Política
JEAN CASTEL
CAP DE LLISTA DE C'S A LA CIRCUMSCRIPCIÓ DE GIRONA
“El PP és la marca blanca de Ciutadans”
Afirma que és l'únic candidat gironí amb propostes concretes i no reconeix ni Lluís Llach ni Enric Millo com a adversaris polítics
Diu que CDC ha anat alimentant el sentiment independentista amb la connivència del PP i del PSC a àmbit estatal a canvi de favors
Exlíder del PP a Girona.
Va néixer a Girona el 18 de març de 1966 i és empresari. Té el títol de guàrdia civil auxiliar i està format en dret civil i penal. Implicat en política des que va convertir-se en regidor del PP (del 2003 al 2011), un partit del qual va arribar a ser secretari general a la demarcació. Va acabar trencant amb el PP després d'un dur enfrontament amb Millo i Veray. Va entrar a C's el 2011 i n'és delegat territorial.
El viatge a Ítaca acaba en el moment en què s'acaba l'eslògan de la independència
No entenc com Lluís Llach s'ha deixat utilitzar per la candidatura Junts pel Sí
El regidor de Ciutadans a l'Ajuntament de Girona encapçala la candidatura d'aquesta formació a les comarques gironines. Ha anunciat que si és escollit deixarà el càrrec al consistori.
Què està copsant aquests dies de campanya?
En les reunions que mantenim amb diferents sectors de la societat, hi ha un sentiment comú que cal canviar les coses i que Ciutadans és una de les grans opcions de canvi. El nostre eslògan és Una nova Catalunya per tothom i argumentem cada proposta. Per exemple, en matèria d'educació, proposem guarderies universals i públiques i llibres de text per als escolars gratuïts. I expliquem com ho farem: eliminant totes les partides que la Generalitat, des d'un principi partitocràtic, destina a alimentar el sentiment independentista. El 28 tenim l'oportunitat de fer, d'una vegada per totes, un gran govern català amb Inés Arrimadas al capdavant. El nostre objectiu és reconstruir els vincles de Catalunya dintre d'Espanya i dintre d'Europa.
Què en pensa, dels seus adversaris polítics?
En el debat de dimarts a TV3, es va veure que l'únic partit que fa propostes és Ciutadans. Va ser una llàstima veure com Lluís Llach perdia part del prestigi que l'honora com a músic i com a cantautor. I no entenc com s'ha deixat utilitzar per representar la candidatura de Junts pel Sí. Utilitzen la seva imatge per tirar endavant la candidatura del sentiment. Però amb sentiments no es governa; es governa amb propostes i amb programa. I també vaig escoltar el senyor Millo defensant el principi d'ordinalitat. Aquesta ordinalitat que el PP s'ha tret de la màniga, perquè si el senyor Millo consultés el diccionari de la RAE veuria que aquesta paraula no existeix, és la mateixa que manté el greuge comparatiu entre territoris. Nosaltres defensem l'equitat i la redistribució, que vol dir garantir el concepte finalista a la persona, en serveis socials, educació, sanitat, visqui a l'autonomia que visqui dins d'Espanya.
Quina diferència hi ha entre el programa de Millo i el que presenta vostè?
El senyor Millo i el PP són en aquests moments la marca blanca de Ciutadans; una marca que ha estat desvirtuada en el temps pels seus propis dirigents. Una marca que ha abandonat els valors que havia defensat en altres èpoques deixant orfe el seu electorat.
Les enquestes els donen a Girona fins a dos diputats, els que té en aquests moments el PP. Li semblaria una bona manera de tancar el capítol de desavinences que va tenir amb els líders populars fa uns anys?
Nosaltres no fem política per derrotar els diputats d'altres partits, sinó que fem política per a la ciutadania. No treballem en l'àmbit de la partitocràcia, és a dir, en interès del partit. És evident que tenim votants que en altres moments han votat altres opcions polítiques com el PP o el PSC o gent d'UDC. Però els vots que tindrem seran per la confiança que genera el nostre projecte.
La seva formació es presenta com l'única que fa propostes que responen a les necessitats de les persones. Però no tenen en compte les aspiracions sobiranistes d'una part important de la societat.
No és que no les tinguem en compte, sinó que creiem que tal i com volen arribar alguns a la independència, incomplint l'ordenament jurídic, és un impossible. I els que ho promouen ho saben. I han anat alimentant un sentiment independentista amb una pluja fina que també els han permès, i això també és denunciable, els governs del PP i del PSOE amb el canvi sistemàtic de cromos. Així que tot el respecte cap a la persona que se sent nacionalista. Però pel que fa a la ideologia del nacionalisme, ens trobaran de cara explicant tot el que comporta, tot allò que no expliquen els que estan per la independència.
Què és el que no s'explica?
Les conseqüències econòmiques que suposaria la independència a partir dels aranzels. Si les empreses catalanes han de començar a pagar aranzels deixaran de ser competitives. I això podria redundar en una baixada de qualitat de tot el que es produeix a Catalunya i una baixada dels salaris dels catalans. Quan parlen de la independència com a solució, és fonamental que surtin i que expliquin la conseqüència del minut u d'això que intenten vendre.
Quin escenari no li agrada imaginar amb vista al 28-S?
M'estimo la meva terra, Catalunya, i no m'agradaria veure un escenari de trencament i d'una situació d'inflexió de conseqüències inimaginables. Mentre uns treballen per trencar la convivència, nosaltres continuem per mantenir-la i cuidar-la. Si surt una majoria independentista, el que haurà de fer és posar-se immediatament a treballar des del Parlament i fer totes les polítiques possibles per millorar la vida dels catalans. No hi ha més. El viatge cap a Ítaca s'acaba en el moment en què s'acaba l'eslògan de la independència. El plebiscit no existeix.
El seu partit no reconeix el caràcter plebiscitari del 27-S, però preveu la possibilitat de fer un front comú amb el PSC i el PP. No és contradictori?
A partir del 28 haurem d'analitzar les dades i començar a parlar del futur per a Catalunya. Si s'ha de fer un front comú, hauran de ser els del PP i els del PSC els que hauran de venir a parlar amb Ciutadans. De tota manera no ens presentem per quedar-nos a l'oposició, sinó per governar Catalunya a partir del dia 28. Hi ha una majoria de catalans que aniran a les urnes a dir que ja en tenen prou.
La majoria silenciosa?
El que em transmet la ciutadania és que hem arribat a un punt d'inflexió i hi ha molta gent que confessa que feia molts anys que no anava a votar perquè la política i els polítics els havien desgastat, amb mentides sistemàtiques, i aquesta vegada hi aniran. No sé què votaran. I l'únic que els demano és que surtin i votin.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.