Una Vuelta estelada
La CUP i ERC critiquen que s'hi destinin diners públics
Ros respon que la cursa deixa 120.000 euros a Lleida i en costa 50.000
Centenars de persones veuen en directe el fi d'etapa
Com uns tres tombs, però sense límit de pressupost. L'espectacular desplegament de la Vuelta va trasbalsar ahir el dia a dia de Lleida des de primera hora del matí, quan els ciclistes encara eren a Andorra recuperant-se de la duríssima etapa de muntanya del dia anterior. Tot i l'odissea que suposava moure's per la ciutat, centenars de persones van sortir al carrer al pas de la comitiva. Els uns, per gaudir de l'espectacle. Els altres, per aprofitar el minut d'or que suposa l'arribada a la meta d'una etapa de la Vuelta i fer visible el seu desacord amb “la despesa innecessària” que suposa ser seu del final de l'etapa i “les polítiques espanyolitzadores de l'Ajuntament de Lleida”. Això va portar la CUP a repartir un miler d'estelades per la capital del Segrià i Balaguer. Entre vint i trenta dirigents i simpatitzants d'aquesta formació, entre els quals hi havia el cap de llista, Ramon Usall, i els regidors a la Paeria Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, van encapçalar ahir un acte reivindicatiu al pas dels ciclistes en què es van fer onejar estelades mentre es proclamava “Catalunya no és Espanya” i altres consignes independentistes.
Als balcons de Prat de la Riba, més estelades també que el dia abans. Però val a dir que la bandera catalana va quedar eclipsada per la colombiana. La nombrosa comunitat d'aquest país que resideix a Ponent va sortir massivament al carrer amb samarretes de la selecció del seu país i banderes de grans dimensions per donar suport als corredors Esteban Chaves i Nairo Quintana (més informació de la cursa a L'Esportiu).
Els regidors d'Esquerra Republicana, per la seva banda, van decidir no assistir a l'acte en protesta perquè “es pagui amb diners públics” una competició “de la marca Espanya” i van lamentar les molèsties ocasionades als veïns. Però, tot i aquesta visió crítica, el final d'etapa va transcórrer sense cap incident i amb un gran desplegament policial de la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana.
“Deixa molts diners”
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va rebatre amb números les crítiques. Segons el paer en cap, l'organització de l'etapa ha suposat a la ciutat una despesa de 50.000 euros, però generarà un impacte econòmic de 120.000 euros, de manera que s'hi surt guanyant. “D'una banda, permet als lleidatans i als amants del ciclisme veure de prop els millors corredors del món i, de l'altra, proporciona un important impacte econòmic i mediàtic a la ciutat”, va destacar. Aquests 120.000 euros surten de les pernoctacions d'unes 300 persones que formen part de la comitiva de la Vuelta, sobretot. Segons l'Ajuntament, també es van acreditar 150 periodistes de tot el món per seguir la competició. Ros va negar que la Vuelta tingui cap mena de caràcter polític i va avançar que negociarà amb l'organització perquè Lleida pugui ser sortida d'etapa l'any que ve, ja que té un major impacte econòmic que la meta. [Més informació a L'Esportiu]
Obres a la Seu Vella per col·locar-hi la bandera europea
Les banderes de Lleida, Catalunya i Espanya onegen en un dels baluards de la Seu Vella i són visibles des de bona part de la ciutat. Aquests dies, però, no n'hi ha cap. Per resoldre problemes de seguretat i col·locar-hi la d'Europa, s'estan fent obres en aquest punt de la muralla que envolta el monument. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Fèlix Larrosa, va explicar en declaracions al diari Segre que una de les raons de dur a terme aquesta millora era perquè l'emplaçament actual generava problemes de seguretat als operaris que s'encarreguen del seu manteniment, donat que hi ha una altura important.
D'aquesta manera, encara no s'ha decidit si les banderes tornaran a onejar al mateix punt. Les obres estaran acabades abans de finals de mes. Cal recordar que en dies pròxims a la Diada hi ha hagut antecedents de sabotatges a la bandera espanyola. Històricament, en aquest punt es van abocar pots de pintura groga i roja que van dibuixar una senyera gegant al mur, visible des de tota la ciutat.