L'espill valencià
EL CAMINANT I EL MUR
Crec que va estar el senyor Balzac aquell que va dir més o menys que la imatge que ens fem personalment havia de reflectir la vida . I un altre il·lustre qui ens ensenyà que la ideologia dominant en una societat és aquella que crea el grup dominant.
I doncs, conformes. Però què pintem els valencians en aquest entramat?
Passa que la nostra literatura política, com la nostra imago popular , no deixa de reflectir arreu i continuadament, aquella imatge que la classe dominant, és a dir la dreta política, més concretament el PP, ha creat i expandit a tort i dret.
I ara és el moment de canviar les tornes, les imatges.
En multitud de les manifestacions , del tipus que siga, popular o elitista , cultural o econòmica, continuem utilitzant la imatge d'un territori dividit en províncies , “provincialitzat. I aquest discurs basat en un de polític totalment contrari a les nostres realitats i interessos com a valencians, ens destrossa.
Fins i tot , per no citar sinó un exemple , en els partits polítics que propugnen una divisió comarcal la dinàmica quotidiana i habitual, per pura inèrcia, continua sent la dinàmica de províncies.
I no hi ha dubte: cal que trenquem aquest espill que reflecteix una imatge ideològica que ha imposat la dreta contraria a un País Valencià que creu en si mateix. No és que el fet ens vinga de nou ni d'ara mateix. Fa anys, massa, que la idea persisteix . El que passa és que aquesta vegada, per primera vegada , sí dic per primera vegada, hi ha al front del poder polític, una coalició que té una resposta diferent a la construcció del territori. Que és la d'una construcció no només territorial sinó mental. Ideològica.
I quedat dit: si volem avançar cal que trenquem aquest espill amb una altra praxis quotidiana.
