Política

JOSEP POBLET

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA I ALCALDE DE VILA-SECA

“Ni m'he plantejat que pugui ser jutjat ni dimitir”

Confessa que està “tranquil·líssim” per la imputació i acusa ERC de carregar contra ell per haver rebutjat un pacte

Aposta per una regió del coneixement que permeti “superar els localismes” del territori

Fort a les urnes, qüestionat als jutjats
Josep Poblet (Vila-seca, 1956) va accedir a l'alcaldia de Vila-seca el 1993 després de l'ascens a conseller de Josep Maria Pujals. Regidor des del 1987, és llicenciat en geografia i història i des de fa dotze anys està en excedència de la seva feina com a especialista en estalvi. Ha revalidat l'alcaldia amb majoria absoluta en totes les eleccions municipals, tasca que va compaginar amb un pas puntual pel Parlament. President de la Diputació des del 2007, la seva posició forta a CDC al Camp de Tarragona s'ha vist qüestionada per la seva imputació l'any passat en una peça derivada del cas Innova.
El cas del CAP no tindrà un recorregut llarg. Si ERC ho veiés, afluixaria per no fer el ridícul
La moció de l'AMI
és respectable, però no pot ser que el ple pensi una cosa i els ciutadans una altra
Si la CUP critica l'existència de la Diputació des de dins, està en una contradicció
La llei del CRT va salvar el territori.
El nou pla director manté la bona cultura urbanística

Josep Poblet (CiU) ha revalidat tant la majoria absoluta al capdavant de l'Ajuntament de Vila-seca com la seva elecció (gràcies al suport del PSC) com a president de la Diputació de Tarragona malgrat les ombres del tram final del mandat passat. La seva imputació i la de part del seu govern a Vila-seca per presumptes delictes contra l'administració per una peça ara separada del cas Innova han provocat que el seu nom es vegi sovint qüestionat des d'alguns sectors.

És el seu tercer mandat al capdavant de la Diputació de Tarragona. Com ho afronta?
És l'oportunitat de consolidar l'orientació política impulsada des del 2007. La Diputació que em vaig trobar responia a un patró que tocava renovar. Calia reorientar les polítiques pensant més en les persones, és a dir, en els ajuntaments i les coses que els eren més urgents. I sobretot treballar amb un model basat en el coneixement. Aquesta és la meva gran aportació: un model més propi del món privat, amb un pla estratègic que vol complir els objectius.
Un dels eixos de l'acord amb el PSC a la Diputació ha estat reforçar l'esforç cap als municipis.
Aquest esforç ha trobat molt bona rebuda en aquest acord de govern, però el mandat passat va ser exactament igual. Vaig trobar un pla d'acció municipal de 30 milions, i l'he situat en prop de 80 en els dos mandats anteriors. Trobar coincidències amb un partit com el PSC ha estat el resultat lògic del model de govern que compartim.
Sorprèn, però, vist l'acord a Barcelona, que no hagin prioritzat l'entesa amb ERC.
L'acord de Tarragona va ser abans que el de Barcelona. Nosaltres vam fer un pacte basat en la confiança de dos dels grans partits del municipalisme de la regió. Les direccions nacionals dels dos partits van conèixer des del primer moment l'acord, i ens hem sentit lliures de fer allò que creiem que garantia el model de govern territorial. I les nostres direccions han respectat el que s'ha decidit al territori. La Diputació de Tarragona no dificultarà altres aliances en altres àmbits. I ja vam anunciar que les portes quedaven obertes de bat a bat per a noves incorporacions. Espero que un dia hi hagi una possible resposta en aquest sentit.
Oriol Junqueras va vincular la negativa d'ERC a pactar a la Diputació amb la seva imputació judicial en el cas del CAP de Vila-seca.
En les opinions del senyor Junqueras, no hi he tingut mai un interès especial.
També el cap d'ERC al Camp de Tarragona, Ferran Civit, es va manifestar en el mateix sentit en una entrevista amb aquest diari.
És curiós que aquells que tenen unes posicions més radicals després són els més col·laboradors amb els que més assetgen altres persones. Si el senyor Junqueras s'hagués molestat a llegir la resolució de l'Audiència de Tarragona, no ho hauria dit. Ha estat com una mena de navegació autista, que va repetint un model sense prendre's la molèstia de llegir una interlocutòria que diu que no tenim res a veure amb aquella situació. Ara sols s'ha de comprovar que la situació administrativa va ser correcta, cosa que espero que passi ben aviat.
Però vostè continua imputat.
Sí. I no oblidi que he passat unes eleccions amb això i no me n'he queixat.
Però vostè parla d'un tema administratiu i se li imputen uns delictes de tipus penal de presumpta corrupció.
Sí, i no hi ha connexió amb el cas Innova. No ha llegit la interlocutòria?
Sí, i li manté la imputació.
Dic que el motiu era Innova, i ara ja no és Innova. És una contractació i una adjudicació de treballs, i serà un tema administratiu quan caiguin les altres causes. L'Audiència diu que no hi ha cap raó que justifiqui la connexió amb el cas Innova i ens ha separat. En el moment en què s'aclareixi aquest expedient de contractació, caurà tot. A més, també hi ha el tema de la presumpció d'innocència. Jo ja entenc que políticament és més abellidor carregar contra mi. Però no ho han fet tots els partits, ho ha fet ERC, i caldrà que ells expliquin el motiu per insistir tant en aquesta qüestió. Si haguessin llegit la interlocutòria, veurien que el recorregut que presumiblement tindrà aquest tema no és ni llarg ni preocupant. Llavors veurien que val més afluixar que no pas arriscar-se a fer el ridícul.
Dimitiria dels seus càrrecs si el cas arribés a judici?
No m'ho he plantejat mai. Estic tan convençut que totes les coses s'han fet bé que aquesta suposició no me l'he plantejat mai. Mai. Ni jo ni els meus companys de govern, ja que afecta cinc tinents d'alcalde actuals i una extinenta. Ho hem fet tot assistits pel secretari i l'interventor, amb tota la legalitat del món, i no ens hem plantejat mai que pugui no ser correcte. Còmode, no ho és. I hem fet aquesta campanya electoral amb una qüestió addicional com aquesta, molt sovintejada per alguns mitjans de comunicació i líders polítics. Però li puc ben assegurar que estic tranquil·líssim.
Ens hem trobat aquest mandat una Diputació més fragmentada. Això n'afectarà el funcionament?
Políticament, sí. És evident que cal saber llegir la voluntat ciutadana, i actuar en conseqüència. Per això la meva primera ronda de contactes va fixar uns criteris de comportament i d'acció política, que han estat força coincidents. He trobat una molt notable voluntat de seguir el fil conductor de la casa. Ara mateix, em costa trobar coses en què hi hagi divergències remarcables.
La CUP sí que qüestiona des del mateix ple l'existència mateixa de la Diputació i aspectes com ara les retribucions.
Si un que forma part de la institució en discuteix la realitat i el funcionament dels òrgans, està més en una situació de contradicció que de denúncia. És més difícil d'entendre, tot i que no pas il·legítim. No em sento interpel·lat en aquest sentit, sí que ho estaria si proposessin una alternativa per gestionar els 140 milions per al territori que gestionem. Mentrestant, no compartiré en absolut aquest criteri, ja que seria menysprear la gent del territori que s'hi sent beneficiada. Les quantitats dels sous de què parlem són molt moderades i bastant més baixes que altres administracions de caràcter similar. Fem les coses que toquen fer. Si no hi ha plantejaments alternatius, difícilment són creïbles. Hi ha un camí que és renunciar-hi, i no em va semblar que ells l'adoptin.
Un altre dels compromisos amb el PSC és fomentar l'aliança amb la URV.
Continuar-la. Ara pretenem treure el màxim rendiment de la regió del coneixement, i amb l'aliança dels 20 o 25 ajuntaments més representatius, volem establir les estratègies necessàries per poder defensar davant d'Europa les propostes per al nostre territori. Un exemple serà com organitzarem les nostres forces per al pla de competitivitat de les comarques del sud (Pect-Catsud). Volem començar a treballar al setembre en aquesta direcció. Volem ser més competitius, més forts i treure més rendiment del que ja som.
La Diputació, doncs, pot contribuir a superar el complex d'inferioritat i pot ajudar el territori a anar a l'una?
Nego que tinguem cap complex d'inferioritat. Si algú en té, li costarà molt explicar per què. Jo no em sento inferior que Girona ni que les comarques interiors de Barcelona. És que no tenim cap motiu per sentir-nos-hi. Sí que estic més d'acord que el territori no va a l'una, i per això el projecte de regió del coneixement vol superar aquest localisme. Trobo, però, que aquest territori cada vegada va més unit. La maleïda crisi ens ha fet veure que junts podem fer més feina que per separat. I experiències com el Consorci del Camp, que va tenir una vida efímera, ens van permetre superar alguns projectes anant junts. També ens hem ajuntat diversos municipis en el tema de la taxa turística i en el conveni Córner per a la promoció turística. Però hi ha hagut dèficits en aquest terreny, i hem d'apuntar cada vegada més alt. Hi ha molts elements cohesionadors des de la Diputació. I fins i tot entre Tarragona i Reus he vist una aproximació en els darrers anys.
Com ha afectat la Diputació el trencament entre CDC i UDC?
De cap manera. Tenim dos diputats d'Unió que estan en plena sintonia amb els de CDC. El grup funciona com una sola persona; no hi ha hagut cap afectació, cap ni una. Hem començat com a grup provincial de CiU i l'acabarem així.
Quin ha de ser el paper de la Diputació en el procés nacional?
Contribuir-hi en tot el que puguem, com ja fem ara. Oferir un nivell de cohesió important en algunes prestacions on la Generalitat no pot arribar. I aportar aquells instruments que tenen un caràcter de servei públic, com l'experiència de Base, que té una xarxa molt compacta i de gran cobertura territorial, amb un 98% dels ajuntaments. La contribució de les diputacions és d'impuls a la governació i creació d'estructures que enforteixen la nostra realitat nacional. La d'ara i la de després, sigui quin sigui el resultat del 27-S.
I ha de ser l'espai per debatre mocions sobre el tema? Alguns grups ja han anunciat que en presentaran.
Certament. Tothom que vulgui que presenti mocions, però la Diputació ha de tenir clar quin és el paper que ha de trobar com a referent dels seus municipis i dels seus ciutadans. El que aquesta casa defensi i reflecteixi no pot ser dissonant del que pensin els ciutadans de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Un dels projectes de la Diputació pendents a Tarragona és la recuperació de l'antic sanatori de la Savinosa. Tindrem novetats en aquest mandat?
A curt termini, en el quart trimestre d'aquest any, sabrem quin és l'equip redactor del projecte per dotar-lo de nous continguts i usos, i per fer la descatalogació davant de l'Ajuntament i la Generalitat; després la tramitació és molt més àgil. Al llarg del 2016, la podrem veure culminada i aleshores ja podrem parlar de plecs de condicions per fer el concurs públic.
Són una de les administracions que donen suport financerament als Jocs del Mediterrani del 2017. Com veu els dubtes d'alguns grups en el ple de l'Ajuntament?
Aquesta institució des del primer dia és ferma impulsora i cooperadora, al costat de Tarragona i de les altres ciutats subseus, dels Jocs del Mediterrani. Tant amb suport institucional des del primer dia com amb recursos econòmics. Podria afirmar que és l'administració que més s'ha cregut, al costat de l'Ajuntament, la importància d'aquest projecte per al territori. Estic amatent al desenvolupament del ple al setembre sobre aquesta qüestió. Del resultat del debat, en trauré les conclusions, però no variaran la voluntat de cooperació si es decideix tirar endavant. És el que desitjo i no em plantejo una altra situació. I espero i desitjo també que el govern de Madrid faci l'acció que s'espera per poder garantir el desenvolupament dels Jocs.
El turisme rus s'ha desplomat aquest estiu fins a un 60%. Com han de canviar les prioritats des del Patronat de Turisme de la Diputació?
Amb els russos tornarem a anar bé, sense cap mena de dubte. La situació no és tan greu com es preveia, i ha estat una baixada fruit de les mateixes decisions del país, no perquè no haguem fet polítiques adequades. Hem de continuar anant a Rússia perquè quan acabin aquestes dificultats tornin a venir. No serà gaire difícil, perquè els russos tenen una imatge de Catalunya, i de la Costa Daurada en particular, espectacular. Els càlculs optimistes indiquen que d'aquí a un parell d'anys podríem tornar a estar en una situació molt semblant a la que teníem. Mentrestant, estem recuperant turisme britànic, francès, del Benelux...També català i espanyol. Quan acabem tota la campanya, no haurà estat un mal any, ni de bon tros.
Aquest estiu s'ha aprovat inicialment el pla director del conegut com a BCN World, que es desenvoluparà en part al terme municipal de Vila-seca. Com a alcalde, com valora la dimensió final del projecte?
N'estic molt content. Molt. Perquè el Centre Recreatiu Turístic (CRT) és un model que s'ha desenvolupat amb un comportament urbanístic i un comportament ambiental espectaculars, que han salvat el territori de la massificació, i l'han convertit en un lloc idíl·lic i una destinació a escala mundial. I aquest pla director respon a aquest patró, així com la nova llei del 2014. També estic molt content que el govern s'hagi acabat posant al capdavant i fixant-ne ell els paràmetres. No és possible ni més transparència, ni més legalitat ni més seguretat jurídica. És una molt bona feina. Avui sí que puc dir que n'estic molt satisfet. Ha estat una molt bona decisió i una bona orientació del pla director, que manté el criteri de bona cultura urbanística i ambiental.
Amb aquest projecte damunt la taula, Vila-seca ha acabat sortint perdent pel nou acord de repartiment dels tributs del CRT amb Salou?
Vila-seca va partir d'un punt i al final va ser aquest punt el que es va acordar. No hi va perdre res. Vam defensar que l'únic criteri alternatiu al 50/50 vigent fins llavors era el del pes territorial, el 57/43, i és el que s'ha fixat. Aquelles posicions dels nostres veïns que parlaven de 80/20 o 90/10 no són precisament on es va arribar.
En aquestes eleccions, tot i mantenir la majoria absoluta, van perdre suport i van quedar a pocs vots de perdre-la. Què hi ha influït?
La nostra davallada és la mateixa que s'ha produït en altres llocs al país, amb la diferència que els nostres ciutadans han volgut preservar la solidesa del govern i han mantingut la majoria absoluta. En unes eleccions, el més important és saber qui ha guanyat, però ara hi ha un model polític diferent en què s'ha exacerbat la radicalitat sobiranista i espanyolista, i no n'hem estat l'excepció. I això ha generat un nou mapa polític. A la demarcació, en ciutats de més de 20.000 habitants, hi ha dues majories absolutes: Vila-seca i Amposta. I som l'única de CiU. Em resultaria difícil trobar un element de preocupació per molt que hi hagi hagut una minva del nombre de regidors. I malgrat tenir-ho tot en contra, i això vostè ho ha remarcat en moltes ocasions, ja que tenim una situació jurídica que també ens ha assetjat.
I creu que la imputació ha influït en la davallada?
És difícil de valorar, però com a mínim a favor ben segur que no ens hi anava. Si hem aconseguit mantenir una majoria absoluta davant de tot això, Déu n'hi do la solvència que té el nostre govern. A més, sóc dels que estan convençuts que aquesta situació és passatgera i que no hi tornarem; per tant, l'hem superat. A d'altres els hauria tombat.
Per què es va abstenir CiU en la votació per adherir Vila-seca a l'AMI?
L'Ajuntament de Vila-seca no és de cap grup particular. El ple sí que va aprovar la nostra moció de suport al Parlament, passi el que passi després del 27-S. El compromís de l'Ajuntament és que els seus veïns se sentin emparats votin el que votin. I ens hauria de fer reflexionar que aquest text es va aprovar amb el vot en contra del PP, Ciutadans i Decidim Vila-seca. Això és sorprenent i preocupant. Potser va ser per un cop de rauxa o de nervis, però el que compten són els vots.
No és partidari que els ajuntaments pertanyin a l'AMI, doncs?
El país és el país, i cada ciutat i poble, també. La moció de l'AMI és ben respectable, però arrossegar la posició institucional a aquella posició... no ho compartim. Nosaltres coneixem com poca gent quin és el pensament dels ciutadans de Vila-seca, i el que no podem fer és una realitat virtual: que el ple pensi una cosa i els ciutadans una altra.
És alcalde des del 1993. Es planteja que aquest sigui el seu darrer mandat?
No m'ho he plantejat. Les forces les tinc totes. Quan un és tan veterà, amb menys esforç, més feina. No vull ara fer especulacions. Tinc un programa electoral amb una il·lusió enorme per tirar endavant, amb un equip formidable de gent. Evidentment, un dia deixaré de ser alcalde, però ara no és el moment, just quan hem començat el mandat i quan hem fet més esforç que mai per obtenir aquest resultat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.