Un home assassina dos periodistes en una emissió en directe a Virgínia
L'assassí, excompany de les víctimes en una televisió nord-americana, s'havia queixat per racisme
El sospitós, mort després de disparar-se, va gravar els fets
Vester Flanagan, afroamericà de 41 anys, va matar ahir al matí dos periodistes d'una televisió local de l'estat de Virgínia i va ferir una entrevistada durant una connexió en directe. L'assassí, extreballador del mateix canal (WDBJ) i que es feia dir Bryce Williams, va gravar el tiroteig i, enmig de la persecució policial, es va disparar per suïcidar-se. Va morir a l'hospital a causa de les ferides de bala.
Eren les 6.45 h a Moneta, un poble rural de Virgínia, quan la periodista Alison Parker estava fent una entrevista a Vicki Gardner, portaveu de la Cambra de Comerç de la zona, sobre les oportunitats turístiques de la regió. De sobte va aparèixer en pantalla el tiroteig, transmès en directe des del moment en què la periodista es va adonar que l'estaven apuntant amb una pistola. Es van sentir set trets i es va veure com el càmera, Adam Ward, queia a terra. Després de vuit segons de desconcert, la cadena va tornar la connexió al plató. “No estic gaire segura del que acaba de passar”, va dir la presentadora de l'informatiu matinal amb cara d'espantada. Minuts després, la WDBJ anunciava la mort dels dos periodistes.
Ràpidament van aparèixer les històries personals. Parker, de 24 anys, s'acabava de mudar amb el presentador de l'informatiu vespertí de la WDBJ després de nou mesos de relació. Per a Ward, de 27 anys, era l'última connexió que feia per al programa: deixava la televisió per anar a la ciutat de Charlotte.
Facebook
“Segurament es tracta d'un treballador descontent”, va dir en els primers moments el governador de Virgínia, Terry McAuliffe. Segons la direcció de la WDBJ, Flanagan havia deixat de treballar al canal feia dos anys i havia escrit queixes per discriminació, però no es tenia constància de violència.
Comentari racista
Al seu compte de Twitter va argumentar les raons del tiroteig. Segons explica, Parker havia fet un comentari racista (ell negre, ella blanca) que va traslladar a la comissió d'igualtat d'oportunitats laborals del canal televisiu; tot i la queixa, la periodista va ser contractada. En el cas de Ward, la hipòtesi és més confusa: l'assassí només detalla que el càmera s'havia queixat al departament de recursos humans, tot i que només havien treballat junts un dia. La policia no va voler confirmar l'autenticitat de cap dels missatges a les xarxes socials.
Durant la persecució per la carretera interestatal 66 Flanagan, que escapava en direcció a un aeroport de l'estat, va tenir un accident. La policia el va trobar ferit de bala, prova que es va voler suïcidar. Va morir a l'hospital.
Nou capítol en el debat sobre les armes
L'assassinat dels dos periodistes a Virgínia reobre per enèsima vegada el problema de les armes als EUA. “És un altre exemple que la violència de les armes s'està convertint en un fet massa habitual”, va dir el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest. “Hem de restringir-les”, va afirmar el governador Terry McAuliffe, que té com a prioritat política un control més ferm de la tinença d'armes.
Els nord-americans tenen el 44% de les armes mundials en mans de civils i, segons les últimes dades disponibles, el 2013 van morir 11.208 persones per homicidis amb armes: gairebé 30 morts al dia. Tot i això, el 52% dels nord-americans estan a favor de preservar
la segona esmena de la Constitució, la que declara
el dret de portar armes.
Segons les xifres del Comitè de Protecció dels Periodistes, amb Parker i Ward el nombre de periodistes morts a tot el món mentre feien la seva feina puja a 41 el 2015.
