Política

Solidaritat local amb els refugiats

Els alcaldes de Junts pel Sí es comprometen a acollir immigrants

Romeva fa una crida per repetir una mobilització de suport com la de la guerra de Bòsnia

La llista aplega representants de gairebé tots els municipis

El món local és la primera punta de llança de les administracions i el primer lloc de referència per a la majoria de ciutadans. Ara aquest municipalisme vol tornar a fer un pas endavant a l'hora d'organitzar-se en una campanya de solidaritat amb els refugiats que aquests últims dies arriben a Europa. Els alcaldes i regidors de Junts pel Sí es van comprometre ahir a acollir immigrants i aportar el seu granet de sorra per intentar pal·liar el drama de milers i milers de famílies. Aquest compromís va ser ratificat en un acte a Mollet de Vallès, en què la candidatura de CDC, ERC i les entitats sobiranistes va aplegar representants de gairebé tots els municipis catalans. Malgrat això, Junts pel Sí va recordar que la Generalitat i els consistoris no tenen les competències necessàries per actuar en aquest àmbit i que la millor solució és la construcció d'un país nou, que serà “acollidor” i “integrador”.

Els dirigents locals van adherir-se al manifest denominat Per un País Solidari, en què asseguren: “farem dels nostres pobles i ciutats un espai d'acollida per a refugiats.” L'alcalde Ripoll, Jordi Munell, va ser l'encarregat de llegir el text, en què també s'explica que Europa ha d'obrir les portes i ha de ser acollidora. És una demanda en un moment delicat, en què els països de la UE estan debatent el repartiment dels exiliats per quotes. En aquest mateix sentit, el batlle de Cardona, Ferran Estruch, va afirmar que els consistoris no poden tancar els ulls en relació amb aquesta situació.

Exili català

Raül Romeva, Artur Mas i Oriol Junqueras també van participar en l'acte municipal d'ahir i, sobretot, van remarcar que Catalunya sempre ha estat un país solidari i també, històricament, una terra d'acollida. Precisament, el candidat de la coalició sobiranista, Raül Romeva, es va emmirallar en la campanya que fa vint anys Catalunya va engegar per donar suport a Bòsnia, que estava immersa en una cruenta guerra. Llavors, com Romeva va relatar, l'Ajuntament de Barcelona en representació de totes les poblacions catalanes i la Generalitat van treballar plegades. “Va ser un acord que superava els partits i les ideologies”, va ressaltar Romeva, que va animar tots els consistoris catalans, siguin del color que siguin, a fer el mateix amb els refugiats sirians, pakistanesos i afganesos. El cap de llista també va destacar un altre gran moviment: el no a la guerra! de l'Iraq.

De la seva banda, tant Artur Mas com Oriol Junqueras van posar èmfasi en el fet que Catalunya va viure un dramàtic exili durant la Guerra Civil Espanyola i, per tant, ara s'ha de ser molt “sensible” amb la gent que pateix una situació semblant. Mas també va dir que el govern farà tot el que estigui en les seves mans per poder ajudar els refugiats.

El poder local

Junts pel Sí va fer ahir una altra demostració de força en aplegar centenars de càrrecs locals, que van reivindicar el paper dels ajuntaments en la construcció del nou país. Actualment la coalició té 60 alcaldes al Pirineu i a l'Aran; 143 a Lleida; 37 a les Terres de l'Ebre; 93 al Camp de Tarragona; 22 al Penedès; 109 a la Catalunya Central; 66 a la vegueria de Barcelona i 165 a les comarques gironines.

LES FRASES

A Catalunya ningú se sent estranger. La llàstima és que molts catalans s'han acabat sentint estrangers en el conjunt de l'Estat
Els ajuntaments són la primera línia d'acollida quan altres organismes no volen o no poden fer-ho
Oriol Junqueras
NÚMERO 5 DE JUNTS PEL SÍ
És intolerable que comparin el nostre moviment amb d'altres que van causar l'horror
Artur Mas
NÚM. 4 DE JUNTS PEL sí i president
Catalunya ha estat històricament una terra de fugida, de trànsit i també acollida
Raül Romeva
Número 1 de junts pel sí

Mas carrega contra González i Rajoy

El president de la Generalitat i número 4 de Junts pel Sí, Artur Mas, també va carregar durament contra Felipe González i Mariano Rajoy. En el primer cas, encara cueja la carta que l'expresident va escriure a El País en què comparava el procés català amb el nazisme i el feixisme. Mas va subratllar que és “intolerable” equiparar un moviment “polític i democràtic” com el de Catalunya amb uns altres que van “causar l'horror a casa nostra i van acabar amb la vida d'un president”. En el mateix àmbit, ahir Artur Mas, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals, Lluís Llach, Germà Bel i Josep Maria Forné van signar un carta de resposta a l'exdirigent socialista en El País. Amb el títol A los españoles,els caps visibles de Junts pel Sí mantenen que el “problema no és Espanya, sinó l'Estat espanyol que ens tracta com súbdits” i ressalten que no hi ha “marxa enrere” en el camí que s'ha iniciat cap a la independència. “Ni tampoc hi haurà un Tribunal Constitucional que coarti la democràcia”, hi afegeixen.

En el segon cas, Mas va replicar el president espanyol, que fa pocs dies va avisar que el PP i La Moncloa no deixaran “que ningú converteixi els espanyols en estrangers”. El cap de l'executiu català va recordar-li que un 70% de les persones que viuen a Catalunya tenen un origen familiar fora del país. “Un poble que és capaç d'acollir milions de persones no farà que ningú se senti estranger”, va reblar,
i va afegir-hi: “Ens hauríem
de plantejar, per contra, per què molts catalans se senten estrangers a Espanya.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.