L'administrador que escolta
Només nou municipis de la demarcació tenen síndic
Quatre són al Baix Empordà, i a Figueres han trigat més de dos anys a rellevar Eduard Puig
Els nous gestors de Sant Jordi Desvalls volen recuperar la figura
Girona (97.227 habitants) i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (1.284) són els dos extrems de la llista de nou municipis de les comarques gironines que tenen síndic de greuges o defensor de la ciutadania en la seva corporació.
Des del març, Ramon Llorente, el defensor de Girona, és del fòrum de síndics catalans, que són en una quarantena de poblacions del país. Atenen el 52% dels catalans –només un 4% dels municipis, però–, i hi poden acudir quatre milions de ciutadans, segons les dades del recull d'informes dels síndics del 2013.
A les comarques de Girona, el municipi pioner va ser l'Escala, que va crear la institució el 1995. Va ser el tercer a fer-ho al país, després de Lleida i Vilafranca. Ara Jordi Piqué és el quart defensor dels vilatans. Abans ho havien estat Francesc Puig, Francesc Torrent i Josep Pujol.
L'‘ombudsman' suec
Des del setembre del 2010, Piqué vetlla perquè es respectin els drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns i dels visitants al municipi. En el web de l'Ajuntament escalenc, Piqué recorda els orígens de la figura. “El càrrec procedeix de la Constitució sueca, que va establir-lo el 1809 per solucionar els problemes dels abusos per la via burocràtica o judicial. Per tant, sovint es coneix amb el nom suec d'ombudsman. La seva eficàcia és limitada atès que no pot sancionar les actuacions de l'administració o les autoritats.”
Girona i Figueres són les úniques capitals de comarca amb síndic. A l'Alt Empordà, Eduard Puig ha deixat el lloc després de més de dos anys i mig en funcions. Després de llargues negociacions, el director de l'institut Ramon Muntaner i exdiputat al Congrés per ERC, Francesc Canet, succeirà previsiblement Puig. Quatre dels síndics són al Baix Empordà (Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Cruïlles), alguns dels quals van participar el mes passat a l'Escala en una trobada de trenta síndics catalans.
Lloret, el més recent
Lloret de Mar ha estat l'últim municipi gironí a crear la figura del síndic del ciutadà. Joaquim Teixidor considera que la figura “és necessària i independent”. Teixidor hi serà fins al 2017, tot i que podria estar-hi un màxim de deu anys, és a dir, amb una pròrroga de cinc anys més. Diu que “mai m'han coartat la llibertat, hi estiguessin o no d'acord”. Cobra uns 800 euros, igual que un regidor de l'oposició.
A Sant Jordi Desvalls (Gironès), l'anterior equip de govern, de CiU, va deixar de confiar l'any passat en el síndic de greuges (Josep Palou). Ho explica el nou alcalde, Josep Aulet (Seny i Coherència, SIC). “Tenim la intenció de restituir la figura. Però cal trobar el perfil adequat.”
Cruïlles és el municipi més petit de les comarques gironines (i del país) amb supervisor. “Quan la gent esgota les vies de l'Ajuntament, hi ha la possibilitat del síndic. És un control intern”, assenyala Salvi Casas (Avenç-ERC), l'alcalde del municipi que inclou els pobles de Monells i Sant Sadurní de l'Heura.
Empleats de banca, hotelers i exregidors
Alguns dels síndics tenen experiència política perquè havien estat regidors. És el cas, entre d'altres, de Joaquim Teixidor (Lloret) i Jordi Sistach (Palamós). Miquel Casellas (Salt) va ser delegat de La Caixa a les comarques gironines, Bertrand Hallé (Palafrugell) és hoteler i Jordi Piqué (l'Escala) era mestre.
Teixidor va ser regidor durant dotze anys del PP, fins que va ser expulsat per criticar la campanya estatal del partit en contra de l'Estatut. Més tard, va ser quatre anys edil del Grup Independent de Lloret (Grill). En l'últim ple, Teixidor va presentar la memòria de les seves actuacions del 2014 (79), cinc de les quals, d'ofici. Està molt satisfet de dos casos en què la seva mediació va permetre resoldre el conflicte.
Segons Teixidor, és bo que quan el síndic truqui al consistori, l'interlocutor ja el conegui i li faciliti les coses. “Ajuda molt conèixer l'administració, ja sigui com a regidor o com a empleat, o perquè, per raons professionals, hi has estat en contacte.”