Cop de volant d'Aguirre
La presidenta del PP de Madrid es lliura del judici per la seva sonada fuga a la Gran Via gràcies a l'entrada en vigor del nou Codi Penal
La ‘lideresa' regala una nova recreació de l'episodi de l'abril del 2014, en què va fer caure una moto policial, i imita en to de mofa la veu de l'agent
“Si atropello un vianant estaria pitjor que Bolinaga”, havia dit
El jutjatno va obrir judici a Aguirre abans de l'1 de juliol i l'oblit converteix la falta en una mera sanció administrativa
Guanyadora de les eleccions però derrotada en la cursa per l'alcaldia de Madrid, Esperanza Aguirre exercia d'oposició a Manuela Carmena amb un ull posat en els tribunals. Fins ahir. En un moment d'alt voltatge a Madrid, en què els dirigents populars fan apostes sobre qui serà el nou nom esmentat en les sucoses escoltes telefòniques de l'operació Púnica, Aguirre va viure ahir una insòlita alegria judicial: el jutjat d'instrucció número 41 de Madrid va dictar l'arxivament de la causa contra la lideresa i la va lliurar del judici per la cinematogràfica fuga protagonitzada a les 16.15 hores del 3 d'abril del 2014 després d'aparcar al carril bus de la Gran Via per treure diners en un caixer. Irònicament, Aguirre li deu la sort judicial a la reforma del Codi Penal promoguda per Rajoy, que va entrar en vigor l'1 de juliol –casualment abans que el jutge li dictés l'obertura de judici oral– i que converteix una falta com ara un delicte de desobediència lleu en una mera sanció administrativa.
Com si tot obeís el guió perfecte, la notícia que Aguirre no aniria a judici va coincidir amb una compareixença convocada per l'encara presidenta del PP madrileny a la seu de Gènova 13. Conscient de les moltes mirades que es dipositaven en ella, Aguirre va voler obsequiar l'audiència amb una nova recreació teatral del seu cèlebre episodi, que va incloure l'atropellament d'una moto policial aguantada sobre el cavallet. De tal manera que la dirigent va aparcar els convencionalismes que imposa una roda de premsa i es va entregar a un exercici interpretatiu en què ella feia tots els papers –el d'ofesa ciutadana, el d'agent amable i el d'agent no tan amable– i els donava vida amb igual autenticitat, fingint un àgil diàleg que immediatament situava l'espectador en aquell 3 d'abril del 2014 a la Gran Via. La funció va ser recitada així:
“Em van posar la multa, perquè jo vaig preguntar:
–És que em trauran la multa? Per què no puc marxar?
–No, no, no... La multa ja l'hi he posat.
–Ah, d'acord, doncs aleshores ja podré marxar.
–No, perquè li he de donar el resguard.
–Però si jo no vull el resguard.
–Sí, sí. Vostè necessita el resguard per si hi ha de recórrer.
Molt correcte l'agent que m'ho deia. Fins que l'altre em va dir:
–Doncs si no li agrada el procediment, digui-ho a la seva amigueta Ana Botella...”
En aquesta última frase, Aguirre va completar la mofa recreant la teòrica veu de l'agent de mobilitat amb una ganyota de fàstic i una veu ridícula com les que identificaven l'antipàtica senyoreta Rotenmeyer de la sèrie Heidi. Quan va detectar que la caracterització de l'agent de mobilitat amb veu de Rotenmeyer no era tan celebrada com ella volia i tement que l'atenció davant el seu enèsim relat decaigués, Aguirre va resumir. “Per fer la història breu... Un dels agents va anar a comissaria i em va denunciar per desobediència. I ara és la sala de l'audiència provincial la que diu que, com que s'han tret les faltes del Codi Penal, doncs que s'arxiva el cas”, va relatar. “Com ha arxivat tota la resta de casos”, es va permetre afegir, com si tots els madrilenys tinguessin en el seu currículum una fuga al volant pel centre de Madrid.
L'oblit del jutjat en no dictar l'obertura de judici abans del dia 1 de juliol evitarà que Aguirre hagi de seure als tribunals el 6 d'octubre, la data en què havia de ser jutjada per un delicte de desobediència lleu. En un informe del 23 de juliol, el fiscal ja adobava el sobreseïment anotant que “no s'oposa a l'arxivament del present judici de faltes en haver quedat despenalitzada la falta de l'article 634 del Codi Penal”. El que l'arxivament no esborra, però, és l'original còctel d'explicacions en què l'acusada va barrejar la tercera edat, el masclisme i ETA.
En una gira televisiva posterior a la sonada fuga, Aguirre es va arribar a felicitar pel fet de portar a bord del seu Toyota Verso la documentació, una obligació de tot conductor. “Sort que duia tota la documentació i sort que havia comès una infracció d'aparcament... Imaginin-se que jo hagués atropellat un vianant... Ui, jo estaria avui pitjor que Bolinaga!”, va relatar l'endemà presentant-se com més perseguida que l'etarra Iosu Uribetxeberria Bolinaga. “Als agents de mobilitat els importava un rave interrompre el trànsit. I n'eren sis, sis! Jo, una senyora sexagenària, es veu que greument perillosa per a ells [...]. És masclisme pur, volien la foto i prou...”, va deixar anar.
Als seus 63 anys, ahir Aguirre va desafiar els estudiosos que alerten que evocar sovint una vivència no fa que el record sigui més fidel, perquè la memòria també es genera a còpia de reviure-la. Els incondicionals de revisitar la trepidant acció d'aquell dia a la Gran Via no es resignen a creure que la funció d'ahir, dialogada i amb la veu d'Aguirre encarnant tots els papers, sigui de debò la definitiva.
