“Jo em considero membre d'una generació estat”

El que realment em mou és que la política és un instrument per poder canviar moltíssimes coses. És una eina molt maca que, ben utilitzada, et permet compartir inquietuds i tirar endavant projectes i, fins i tot, somnis i il·lusions.

No, no hi crec gaire, en la decepció política; ben al contrari, suposo que també per edat. A hores d'ara encara penso que la política és una eina positiva i poderosa per treballar en societat i millorar la vida de les persones, encara que hi hagi gent que l'exerceixi de manera negativa.

El més important d'aquesta candidatura és que la formem gent d'àmbits molt diversos, provinent del món sindical, de la música i l'esport, de diversos partits polítics... Això l'enriqueix molt i fa que aquest sigui un moment històric encara més especial. Per a mi és un orgull i una gran oportunitat poder treballar amb tots ells per estendre aquest projecte i sumar el màxim de vots i diputats.

Els més joves som Sergi Miquel i jo, que som del mateix any. Quan et proposen formar part d'un projecte com aquest, et fa molta il·lusió, però també penses que estàs envoltada de gent molt preparada, amb un gran historial, i és cert que et planteges què has aportat tu fins ara i què pots continuar aportant. Doncs suposo que joventut, il·lusió i ganes de treballar. També vinc de l'àmbit de l'administració, que m'agrada i em motiva molt, i intentaré treballar aquesta part dins del nostre projecte. I sobretot vull representar el territori, per aconseguir que la Selva i les comarques gironines tinguin un paper important en aquest procés.

No, en absolut. Evidentment, l'Estat espanyol i alguns mitjans de comunicació i partits polítics estan creant aquesta sensació, però el nostre és un projecte molt motivador. La possibilitat de canviar aquesta situació per tenir un estat propi engresca molt i pesa més que totes les crítiques. I també veus moltes ganes i il·lusió al carrer: quan fem actes i la gent ve a dir-te que hem de tirar endavant i que ho aconseguirem, això et dóna molts ànims.

Una de les coses maques que té aquesta candidatura és que hi ha tant persones que tota la vida han estat independentistes com d'altres que abans creien que era possible un encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol, però que han vist que no era viable i s'han decantat per la via de l'estat propi. Amb gent així a la llista és més fàcil transmetre el nostre missatge als indecisos.

Sí, jo em considero d'una generació estat. Com molta gent de la meva generació, sempre he trobat una cosa normal que Catalunya pugui gestionar els seus propis recursos, com també trobo normal que, a l'Europa del segle XXI, una societat pugui decidir què vol ser. La catalana és una societat exemplar, que té en el seu ADN la voluntat de treballar, però necessitem recursos per no quedar-nos limitats.

Per exemple, si gestionem les nostres universitats, podrem rebaixar les taxes i afavorir que tothom estudiï. I hem d'aconseguir que tots els joves que ara es veuen obligats a marxar a l'estranger puguin tornar per aplicar aquí el que han après fora.