Política

MIQUEL ÀNGEL MARTÍNEZ

PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME

“M'agradaria poder veure pacificada l'actual N-II”

Malgrat les exigències a última hora d'Unió, diu que l'acord de govern al Consell s'ha tancat amb “la generositat de tots”

Les platges i la mobilitat continuen marcant l'agenda política de l'organisme

PROFESSOR EN EXCEDÈNCIA
Nascut a Linyola el 1961, està casat i té dos fills i una filla. És fill del metge i de la mestra que durant molts anys van dedicar gran part de la seva vida a exercir la seva professió al petit municipi maresmenc. Aquest mandat, com l'anterior, compaginarà el càrrec de president del Consell Comarcal amb el d'alcalde de Sant Vicenç de Montalt. Professor de ciències humanes i logopeda, va exercir de professor de primària a l'Escola Pia Santa Anna de Mataró fins que el 2007 va accedir a l'alcaldia. Des d'aleshores està en situació d'excedència
El pacte es va tancar amb la generositat de tots, i Unió entenia que havia
de tenir un pes dins de l'organigrama
El Consell Comarcal ha viscut com cap altra administració la crisi i hem hagut d'aplicar ajustos traumàtics
El Consell Comarcal vol que hi hagi platges adequades i que els ajuntaments del Maresme no pateixin cada estiu
Ja hem pagat amb escreix l'autopista C-32 i hauria de ser gratuïta, però també hi hem de trobar una alternativa

L'alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez (CiU), repeteix com a president del Consell Comarcal després de reeditar el govern tripartit del mandat passat. En l'acord entre ERC, CiU i el PSC es preveu repartir la presidència de l'organisme entre convergents i republicans.

A vint-i-quatre hores de la constitució del Consell Comarcal, Unió, en temps de descompte, reclama un càrrec i no es pot signar el pacte. Què va passar?
Hi havia un serrell en l'acord que s'havia de tancar i que era la tercera vicepresidència, que finalment s'ha quedat Unió. Això va obligar a discutir de nou sobre un acord que ja estava perfilat i que es va haver de tancar a última hora amb generositat de tots. Unió Democràtica entenia que havia de tenir pes dins l'organigrama polític.
Però això no s'hauria d'haver discutit abans d'anunciar l'acord?
M'ho vaig trobar a sobre la taula perquè no he participat de les negociacions en cap moment. El meu mateix partit va entendre que la presidència havia de quedar-ne al marge.
Però què pensa de la jugada d'Unió Democràtica?
Desconec les negociacions i els pactes que hi havien amb Unió. El més important és que vaig veure la voluntat d'arribar a acords i de ser generosos amb el que estava reclamant Unió.
Per tant, els socis ho van entendre i van acatar-ho sense més ni més?
Primer va sobtar, però després de reflexionar-hi es va tancar l'acord sense cap més problema.
Mantindrà també Unió la gerència al Consell Comarcal con fins ara?
És un aspecte diferent i encara no està decidit.
Fa la sensació que aquí el que ha prevalgut és el repartiment de càrrecs entre socis. Hi ha un projecte comú al darrere?
Sí, tirar endavant el pla estratègic del Maresme. El que els tres socis vam entendre és que la ciutadania volia un Consell Comarcal fort. Dels 33 consellers, 22 estan en el govern i representen les tres forces més votades.
Faci una valoració del mandat anterior.
Va ser un mandat difícil perquè ens va agafar de ple una situació de crisi econòmica, política i social. Ho han patit totes les administracions, però el Consell Comarcal més, pel caràcter finalista de l'ens i la dependència dels ingressos d'altres administracions supracomarcals. No van arribar els diners, vam patir moltíssim i vam haver d'afrontar situacions de neguit i tensions de tresoreria. Amb el poc que teníem hem pogut anar tirant i ens n'hem sortit buscant alternatives com ara fent compres agregades o mancomunant serveis.
Els crítics amb el Consell defensen que hi ha hagut molta mala maror.
En una situació complicada com la que vam viure s'havien d'aplicar reajustaments traumàtics. Cada cop que s'ha hagut de prendre una decisió en l'àmbit de personal era perquè consideràvem que aquella àrea estava sobredimensionada i calia posar-hi remei. Hi ha hagut neguit per part dels treballadors, perquè defensen el seu lloc de feina, i és lícit, però també saben que nosaltres no en som els culpables i si s'ha hagut de prendre alguna decisió és perquè no arribaven diners. Ho hem salvat de moment, però no sabem fins quan.
Està sobredimensionat, el Consell Comarcal?
Hem de fer un estudi de valoració dels llocs de treball i hem de veure cada àrea en concret com està estructurada. És cert que hi ha gent que depèn directament de contractes que no s'han pogut renovar i ja no treballen a l'ens i també que hi ha hagut reducció d'hores. Això no agrada a ningú.
Se'n penedeix, d'haver trencat amb el PP?
Les decisions que es prenen han de ser conseqüents, però he de dir que amb el PP hi teníem molt bona relació, la mateixa que vam tenir amb ERC i amb el PSC. Les circumstàncies polítiques són les que són, i davant la situació en minoria necessitàvem altres socis.
La crisi en el Consell va arribar al punt que es va qüestionar la seva figura com a president, fins i tot per part del seu partit.
Em va sobtar moltíssim, perquè sempre he tingut el suport de la direcció nacional i comarcal del meu partit. Encara més, abans de les eleccions, quan encara no sabíem els resultats, ja em van comentar que comptaven amb mi com a president del Consell Comarcal. Es va parlar en una assemblea i es va demanar si algú més es volia presentar per al càrrec, i ningú ho va fer.
El pacte tripartit reeditat com gestionarà el 27-S?
Les eleccions al Parlament no ha estat cap barrera per subscriure de nou l'acord. El que ha prevalgut és que les tres forces més votades a la comarca suméssim per tirar endavant els reptes que tenim pendents.
Quins projecte preveu aquest pla estratègic comarcal?
En un ambiciós treball que pretén dotar de més serveis de qualitat els municipis. Actualment ja n'oferim fins a 26 i volem fer un pas més enllà ampliant les possibilitats que donen les compres agregades, enllestint la banda ampla de fibra òptica a la comarca i impulsant definitivament la comissió i la mesa de mobilitat i de les platges.
En qualsevol cas, el Consell és encara una administració poc coneguda i, per tant, poc valorada?
Realment el ciutadà no percep els serveis que dóna el Consell Comarcal i desconeix, per exemple, que temes com ara les depuradores, el monitoratge,
el transport i els menjadors escolars o el sanejament de les
rieres depenen d'aquest organisme. Hem d'explicar encara molt més què fem, perquè hi crec fermament. Si no fos per aquest organisme hi hauria serveis essencials que no es podrien donar.
Creu que el Maresme ha perdut pistonada en els darrers temps?
El Maresme és una comarca que ha sabut reactivar-se, realimentar-se i reestructurar-se. La crisi ha afectat sectors clau com ara la construcció i la indústria, però ha sabut aprofitar els actius que té i orientar l'activitat econòmica cap a altres àmbits que li generen més profit, com ara el turisme i la gastronomia. A més, ha sorgit una allau de nous emprenedors amb molta formació, i la gent que s'ha quedat a l'atur realment ha buscat altres sortides. La nostra és una comarca emprenedora, activa i amb moltes possibilitats.
Un dels grans reptes pendents es la millora de la mobilitat. Passen els anys i gairebé no s'ha mogut res.
Durant aquests darrers quatre anys hem fet molta feina. Ha millorat les línies ferroviàries. Potser ho han de fer més, però com a mínim s'ha augmentat la freqüència de pas entre Arenys de Mar i Mataró. Abans hi havia un tren cada mitja hora, ara en tenim un cada deu minuts. L'enllaç amb Girona també s'ha potenciat, i ara anar-hi no és cap viacrucis com ho era abans. S'estan aplicant bonificacions en els peatges. D'acord que voldríem un peatge gratuït, però de moment tenim aquests descomptes que han anat cada cop a més.
La concessió de l'autopista acaba el 2021. Com a maresmenc què hi ha de dir?
Aquesta és l'autopista més antiga de l'Estat. Els maresmencs ja l'hem pagat amb escreix i hauria de ser gratuïta, però al mateix temps s'hauria de buscar una alternativa. També m'agradaria que es pacifiqués l'actual N-II, una carretera que s'ha d'arreglar d'alguna manera perquè ja s'ha cobrat moltes morts, i les rondes ja van ser abolides. Però una cosa és voler i una altra, molt diferent, és poder.
Ara la Generalitat descarta
un rescat parcial de les vies
ràpides i parla de fer un altre estudi.
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ja té una diagnosi feta, que s'ha enviat a tots els ajuntaments. El que farem nosaltres és continuar treballant des de la comissió i la mesa de mobilitat, que està formada per representants de tots els grups polítics, de l'Ajuntament de Mataró com a capital i de la Generalitat.
I les entitats cíviques, no hi són?
La coordinadora va demanar ser-hi i va proposar un representant. Tant la Generalitat com la resta de membres vam acceptar que en fos membre.
Una altra de les qüestions pendents de la comarca és com afrontar el problema de les platges?
Com la mobilitat, les platges
són un altre dels reptes que el Consell Comarcal vol liderar perquè es tracta de problemàtiques de comarca. Tot i que és cert que els municipis situats a la banda sud són els que més ho pateixen, les casuístiques són molt diferents i ara les llevantades també han deixat molt afectat el litoral d'altres municipis de la zona central i del nord, com ara Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Sant Pol de Mar i Caldes d'Estrac. És un patiment perquè a certs llocs no hi ha platja i l'aigua arriba fins a la via del tren. Fa anys i anys que fem estudis per esbrinar-ne les causes. Uns diuen que l'origen és a la Tordera perquè ja no baixa amb prou sediments per nodrir les platges, d'altres apunten els ports esportius com els culpables i l'obligació que tenen per fer el traspàs de sorra d'una banda a l'altra, i també n'hi ha que parlen de col·locar dics.
Però què pensa fer el Consell Comarcal per trobar una solució?
Deixant de banda el desgavell que hi ha en les competències d'aquesta zona perquè tot i que Costes les delega a la Generalitat, l'última paraula per establir-hi un pla d'usos la té l'Estat, vam pensar que havíem de reunir en una mateixa taula tots els actors implicats, inclosos els alcaldes, per mirar de posar fil a l'agulla. Els vam presentar un últim estudi que preveu que certs llocs s'han de reomplir de sorra i en altres s'ha d'optar per fer-hi un espigó.
Una solució mixta?
Sí. Ni posarem sorra a tot arreu ni escamparem espigons per tot el litoral. El treball marca una solució per a cadascun dels municipis, preveu fer-hi actuacions per fases, i estableix quines són més prioritàries i d'urgència.
Per tant, està en vies de solucionar-se?
El Consell Comarcal vol que hi hagi platges adequades i que els ajuntaments no pateixin. A més, tampoc volem que hi hagi una problemàtica pel que fa a la fauna del litoral maresmenc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia