“Ara hi hem de ser tots”

Hem de ser conscients, i jo sóc conscient, que estem vivint un moment històric. Un dels secrets del procés és que ha unit a molta gent, independentment de la ideologia política que pugui tenir. Per tant ara és el moment de ser-hi tots, de sumar des de tots els àmbits i aquesta ha estat una de les meves motivacions principals.

No, probablement perquè el meu àmbit és el món de l'esport, que és una altra faceta que en aquest aspecte no t'obliga. Però tampoc no m'he amagat mai del que sentia i del que pensava. I quan se m'ha plantejat aquesta opció, com que crec en aquest camí, he vist que era el moment de fer-ho.

No, encara he tingut l'ocasió. Sí que ell ha fet algun comentar-hi pel twitter. Suposo que ja arribarà el moment de marcar la línia i de treballar conjuntament.

És el que estic intentant fer-me càrrec, del que significa ser número dos per Girona i el que repercuteix. Aquestes eleccions representen un moment diferent al que tots estàvem acostumats en política. En última instància hi ha aquest aspecte al darrera però l'objectiu és comú cap un model de país diferent al que coneixem ara.

Crec que la idea de sumar forces, d'unitat per arribar a un objectiu comú. Per primera vegada això preval per sobre d'altres interessos, siguin personals o ideològics. Aplegar tanta gent diferent amb una mateixa fita és molt complicat i s'està aconseguint. Probablement és la força d'aquest projecte.

La il·lusió hi és i tenim el somni de fer-ho possible a l'abast de la mà. Ara toca convèncer la gent que, aquest cop, sí ho volem hem de lluitar i demostrar que desitgem aquest tipus de país.

Tot és molt nou. Encara no sé quina exigència em requerirà. Però el club sempre ha estat una part de la meva implicació amb la ciutat i la intenció és, per poc que pugui i no sé amb quin paper, però seguir vinculada.

Probablement. Sabem la situació que vivim i el tipus de reaccions que a vegades es generen. Vivim en una societat lliure, oberta i democràtica teòricament on puguis expressar el que sents sense por. I aquest és el camí que hem d'escollir.

Certament, hi havia una desafectació cap a la política, semblava un aspecte com allunyat de la gent. Potser ara ens hem començar a creure que realment la força popular i del carrer, encara que sigui complicat, acaba arribant. I ha mobilitzat molts aspectes i molts estaments de la societat civil. Aquí hi ha la força de tot aquest moviment, que la gent se'l sent seu. Gent que creu en les persones, en el seu país i que té una il·lusió que pugui funcionar d'una manera diferent.