Un model dins el PP
Comentava un dirigent del PP al Vallès, no fa gaire, que la visita de l'exalcalde de Badalona, Xavier García Albiol, omplia més places que quan l'estrella convidada era Alícia Sánchez Camacho. A qui serà candidat dels populars el 27-S no li cal carta de presentació. És el polític de moda dins del PP. La presència regular als mitjans de comunicació (per bé o per mal), la seva alçada de 2,01 m, que li garanteix sortir a la foto, i el seu polèmic discurs fan d'ell un personatge molt conegut entre la societat catalana. Per als seus, és un model a seguir, sobretot després d'aconseguir, el 2011, l'alcaldia de la tercera ciutat de Catalunya. Per als seus detractors, és populista i xenòfob. Gent propera que no combrega amb Albiol però el coneix prou bé, el qualifica més aviat de populista i oportunista, però no pas racista.
Nascut a Badalona el 1967, és un polític que mai no ha tingut pèls a la llengua, tot i haver de rectificar en més d'una ocasió. Amb el seu darrer eslògan, el Limpiando Badalona, es va passar de frenada. Per una banda va fidelitzar vot i va captar algun adepte; per l'altra, va mobilitzar el votant d'esquerra fins al punt que un pacte a quatre bandes l'ha desbancat d'una alcaldia que pensava que tenia amarrada.
Albiol ha promès venjança, traduïda, en aquest cas, en quatre anys de treball que el catapultaran, segons els seus càlculs, de nou a l'alcaldia. Però ho va assegurar abans de saber-se candidat a la Generalitat. També és un gran interrogant com nedarà en les aigües del debat de la independència, després que durant quatre anys hagi fugit com de la pesta dels temes d'interès nacional. Va arribar a dir: “M'interessa més el problema dels excrements dels gossos que la independència de Catalunya.” S'ha desmarcat del PP els darrers temps, per vendre només la imatge Albiol. Una estratègia que ara, per força, haurà de refer.