Política
ISABEL VALLET
NÚMERO 84 DE LA LLISTA DE LA CUP PER BARCELONA
“S'ha volgut simplificar el procés en una persona”
“No farem la paròdia d'una declaració de sobirania dos si automàticament no va acompanyada que el Parlament declari la seva legalitat com la vigent”
“ERC ha gestionat l'autonomisme exactament igual com ha fet CiU”
La primera diputada que ha tingut la CUP al Parlament, Isabel Vallet, parla amb contundència i claredat dels postulats del partit. La formació d'esquerra independentista i anticapitalista aspira per al 27-S a un creixement molt destacat.
En acabar la legislatura, els tres diputats de la CUP vau tenir la sensació que la resta de parlamentaris us prenien més seriosament que a l'inici?
Se'ns ha tractat amb certa condescendència, des que vam entrar fins al final. Ara associar la CUP com un projecte subaltern o apèndix d'un altre gran projecte com és Junts pel Sí s'està accentuant més que durant tota la legislatura. Amb nosaltres tres, com amb tothom, s'han reproduït unes lògiques molt patriarcals i jeràrquiques. Jo he fet declaracions i l'endemà han volgut que el David [Fernàndez] o les desmentís o les afirmés, quan la meua val tant com la del David, com la del Quim i com la del militant del nucli de Nou Barris que decideix en la seua assemblea.
Per al 27-S, la CUP va pensar en una llista on no hi hagués Mas o només on no hi hagués polítics?
On no hi hagués polítics. La CUP en cap moment ha plantejat aquest debat com un debat sobre persones, sinó un debat sobre país. La independència ha de ser un mitjà per transformar tota una sèrie de coses que ens afecten en el dia a dia. Si no hi va Mas o Boi Ruiz, però hi va tota la ideologia que ells defensen, nosaltres no compartim aquest projecte.
Aquestes diferències amb el que ara és Junts pel Sí poden impossibilitar acords per la independència?
Per la independència no. Ni per la ruptura social. El que nosaltres posem en dubte és si el que s'ha anomenat acords per la independència realment ho són. Posaré un exemple concret: el Pacte per la Llibertat que van signar CiU i ERC i que ha durat tota la legislatura va aprovar uns pressupostos i havia de desplegar les estructures d'estat. No ens avindrem a un pla així perquè considerem que no avança en la ruptura amb l'Estat espanyol. Per tant, facilitarem acords per avançar en la ruptura amb l'Estat espanyol i per poder permetre un procés constituent si realment són acords que avancen en aquesta línia. No farem la paròdia d'una declaració de sobirania dos si automàticament no va acompanyada que el Parlament declari la seva legalitat com la vigent, superior a l'Estat. Si no, mai acabarem aquest camí de transitorietat, de negociació i d'estar esperant que Espanya es posi bé. L'estratègia de Junts pel Sí per aconseguir la independència és, si més no, poc clara.
El full de ruta anunciat per Romeva no va en la línia de més justícia social?
No. Perquè no deixen de ser mesures d'extrema urgència, que són totalment necessàries. Tot el que es pugui fer per garantir menjar a la gent que passa gana, en contra de la pobresa energètica, per la urgència habitacional, tot això ens sembla de mínims, s'ha de fer; però en tot cas, això no és aconseguir justícia social. Això és posar pegats a la misèria, gestionar malament el capitalisme. Nosaltres no aspirem això, aspirem a canviar la propietat de la riquesa perquè, si es vol, estigui al servei de l'interès col·lectiu.
Si aquesta ruptura la pot fer Artur Mas, la CUP el farà president?
S'ha volgut simplificar tota la complexitat del procés i la transformació social al fet d'una persona. La CUP investirà o no investirà Mas? La CUP es plantejarà en termes polítics el que fa. Si Mas diu demà que està disposat a desobeir i declara que la legalitat del Parlament està per sobre de l'espanyola i surt a proclamar l'inici d'un procés constituent eminentment popular, la CUP li donarà suport. Ara bé, Junts pel Sí no ha explicat què farà l'endemà.
Aquells divuit mesos de transició
nacional no serveixen?
nacional no serveixen?
A nosaltres no ens diuen res. O sí que ens diuen. Ens diuen dilacionisme, esperar a veure els resultats de les eleccions espanyoles; ens diuen període d'excepcionalitat però que per desgràcia gestiona el dia a dia de les persones. Un període d'excepcionalitat en què recordem que hi ha una privatització de l'aigua pendent de fer que es durà a terme sí o sí en la propera legislatura... Que mentre es gestiona tot això es continuarà pagant el deute, i per tant, els pressupostos seran el que seran. Aquest període de transitorietat o transició no ens val. Ja l'hem viscut.
Sembla que vegi tics autonomistes
a Junts pel Sí...
a Junts pel Sí...
Junts pel Sí té tics autonomistes quan situa el procés en divuit mesos i en una pretesa escriptura d'una constitució que no té eines per aplicar i aquestes eines depenen de la negociació amb l'Estat.
Al sector esquerrà de Junts pel Sí li diem: l'endemà de tenir els resultats del plebiscit, si queda provat que hi ha vots pel sí, aquests vots pel sí no han de servir per posar-los al calaix una vegada més i comptar divuit mesos i veure què passa. Han de servir per iniciar un procés que ens desconnecti de l'Estat espanyol.
Al sector esquerrà de Junts pel Sí li diem: l'endemà de tenir els resultats del plebiscit, si queda provat que hi ha vots pel sí, aquests vots pel sí no han de servir per posar-los al calaix una vegada més i comptar divuit mesos i veure què passa. Han de servir per iniciar un procés que ens desconnecti de l'Estat espanyol.
Es diria que ERC us ha decebut...
ERC té més coses en comú amb el plantejament amb la independència que fa CDC que amb el nostre, en el sentit que ERC sí que situa primer la independència i després el canvi social. Nosaltres ho situem com a mesures indissociables. No sabem si ERC no tenia molt més marge per fer el que ha fet. Ja s'havia compromès molt abans, amb un Pacte per la Llibertat. Després de signar aquest pacte, ERC apareixia com a guanyadora en les enquestes. I d'això, ha passat a desaparèixer del mapa polític en un Junts pel Sí que majoritàriament la gent associa a CDC. I en una legislatura de tres anys en què s'han aprovat els pressupostos més durs que ha viscut l'autonomia.
En l'aspecte estratègic, la CUP aspira a ocupar el lloc de l'esquerra independentista d'ERC?
Per nosaltres, l'esquerra independentista és la CUP. I ERC és l'esquerra nacionalista. No volem ocupar aquest lloc perquè els objectius estratègics de la CUP són la construcció de la unitat popular. Això apel·la a les bases d'ERC, de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i a bases desenteses de la política parlamentària burgesa. La CUP no ocuparà l'espai d'ERC perquè ERC és un projecte liberal, que entronca amb el capitalisme i creu que és reformable i que, a més, ha gestionat l'autonomisme exactament igual com ha fet CiU. I si no, recordem el tripartit. La CUP ocupa tot un altre espai, més petit, de gent que fins aquí ha llegit que no hi ha manera humana de reformar el capitalisme i que ara toca construir una alternativa socioeconòmica. Els nostres objectius polítics mai estaran subjectes a les estratègies electorals.
Entén que ICV hagi deixat de prioritzar el procés sobiranista?
A ICV li ha interessat electoralment aliar-se amb Podem i per això el seu discurs s'havia de deslligar de qualsevol plantejament sobiranista. Ens xoca perquè ICV havia defensat sempre el dret a l'autodeterminació. CSQP hauria de considerar que si no hi ha trencament amb l'Estat el seu programa social no té aplicació. No esperarem si Pablo Iglesias vol que ens independitzem. I en tot cas, no ho decidirà ell; ho decidirem nosaltres com a poble.
L'estilet de la comissió Pujol
Isabel Vallet (Alzira, 1980), fins ara diputada al Parlament per la CUP, ocuparà el penúltim lloc de la llista per Barcelona i s'implicarà a fons en la campanya per al 27-S recorrent el país de dalt a baix. Literalment. Per al final de campanya, preparen un acte simultani a les principals ciutats dels Països Catalans. Passat el 27-S i un temps de traspàs de funcions amb els nous diputats electes, demanarà la reincorporació a la feina d'assessora jurídica de la Generalitat. Això sí, continuarà sent, com fins ara, militant de la CUP (també és militant de la formació Endavant-OSAN).
En aquests gairebé tres anys de legislatura, Vallet ha estat l'encarregada de portar temes de corrupció –va ser l'estilet de la CUP en la comissió del cas Pujol–, sanitat i empresa i ocupació. La comissió Pujol considera que va servir “per sacsejar tot un país, tota una concepció que havia entronitzat Pujol com algú que representava uns valors d'ordre i seny”. Del conjunt d'aquesta primera legislatura de la CUP al Parlament en destaca el fet d'haver “socialitzat” conceptes que feia molts anys que no s'hi sentien, com ara “desobediència, classe treballadora i no-pagament del deute”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.