Política

JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA

EXVICEPRESIDENT I ESCRIPTOR

“La gent ha vist que no hi ha cap altra sortida”

“Sense aquell Estatut rebregat, no seriem ara aquí”

“Preocupa l'endemà. Que no es desinfli”

Com afronta el 27-S?
Amb l'optimisme de la raó i de la voluntat. No em preocupa tant el 27 com el 28. No ens podem tornar a permetre, com l'endemà del 9-N, que es perdin molts mesos per falta d'estratègia i que la gent es desinfli. Perquè els altres reaccionaran.
Els 11-S i el 9-N el fan ser optimista?
Naturalment que sí. L'independentisme s'ha diversificat ideològicament i el nostre projecte nacional no és ètnic ni essencialista, sinó civil i inclusiu. Els que ho hem defensat sempre, sovint des de la incomprensió, el rebuig i el menyspreu, estem contents de veure que aquest discurs és ara hegemònic.
Va pronosticar la independència el 2014 i gairebé l'encerta.
De fet, el que jo vaig dir i escriure el 2007 és que el 2014 podria ser no l'any de la sobirania, sinó el de la democràcia, en el qual poguéssim decidir el nostre futur. I s'ha de reconèixer que el 9-N s'hi va acostar força.
Com valora la normalitat amb què es debat la independència?
Una cosa és normal quan ja no crida l'atenció pel seu caràcter minoritari o estrambòtic. La majoria ho han assumit amb naturalitat i ja forma part de la normalitat col·lectiva. Sempre haurem d'estar agraïts a la gent de la resistència que, com el Front Nacional de Catalunya i el PSAN, ho van defensar en temps difícils i remant contra el vent.
I el fet que milers de persones i partits hagin vingut cap a l'independentisme?
És la suma de molts factors, perquè diversos motius han acabat constituint una sola causa nacional: benestar, qualitat de vida, polítiques socials i infraestructures; motius culturals i lingüístics per assegurar vida normal a la llengua i la cultura nacionals, i motius democràtics perquè el poble expressi què vol a les urnes. Tot sumat és avui l'independentisme català. La gent ha vist que no hi ha cap altra sortida. 
Tot va començar amb l'Estatut...
Efectivament. Després de 23 anys, sense que s'hagués fet cap pas per modificar l'estatus de Catalunya, el govern d'esquerres va promoure un nou Estatut. Era una jugada guanyadora: si hagués anat bé, cosa impensable, ens hauria acostat més a l'objectiu final. Si no, el rebuig demostraria que fins i tot governant l'esquerra, aquí i allà, Espanya no acceptaria mai un canvi positiu de més autogovern per a nosaltres. I la seva poca traça va fer obrir els ulls a molta gent. Amb Espanya no hi havia res més a fer que no fos anar-se'n. Sense aquell Estatut rebregat, ara no seríem aquí. Cal no oblidar-ho mai. 
Funcionarà la llista única, tan diversa?
No hi ha una llista única, n'hi ha dues! La coalició CDC-ERC, que inclou candidats independents, i la CUP. Des de l'esquerra independentista, fins al centreesquerra i el centredreta independentistes, ningú que vulgui la independència té cap excusa per no anar a votar. Hi ha tot el ventall ideològic. Continuo pensant que amb tres llistes hi guanyàvem. Però entenc que molta gent no ho vegi així. 
Què pensa quan s'acusa Junts pel Sí de salvar Artur Mas i de no tenir
discurs social?
Una llista en què hi hagi el president d'un país i, alhora, també el cap de l'oposició és evident que és el símptoma d'una anormalitat política. El que cal és superar aquesta anormalitat d'una vegada i que puguem funcionar com un país normal, on es discuteixin les polítiques de govern, es contrastin projectes diferenciats i es persegueixi la corrupció. La no-resolució definitiva del conflicte nacional ajorna tot això i converteix en secundària qualsevol altra cosa, com la redefinició del sistema de partits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.