i Ángeles Ribes. “Ens vam adonar que l'aplicació de les restriccions de símbols independentistes en l'espai públic seria un problema en què tots ens trobaríem més tard o més d'hora”. En especial “ara que a Lleida ja es pot dir que ha començat la campanya Ara és l'hora abans que en cap altre lloc”.
D'aquesta manera, Òmnium Lleida-Ponent, l'Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma per la Llengua, Súmate i l'Associació de Municipis per la Independència, organitzadores de l'acte de protesta de dimarts, volen “sumar esforços” per actuar de manera “contundent i coordinada” quan sorgeixin els primers conflictes. “Estar integrats en una plataforma ens permetrà tenir una millor i més efectiva capacitat de resposta” i, fins i tot, poder participar en els plens de la Paeria. En aquest sentit, Eritja diu que es tracta “d'anar tots a l'una” perquè “tindrem els mateixos problemes”.
Desobediència pacífica
La setmana que ve, coincidint amb una reunió ja prevista per preparar la tradicional marxa de torxes del 10 de setembre, els organitzadors de la “desobediència pacífica” contra el pacte del PSC i C's proposaran la constitució d'aquesta plataforma unitària. En realitat, serà “un observatori” que aportarà dades de les limitacions amb què es trobin les entitats sobiranistes i, a la vegada, “tindrem una millor capacitat de resposta” per fer front “a un tema greu que ens afecta a tots com a ciutadans perquè ens limita molts drets bàsics”.
El Manifest de les Terres de Lleida pel Dret a Decidir es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir en un acte carregat de simbolisme que va tenir lloc el 25 de març del 2014 a la Seu Vella, la catedral que es va tancar al culte després de la guerra de Successió per reconvertir-la en caserna militar.
Estratègia
D'altra banda, els organitzadors de la concentració es van mostrar gratament sorpresos per la nombrosa afluència de públic a la concentració de dimarts així com “pel clima festiu que va regnar tot i que hi vam arribar tots enfadats”. Eritja creu que aquesta és la millor manera de neutralitzar “l'estratègia de confrontació de Ciutadans”, que “juga al perillós joc de la divisió social al voltant de la llengua, creant tensions on no n'hi ha”. El vicepresident de l'AMI i exalcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, també creu que aquest “és el millor actiu” que té el sobiranisme, per la qual cosa es mostra partidari de “ser intel·ligents i no caure en provocacions” encara que s'iniciï una guerra de banderes amb retirades massives d'estelades.
LES FRASES
“El reglament d'usos lingüístics de la Paeria era nou”
Cristina Torrent, que en el mandat passat era regidora a l'Ajuntament de Lleida per CiU, va expressar la seva sorpresa perquè l'acord entre Àngel Ros i Ángeles Ribes cités preveiés la modificació del reglament d'usos lingüístics de la Paeria “d'acord amb els principis de cooficialitat “ i “conforme a les lleis vigents i les diferents resolucions judicials”, segons diu el pacte. “El 2012 CiU va presentar una moció per actualitzar aquest reglament i un any després d'aprovar-se, encara era paper mullat “. Torrent explica que aquesta recent modificació es va produir perquè l'anterior normativa havia quedat “obsoleta” i no s'ajustava a l'Estatut del 2006. “No té cap sentit que diguin que cal actualitzar-lo perquè està totalment al dia i ni tan sols s'havia acabat d'aplicar”. L'exregidora i professora de l'Escola Oficial d'Idiomes assegura que s'hi va treballar durant un any i es va tenir l'assessorament dels serveis jurídics. “Tot era correcte”, insisteix. Fins i tot s'havien tingut en compte els reglaments de la Diputació de Lleida i de l'Ajuntament de Barcelona, que ja havien estat recorreguts pel PP. “Vam evitar aquells punts que podien provocar que la normativa es tombés a la justícia”. És per això que Cristina Torrent troba “increïble” haver claudicat davant C's.