Continua el degoteix de pobles oberts als refugiats
La geografia política valenciana manté la disponibilitat d'acollida mentre demana el tancament de centres d'internament
A hores d'ara, més 350.000 persones refugiades, han fugit de la pobresa i la guerra en els seus països d'origen i han creuat la mar Mediterània per arribar a Europa. Durant eixa travessia, més de 2.500 persones han mort d'acord amb les dades oficials publicades per l'Agència de l'ONU per als refugiats.
La cruel realitat és que la societat valenciana es troba davant la major crisi humanitària dels últims 50 anys i hom pensa que la situació és d'autentica emergència i per això, cada vegada hi ha més pobles, viles i ciutats del País Valencià que han decidit no mirar cap a una altra banda davant les persones que fugen de guerres provocades a Iraq, Síria o Líbia.
D'aquesta manera, els ajuntaments de Xixona, Morella, Carcaixent, Quart de Poblet, Vinarós i Picassent, si més no, han declarat la seua disposició a ajudar i acollir com ciutats refugi a aquestes persones que fugen d ela guerra i la persecució en els seues països.
Molts ajuntaments valencians comencen a crear grups de treball entre els serveis socials municipals, la Creu Roja local i altres organitzacions que treballen amb persones refugiades, per tal de definir les mesures a adoptar per poder acollir a persones refugiades als seus municipis.
Es preparen possibles llocs d'acollida, preferentment de propietat municipal i s'habiliten partides econòmiques per a les actuacions municipals a adoptar així com per a col·laborar amb les organitzacions que treballen en l'acollida a persones refugiades.
Es reforcen els bancs d'aliments, s'obren comptes corrents específics i es creen correus electrònics per poder centralitzar els ajuts provinents de la ciutadania.
Com a denominador comú, s'exigeix al govern de l'Estat que pose en marxa una nova política d'asil i migració en què es prioritze a les persones i els drets humans.
