Creix el suport dels ajuntaments gironins a les consultes per la independència
Paral·lelament s'han anat constituint a moltes comarques les plataformes cíviques que les volen impulsar
Contràriament al que va vaticinar el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, després de la consulta independentista que es va dur a terme a Arenys el 13 de setembre, l'efecte crida, contagi o dominó, com es vulgui dir, s'ha produït. Els plens dels ajuntaments del país s'estan pronunciant sobre les consultes populars, a través de mocions, i una gran majoria les aproven, donant-hi suport, però sense poder-les organitzar per no anar en contra de la legislació actual. Alguns alcaldes, fins i tot, han manifestat obertament l'opció de cedir locals públics perquè es puguin fer.
També és cert que hi ha hagut una minoria de plenaris gironins que han rebutjat donar suport a les consultes, com, per exemple, el de Roses i Sant Joan de les Abadesses. En el primer d'aquests municipis, el ple va tombar la moció d'ERC i, en canvi, els tres grups al govern, PSC, Grup Independent per Roses i PP, van fer-ne prosperar una altra a favor de les consultes populars sense fer referència al contingut. Es va aprovar amb l'abstenció d'ICV i amb els vots favorables d'ERC i CiU. A Sant Joan de les Abadesses, la moció presentada per ERC, a l'oposició, va quedar sobre la taula, perquè l'equip de govern del PSC volia consensuar-ne el contingut.
En el cas dels consistoris que han donat suport a la moció, destaca el cas de Viladamat, en què l'equip de govern tripartit ha tingut llibertat de vot. La UDM hi ha votat a favor i PSC i ICV s'han abstingut. De fet, tot aquest moviment de suport o de rebuig institucional a les consultes populars per la independència no ha fet res més que començar. Són molts els ajuntaments que durant les properes setmanes duran al debat del plenari mocions similars. Sense anar més lluny, el de Llançà i Girona seran dels propers a tractar el tema.
Moviment social
Paral·lelament, al pronunciament dels plens sobre les consultes populars per la independència, la societat civil s'està organitzant en forma de plataformes arreu del país. A les comarques gironines, de moment, ja s'han constituït les plataformes del Pla de l'Estany i la Garrotxa. A més, Òmnium Cultural ha anunciat que, on no n'hi hagi, les impulsarà directament com ara en el cas de l'Alt Empordà. De moment, la del Pla de l'Estany pretén promoure mocions als onze ajuntaments de la comarca, que amb tota probabilitat prosperaran perquè tots estan governats per CiU, ERC o grups independents afins. Cal destacar que a Banyoles CiU governa amb el PSC. Les dates de la consulta són ara per ara objecte de debat. S'ha deixat de banda el 6 de desembre, dia de la constitució espanyola, i es proposen el 12 de desembre o el 28 de febrer i el 25 d'abril de l'any vinent.
