“Apostem per potenciar el turisme del vi”

Està anant bé perquè és tracta d'una continuïtat de la feina que ja estàvem fent. Tot i això, no deixa de tenir la seva complicació i complexitat a l'hora de compondre el nou govern, ja que abans érem cinc regidors i ara en som sis i la meitat són nous. Tots aquests canvis s'han notat però durant les primeres setmanes ens hem pogut estabilitzar per afrontar la legislatura.

El nostre principal objectiu és mantindre l'estabilitat pressupostària per tal de no perdre serveis al municipi. Cal tindre en compte que Gandesa és una localitat petita però que també és cap de comarca i per això ha de disposar d'uns serveis. Per exemple, en l'anterior legislatura vam fer un esforç per mantenir la biblioteca comarcal perquè quan vam entrar estava a punt de perdre el director i nosaltres vam treballar perquè no se suprimís aquest lloc de treball. També vam obrir l'arxiu comarcal i continuem apostant per comptar amb els serveis que ja hi ha al municipi, com el jutjat de primera instància, l'institut, el registre, la notaria... Tenim una sèrie de serveis que són útils per a tota la comarca i això implica que l'Ajuntament ha de fer esforços per tal que no es perden.

Volem apostar per la dinamització econòmica i ho farem a través del viver d'empreses. Nosaltres vam rebre l'herència d'aquest projecte de la mà de l'anterior corporació, el vam acabar de construir i ara el que pretenem és dinamitzar l'ús de l'edifici. A més, estem en conversacions amb el Consell Comarcal per fer-ho conjuntament.

Ja hi ha una societat instal·lada en precari, és a dir, en fase de proves. Ens hem de reunir la comissió de funcionament del projecte, integrada per tots els grups polítics, per tal de donar-li llum verd. També tenim altres demandes damunt la taula que hem de resoldre. És tracta d'empreses de la zona que es volen traslladar a l'espai del viver, millor condicionat.

Gandesa té una peculiaritat respecte a la resta de la comarca i és que és més industrial. Comptem amb un percentatge d'entre un 30 i un 35% del PIB que correspon a la indústria, mentre que el restant pivota entre l'agricultura i els serveis. El que era abans agricultura ja té unes ramificacions que van cap a l'allotjament, el turisme rural. L'Ajuntament, en aquest cas, ha de treballar en la línia de mantindre les indústries a través d'iniciatives com la millora de l'accés al polígon i també de les comunicacions per tal que les empreses puguin tenir bona connexió. Per l'altre costat s'ha de mantindre el sector agrícola, que és molt important. S'ha viscut una important transformació d'uns anys cap aquí, quan hem passat d'apostar per la quantitat a treballar per la qualitat.

No ens hem d'oblidar del sector serveis perquè l'enoturisme està agafant molta força. Hi ha empreses que han sorgit recentment emparades sota aquesta possibilitat de negoci. Fan visites, degustacions de vi, donen a conèixer el paisatge... Tot plegat és el que més dinamitza l'economia de Gandesa ara mateix.

El que volem fer i ja tenim molt avançat amb el sector és un catàleg d'informació de vi i turístic. Ho estem desenvolupant entre l'Ajuntament, el Consell Comarcal i el consell regulador de la Denominació d'Origen. Es tracta d'un producte que ens estan reclamant els mateixos visitants i que editarem en format imprès i també digital per tal de compartir-ho a través de les xarxes socials.

Com sempre, portarem la garnatxa com a bandera, perquè és el que ens caracteritza, i se n'ha fet molt bona campanya a través del consell regulador. Inclús volem incidir molt més en aquesta varietat autòctona que ens ha donat la personalitat que no pas en la figura de la Denominació d'Origen. Tenim clar que quan vens garnatxa també estàs venent el nostre paisatge i la nostra gastronomia. El vi ha estat una de les excuses perfectes per potenciar l'economia.

Sí. Encara no podem confirmar la data, perquè l'organització no la té clara, però ja sabem que o bé serà l'any 2017 o bé serà el 2018. Fa diversos anys que ens hem apropat fins a Perpinyà i que hem negociat amb l'organització la possibilitat de treure el concurs del Rosselló, fins aquest any que ells han decidit que la cita siga itinerant les tres pròximes anualitats. L'any vinent se celebrarà a Campo de Borja, a Saragossa. Tot i que no deixa de ser un concurs, en l'última edició d'aquest any a Perpinyà hi ha hagut la participació de 440 vins de vuit països diferents. La proposta ens sembla molt positiva pel renom que li donarem a la zona, ja que vindran tastadors de molt de prestigi. Durant l'esdeveniment hi haurà una sèrie d'ambaixadors del vi per aquí als quals vendrem el producte Terra Alta, fet que permetrà generar més repercussió. I no em puc oblidar que acollir aquest certamen mundial és un reconeixement a la feina que han fet els pagesos, no només d'ara, sinó també del passat, i de tots aquells que en el seu moment van apostar pel vi i per la garnatxa.

És una condició que ja hem estudiat i hem vist que sí que tenim capacitat per dur-lo a terme. Estem parlant que vindran unes 200 persones d'arreu del món que estaran per aquí durant els dies que se celebre la cita. I tenim una estimació del que ens costarà segons ens han orientat des de l'organització. S'ha de tenir en compte que les xifres que ens donen de Perpinyà variaran aquí perquè els preus són diferents. No obstant això, preveiem que ens pot sortir per uns 80.000 euros, que és un import assumible ja que realment l'estem destinant a promoció. És una xifra que podem afrontar perfectament i més tenint en compte que tindrem el suport d'altres administracions com la Generalitat, el Consell Comarcal i la Diputació, o entitats com el consell regulador.

L'oblit de l'N-420 reflecteix el que passa quan no hi ha voluntat política per voler tirar endavant les coses. Tenim dos exemples molt clars: la C-43, que depèn de la Generalitat, tindrà el projecte redactat en breu, i la variant de l'N-420, que depèn de l'Estat, continuarà sense impulsar-se. A més a més, en aquesta ocasió no han mantingut ni els 5.000 euros de la partida fixa. És una situació que t'emprenya i et deixa descol·locat perquè veus que l'Estat no entén la realitat del territori. A Madrid són sabedors dels perjudicis que genera el fet que aquí confluisquen carreteres del País Valencià, Aragó i Catalunya, fet que dificulta la mobilitat dins del poble.