Política
LLUÍS GUINÓ
CANDIDAT DE JUNTS PEL SÍ A LA CIRCUMSCRIPCIÓ DE GIRONA
“Primer de tot, cal un nivell de participació elevat”
Tot i que desitja una victòria contundent del conjunt de les candidatures a favor de la independència, recorda que amb un 51% dels vots es guanyen unes eleccions
Assegura sentir-se a gust en una llista que aglutina gent de diverses procedències, especialment perquè al darrere de la candidatura hi ha també la societat civil
El paper dels ajunta- ments
L'advocat Lluís Guinó i Subirós, nascut a Besalú fa 46 anys, en fa vint que és l'alcalde del seu poble. És membre de la comissió executiva de l'AMI, un càrrec que sintonitza tant amb el fet que és un ferm defensor del procés sobiranista com amb la seva condició de municipalista convençut. Guinó assegura que els ajuntaments han tingut un paper clau a l'hora de donar un impuls al procés, i creu que han de continuar exercint aquest rol. La incorporació de Barcelona a l'AMI –hi afegeix– seria molt positiva i desitja que l'alcaldessa Colau doni llibertat de vot al seu equip quan es voti aquesta qüestió.
Lluís Guinó, diputat al Parlament de CiU en les dues últimes legislatures, ocupa el número 7 de la llista de Junts pel Sí a Girona.
Se sent a gust en una candidatura tan atípica?
Sí, hi estic molt i molt còmode. Només d'aquesta manera era possible fer un pas endavant i plantejar realment un canvi de statu quo. Un partit sol no ho podia fer, i és bo que dues forces polítiques com podien ser ERC i CDC hagin ampliat els seus límits electorals. I, d'altra banda, m'hi sento especialment còmode perquè al darrere de tot aquest procés hi ha també una iniciativa civil que ha empès el procés a l'àmbit de la política.
Però no tot l'independentisme hi és representat. No és una llista unitària.
No és una llista única, però sí que és unitària. De tota manera, és obvi que la CUP comparteix també l'objectiu estratègic d'aquestes eleccions, que és fer via cap a la independència. I és probable que després del 27-S hi hagi alguna altra força política que es pugui incorporar a aquest projecte en el cas que Junts pel Sí –com així espero– guanyi les eleccions.
Per considerar que el front independentista ha guanyat clarament, quants escons haurien de treure en conjunt?
Considero que s'hauria de guanyar en vots i que s'hauria de poder llegir en l'àmbit europeu com una victòria clara i contundent del sí a la independència. Primer de tot, però, cal que hi hagi una participació alta. Com a mínim, de l'entorn del 70%.
Es diu que els votants de partits no sobiranistes no solen acudir a les autonòmiques i que aquest cop sí que ho faran. El previst augment de la participació, per tant, vindrà per aquest costat, no creu?
Ja ho veurem. Aquestes eleccions són especials, no es poden analitzar des de la perspectiva habitual, s'haurà de fer una lectura molt concreta i molt contextualitzada del que realment s'està ventilant en aquests comicis, que és independència sí, independència no. Des de la nostra perspectiva, necessitem un resultat contundent no només en escons, sinó també en vots. Som nosaltres, els que defensem que són unes eleccions clarament plebiscitàries, i hem de tenir present que en un referèndum el que es compta són els vots. Per tant, aquest mes que queda hem d'intentar explicar i fer pedagogia d'aquest procés independentista, que no té res d'excloent.
Insisteixo: posi xifres al concepte de victòria contundent.
Tot el que sigui que les candidatures del sí tinguin més vots que les candidatures del no ja estarà bé. Qui té més vots és qui guanya les eleccions, no? Mira, si agafem de referència Escòcia o el Quebec, la diferència entre una opció i l'altra tampoc va ser tan gran i, en canvi, a Escòcia va servir per legitimar el no.
O sigui, que si el 51% serveix per dir que no, també ha de servir per dir que sí.
Exacte, aquesta és la conclusió. Tot i que això generaria complexitat, és clar.
Suposem que guanya clarament el sí. Què passa el dia 28?
Doncs que començarem a tirar endavant el projecte pel qual ens hem presentat a aquestes eleccions i a complir el programa electoral, que és iniciar el procés de la desconnexió de l'Estat espanyol. S'haurà d'investir un president i formar un govern. Aquestes eleccions tenen aquest caràcter plebiscitari, però el país s'haurà de continuar governant.
En aquest escenari, com s'imagina la reacció de l'Estat espanyol?
Continuarà la política de recentralització que ja fa dos anys que fa. Tinc l'esperança que Europa farà entrar en raó l'Estat espanyol i que facilitarà l'inici d'un procés de desconnexió.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.