El govern vol començar a negociar amb la UE el 28-S
Albert Royo (Diplocat) veu “impossible” que la majoria doni suport a una expulsió de Catalunya que “posaria en perill l'euro”
Acceptaria quedar fora de les institucions mentre no es tanca l'acord
El govern vol establir negociacions formals amb l'espanyol, però també amb les “principals capitals europees, amb què es decidirà la pertinença o no a la UE”, l'endemà del 27-S i si hi ha una majoria parlamentària per la independència, a fi d'“implementar el mandat i veure com afecta la resta d'estats”. Així ho va afirmar ahir el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, que durant un curs a la Universitat Catalana d'Estiu va advertir dels “alts costos” que tindria per a Catalunya, però també per a Espanya i tota la UE, l'inici d'un “procés d'expulsió d'Europa” del nou estat, donant per fet que és impossible una sortida automàtica. “L'impacte d'una expulsió provocaria un col·lapse econòmic, polític i jurídic que podria posar en perill l'euro”, avisava, abans de recordar que la construcció europea “sempre s'ha basat en el pragmatisme”. El responsable de Diplocat citava els casos de la reunificació alemanya (l'antiga RFA va apel·lar de fet al principi d'autodeterminació per justificar l'ampliació) o de Grenlàndia, que el 1982 va decidir retirar-se de la comunitat tot i mantenir-se a Dinamarca, fet que va requerir tres anys de negociacions.
Royo veu difícil pensar que “algú estigui interessat” a fer fora un territori que ja compleix la legislació europea, representa el 2,1% del PIB comunitari (més que Grècia o Finlàndia), n'és contribuent net, un dels principals exportadors al sud i acull més de 300.000 ciutadans i 5.500 empreses dels 28. Per això sol, ja veu improbable que Espanya demani l'inici del procés d'expulsió –ara no previst als tractats, si bé per al qual s'hi apropa, la retirada voluntària d'un estat, l'article 50 imposa una negociació mínima de dos anys– ja que, a més, això implicaria que hauria reconegut el nou país. Si arriba aquest extrem, però, afirma que “és impossible que hi hagi una majoria qualificada d'estats membres que hi donin suport”.
Fora de les institucions
Una solució que Royo veuria “interessant” la va donar el think tank alemany SBP, proper a la cancelleria, que proposa que en cas d'independència Catalunya quedi fora de les institucions europees mentre es negocien les condicions per confirmar la seva pertinença, en un període durant el qual es mantindria intacta la vigència de la legislació comunitària actual, fet que evitaria cap efecte sobre la ciutadania o les empreses. “És un càstig important no ser als centres de decisió, però la UE tindrà interès a passar un missatge per desincentivar que processos com el català es repeteixin en el futur”, justificava.
En tot cas, Royo assegura que, després dels múltiples contactes informals mantinguts en els últims dos anys i mig, li consta que “les contraparts ja estan en contacte amb el govern espanyol per tractar la qüestió catalana”, i els sobta el seu immobilisme per intentar canalitzar el dret a decidir. És una aspiració a què tampoc donaria sortida cap de les propostes de reforma constitucional que ara es posen sobre la taula, que qualificava de “maquillatge superflu”. En tot cas, abans de qualsevol presa de partit europa hi ha d'haver un “mandat clar” que Royo espera rebre el 27-S, si bé admet que Europa podria obligar a celebrar un referèndum de ratificació. “No tenim cap por de sotmetre'ns a les proves que faci falta”, sosté. Precisament el 27-S Diplocat organitzarà una altra missió d'observació electoral i convidarà una delegació parlamentària internacional, com va fer el 9-N.
El responsable de Diplocat també reclama que paral·lelament es “desenvolupin les capacitats” perquè el nou estat sigui solvent des del primer moment, a través de la negociació amb creditors, i basteixi les institucions clau que ara no té per restar a la UE.
LES FRASES
Una diputada de l'SNP aconsella fer un referèndum
La diputada de l'SNP escocès Christina McKelvie va desaconsellar ahir una DUI per assolir la independència, almenys en el cas escocès. “Voldria dir quedar fora de la família de nacions i dels tractats internacionals, la nostra gent no vol la DUI, sinó una bona negociació i un acord, perquè volem seguir sent bons veïns amb Anglaterra”, justificava. En el cas català, de fet, recomanava que els partits es posin d'acord per fer una pregunta directa per referèndum. “A partir d'allí totes les qüestions en què discrepeu passen a formar part del debat nacional”, reflexionava: “seguiu el vostre cor; si no teniu passió en el que feu, no teniu res.”
McKelvie va recordar que Escòcia hauria organitzat igual el referèndum del 2014 sense acord amb Londres, i que arribat el cas ho faran així si en convoquen un altre: “No serà cap regal de Westminster, som sobirans”, aclaria. Això sí, seran curosos abans de plantejar una altra data, perquè volen guanyar, tot i que les enquestes ara ja indiquen un triomf del sí i més del 60% de vots a l'SNP en les eleccions escoceses del 2016. “Vam perdre el referèndum, però vam guanyar la gent, que es va comprometre”, es felicitava. I és que els moviments socials independentistes s'han reactivat, i l'SNP va obtenir 56 de 59 diputats a Escòcia en les eleccions britàniques del maig, després que les promeses de més poders del bàndol del no s'hagin incomplert i les peticions dels nacionalistes,“ignorat”.
