ICV destaca la capacitat d'“aglutinar” de Rabell
Camats considera que el lideratge del president de la FAVB pot afavorir l'acostament de Procés Constituent a Catalunya Sí que es pot
La coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, ha valorat “molt bé” que el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, es presenti com a candidat de Catalunya Sí que es pot, a més de destacar la seva capacitat d'“aglutinar” per a la confluència.
Ahir es va conèixer que el president de la FAVB, Lluís Rabell, seria el candidat a la Generalitat de Catalunya Sí que es pot, la candidatura de confluència de les esquerres on ja participen Podem, ICV i EUiA, i encara està pendent la inclusió de Procés Constituent.
Aquesta candidatura ja fa temps que buscava un candidat “de consens” que fos acceptat i valorat per totes les organitzacions implicades i, després d'alguns intents fallits –com en el cas de l'economista Arcadi Oliveres–, el cap de llista serà Lluís Rabell.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Camats ha destacat la capacitat de Rabell per “aglutinar” les diferents organitzacions polítiques i socials que participen en aquesta confluència i la seva defensa “amb contundència” del 'dret a decidir' però també “de la justícia social”.
A més, ha definit aquest activista social com un “veí” de la ciutat que sempre ha estat vinculat al “teixit social” i a la lluita dels moviments veïnals, per la qual cosa pot “impulsar” de manera efectiva aquesta confluència com a “candidat a la Generalitat”.
D'altra banda, Camats s'ha referit a Procés Constituent, un dels partits que encara no s'ha sumat a la confluència i que prendrà la decisió final aquest dissabte en una assemblea.
Aquesta organització ja havia posat com a condicions la inclusió de més persones de la societat civil i la necessitat d'un procés de primàries obert.
En aquest sentit, Camats ha valorat l'elecció de Rabell com un factor positiu en l'acostament de Procés Constituent a aquesta confluència d'esquerres, ja que un “veí” com a candidat és una postura que s'acostava a les tesis defensades per l'organització de Teresa Forcades.