I la UE, “de vacances!”
Itàlia critica la inacció de Brussel·les davant l'allau de refugiats i Bèlgica acusa l'Estat espanyol de no fer “gairebé res” tot i ser “sempre la primera a exigir solidaritat”
La Comissió Europea s'espolsa les responsabilitats i culpa els governs de la paràlisi
Els Vint-i-vuit estan incomplint totes les lleis d'asil
“Si toca parlar d'immigració, a Brussel·les són tots de vacances, però quan es tracta de parlar d'impostos, llavors es desperten, apareixen!” Podria ser una crítica caçada al vol en qualsevol conversa de barra de bar, aquests dies d'imatges
de nens sirians ofegats al Mediterrani. Però no: és la punyalada que
el primer ministre italià, Matteo Renzi, va clavar ahir a unes institucions europees catatòniques, desbordades per l'allau de refugiats.
La Comissió Europea s'espolsa la responsabilitat i culpa de la paràlisi els governs dels 28: fa quatre mesos que els demana que acullin almenys 40.000 demandants d'asil (només un de cada deu dels 400.000 que han arribat fins ara!), un nombre molt insuficient, simbòlic en un continent de 500 milions d'habitants.
Lluny de la solidaritat que mostra la ciutadania europea, els seus dirigents s'estan dedicant a tirar-se els plats pel cap. Mentre Barcelona, entre moltes altres ciutats, s'ofereix per acollir refugiats i centenars d'austríacs i alemanys aplaudeixen i porten menjar als sirians que aconsegueixen arribar en trens fins a Viena o Munic, els governs europeus es limiten a tirar-se els plats pel cap, com l'hongarès i l'austríac. El belga va disparar ahir contra l'espanyol, acusant-lo de no estar fent “gairebé res” pels refugiats, tot i pidolar sempre ajuda. “Espanya, Polònia i la República Txeca no fan gairebé res, però sempre són els primers a exigir solidaritat”, va criticar Theo Francken, secretari d'Immigració de Bèlgica i independentista flamenc de l'N-VA.
La crisi dels refugiats ha obert una guerra entre els socis de la Unió Europea, que s'estan saltant totes les lleis d'asil. Des de la Carta de Drets Fonamentals, que els obliga a “registrar totes les sol·licituds de protecció internacional que es presentin”, fins al Protocol de Dublín, que en teoria obliga els demandants d'asil a quedar-se i fer la seva petició al país on arriben. Paradoxalment, els refugiats que aconsegueixen entrar a Grècia sense morir en l'intent no se senten en territori de la Unió Europea i tornen a abandonar-lo, via Macedònia i Sèrbia, per intentar arribar fins a Alemanya. També són paper mullat, aquests dies, la Declaració Universal dels Drets Humans o la Convenció de Ginebra, que preveu que els estats “ofereixin protecció a persones d'altres nacionalitats quan la seva vida o llibertat està en perill per actes, amenaces i persecucions de les autoritats d'un altre estat”. O fins i tot la Convenció de l'ONU sobre el Dret al Mar, en què es comprometen a “fomentar la creació, el funcionament i el manteniment d'un servei de cerca i salvament adequat i eficaç per garantir la seguretat marítima”.
Jean-Claude Juncker rebrà avui a Brussel·les el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que li ha demanat 8 milions d'euros d'ajuda d'emergència per “poder augmentar les capacitats de recepció” d'asilats. El president de la Comissió Europea li demanarà explicacions per la tanca de 175 quilòmetres de llarg i un metre i mig d'alt amb què intenta, sense gaire èxit, barrar el pas dels refugiats per la frontera amb Sèrbia. “Europa no es construeix aixecant tanques i murs”, han renyat el govern hongarès els portaveus comunitaris, tot i que alhora reconeixen que no s'hi poden posar ni prendre cap “mesura legal” perquè la protecció fronterera és una “competència nacional i la seva responsabilitat”.
Sistema de quotes
Dimecres que ve, en el seu discurs sobre l'estat de la UE al ple del Parlament Europeu, Juncker insistirà a defensar el seu sistema de quotes per repartir els immigrants segons la població, el PIB, l'atur i les peticions d'asil acceptades en cada estat membre. També la proposta que estan cuinant Angela Merkel i François Hollande anirà en la mateixa direcció. Però Hongria i el Grup de Visegrád, que forma amb Polònia, Eslovàquia i Txèquia, entre molts altres socis, no vol ni sentir-ne a parlar. Fins dilluns en vuit, 14 de setembre, els ministres de l'Interior dels 28 no es reuniran per discutir-ho. Per rescatar la banca no van necessitar dues setmanes per mobilitzar-se.