“El PSC té tantes vies d'aigua que és una opció gastada”

Aniré a votar, només faltaria. Sempre hi he anat i no faltaré aquesta vegada.

Amb gran tranquil·litat d'esperit. Com vaig dir a un dirigent polític que em demanava que em posés en primera fila , estic bé a cinquena fila passadís. M'ho miro amb molt d'interès, amb una implicació personal que les coses es facin bé, però amb un punt de distanciament.

Suposo que sí. Vaig llegir que un dirigent local de Junts pel Sí, el senyor Mascort, d'ERC, no m'hi volia. Podia haver-hi anat, en aquesta i en alguna altra llista, però tenia clar que en la meva situació actual hauria dit que no a qualsevol que m'ho hagués demanat, com he dit que no a fer campanya.

Per amics, de MES, del PSC i d'Avancem. Aquesta vegada ni això. No participaré en actes de campanya.

No, em sembla que no em toca. Tenint molt clar que Catalunya ha de fer un pas endavant, que hem arribat a un nivell de saturació insuportable, que la dreta espanyola i a remolc l'esquerra espanyola no té cap capacitat de resposta ni de proposta, i que aquí i allà patim de manca de lideratges o lideratges interposats, hi ha llistes que clarament sumen pel sí, encara que algun cap de llista digui que no, i d'altres que no.

Li desaprovo absolutament la imprudència de comparar règims no democràtics amb actituds radicalment democràtiques com les que vivim aquí. Que el tema català fos objecte de debat ampli, seriós i plural em semblaria excel·lent. Aquí i a Espanya. Que aquest debat arribi amb corredisses finals, amb un cert cangueli i pensant que el mal ja està fet, ho trobo fatal. La vella esquerra espanyola que va contribuir a liquidar el franquisme i a construir el que alguns en diuen el règim del 78, hauria d'haver estat a l'altura del plet català, el que Felipe en diu el “desafío soberanista”, però no hi ha estat. Per això em mostro radicalment distanciat i escèptic respecte del PSC de Miquel Iceta, per qui tinc totes les simpaties, però cap sintonia amb la seva subordinació al posicionament de Pedro Sánchez.

El paper del PSC és molt complicat perquè ell mateix s'ha complicat la vida. Si hagués estat clar i contundent fa dos o tres anys, i en el 9-N, amb una expressió justificada del dret a decidir, avui estaria tan ben posicionat com ho està Iniciativa, Catalunya Sí que es Pot o la mateixa CUP, que té coherència, que és radicalment anticapitalista, que és pancatalanista i que té uns dirigents intel·ligents, que pot suscitar les adhesions que pot suscitar en determinats segments de la societat però no més. El PSC té tantes vies d'aigua que avui que podia haver estat una opció útil per temperar a dreta i esquerra és una opció totalment gastada.