L'“eixam” vol dignitat

Enmig d'una nova crisi humanitària que afecta en primer lloc França i el Regne Unit, i per extensió tota l'Europa de la UE, i que té a l'eurotúnel sota el canal de la Mànega l'epicentre del drama de milers de refugiats, el primer ministre britànic, David Cameron, s'hi va referir ahir com un “eixam de gent”. Un “eixam” que la matinada de dimecres a dijousintentava arribar al túnel per creuar el canal amb camions o trens. D'altra banda, eixam és una paraula reservada al món dels insectes i, es vulgui o no, s'associa a la idea de plaga. Plaga bíblica, potser.

Des de moltes organitzacions humanitàries, així com des de l'oposició laborista i la dels nacionalistes escocesos (SNP), es va criticar durament el llenguatge “deshumanitzador” de Cameron. Però el premier no va ser l'únic a emprar aquest to, perquè qui també va utilitzar el terme eixam va ser el líder del Partit Independent del Regne Unit (UKIP), Nigel Farage, conegut per la seva mà de ferro amb la immigració, i ara entestat a lliurar la batalla de la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea.

¿Van ser només relliscades verbals o l'expressió explícita d'un sentiment que arrela profundament no només en l'inconscient més íntim de Cameron i Farage, sinó també en el de molts britànics i europeus? ¿O és que –encara més greu– també arrela en el de les institucions de la UE, incapaces de respondre de manera eficaç a les demandes de l'altre, entès com la persona –milers– que fuig de Síria, de l'Afganistan o de Líbia, o de zones en conflicte del planeta? La història recent d'Europa –només cal recordar la guerra de l'ex-Iugoslàvia i matances com ara les de Srebrenica, de les quals s'acaben de complir vint anys– demostra els dèficits del projecte europeu en qüestions com aquestes.

Com cal respondre a aquest “eixam de gent”? Londres, a través de l'esmentat Cameron, en visita oficial al Vietnam, ho va tornar a deixar molt clar en declaracions a la cadena de televisió ITV News. Una certa prepotència va acompanyar les seves paraules: “Tenim un eixam de gent que ve a través del Mediterrani a la recerca d'una vida millor, amb ganes de venir a la Gran Bretanya perquè la Gran Bretanya ofereix llocs de treball, té una economia en creixement i és un lloc increïble per viure-hi. Però hem de protegir les nostres fronteres de la mà dels nostres veïns francesos, i això és exactament el que estem fent.” Que és alguna cosa més que una relliscada ho demostra el fet que l'actual ministre de Defensa, Michael Fallon, va assegurar a l'octubre que “comunitats i pobles sencers estan inundats per un gran nombre de treballadors immigrants”, i que hi ha ciutats costaneres de l'est del Regne Unit que se senten “en estat de setge” per aquesta raó.

Tot i les crítiques que va rebre Cameron, Downing Street va refusar que es tractés d'un ús “inapropiat” de la paraula.

La polèmica verbal desfermada és, en qualsevol cas, un fidel reflex de les mesures que s'arbitren per posar fi a la crisi. Diversos diputats conservadors, entre els quals David Davis i el ja esmentat Farage, van demanar ahir que Londres enviï unitats de l'exèrcit britànic cap a territori francès per ajudar a controlar l'“eixam”.

D'altra banda, París hi va enviar ahir 120 gendarmes més per reforçar els efectius a la zona i Londres ha compromès 10 milions d'euros per bastir més tanques. “El Regne Unit no esdevindrà un lloc segur per als immigrants, que seran deportats”, insistia Cameron en l'entrevista amb ITV. Quant a l'enviament de tropes sobre el terreny, mesura extrema, no en va fer esment. És molt poc probable, però, que ni Downing Street ni el Palau de l'Elisi s'hi avinguessin.

Segons càlculs estimatius de l'organització humanitària Asylum Aid, a hores d'ara es concentren als campaments de refugiats dels voltants de Calais unes 3.000 persones. La matinada de dimarts a dimecres, tot i les extremes mesures de seguretat a l'entorn del túnel, 148 persones van aconseguir travessar els poc més de 50 quilòmetres de via –alguns menys de túnel– que uneixen França amb les illes Britàniques. Actualment, aquest grup de gent es troba a la població costanera del comtat de Kent de Folkestone, en espera, com deia ahir Cameron, de ser expulsats. De moment, però, ningú no sap a on.