França exigeix a Hongria que elimini la tanca antirefugiats
El ministre d'Afers Estrangers, Laurent Fabius, creu que amb aquesta mesura no es respecten els valors de la Unió Europea
Renzi vol actuacions concretes i més influència a l'Àfrica i l'Orient Mitjà
La crisi migratòria que viu Europa, la més important des de la Segona Guerra Mundial, comença a provocar esquerdes entre els socis comunitaris. Hongria, tal com tenia previst, ha acabat la tanca antirefugiats a la frontera amb Sèrbia. Aquest mur, de 175 quilòmetres, ha d'impedir que les persones que fugen majoritàriament de la guerra de Síria i que han optat per la ruta dels Balcans puguin trepitjar territori Schengen. El govern francès s'ha mostrat en contra d'aquesta mesura i ahir va elevar el to del discurs assegurant que la construcció de la tanca va en contra dels valors de la Unió Europea.
El ministre francès d'Afers Estrangers, Laurent Fabius, qualificava d'“escandalosa” l'actitud de certs països de l'est d'Europa amb la crisi dels refugiats. Fabius ha demanat al govern hongarès que desmantelli la tanca i ha instat els dirigents europeus a mantenir una discussió seriosa i severa amb els mandataris hongaresos. Segons les autoritats, entren a Hongria 1.000 persones cada dia. Es calcula que aquest any han entrat unes 80.000 persones al país, procedents de l'Iraq, Síria i l'Afganistan, però la gran majoria no s'hi queden perquè volen arribar a Alemanya o a Suècia. Els ministres de l'Interior d'Alemanya, França i el Regne Unit van demanar ahir a la presidència luxemburguesa de la Unió Europea la celebració d'una cimera extraordinària, per a la qual a la tarda ja hi havia data: serà el dia 14 de setembre i servirà per abordar l'emergència migratòria i per enfortir la resposta conjunta. Per la seva banda, el primer ministre italià, Mateo Renzi, va instar la Unió Europea a “deixar de commoure's i començar a moure's” per trobar una solució a la qüestió de la immigració, segons va afirmar en una entrevista que publica el diari Corriere della Sera. Renzi va criticar que després de la cimera europea extraordinària que es va celebrar arran de la tragèdia del mes d'abril passat al canal de Sicília –quan centenars d'immigrants van morir ofegats per l'enfonsament de la barcassa on viatjaven– van arribar les primeres mesures, però van ser “poques, sovint miops i fragmentades”. “Les dramàtiques imatges de tots aquests nens asfixiats al camió i assassinats a les bodegues dels vaixells ens diuen que Europa ha de buscar una estratègia”, assegurava el primer ministre italià. Renzi va demanar, com ja ha fet en altres ocasions, “la internacionalització d'aquesta crisi”, perquè considera que no és només un problema d'Itàlia o de Grècia. La proposta és “no només tapar l'emergència, sinó també tenir un paper més important a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà”, va declarar Renzi.
Els nens, recuperats
Els tres menors que van ser trobats en estat crític en un altre camió ple de refugiats estan fora de perill. Els pares ja se'ls van emportar de l'hospital i han seguit el seu camí rumb cap a Alemanya. Els altres refugiats –al vehicle se'n van comptabilitzar 26– han estat retornats a Hongria. “Els pares [dues famílies] se'ls van emportar sense que ningú se n'adonés; així han pogut anar a Alemanya, com volien”, va assegurar el portaveu de la policia de l'estat federat d'Alta Àustria, David Futner. “El més important és que tots estan bé de salut”, hi va afegir.
