La independència, en joc
La plena sobirania de Catalunya i el procés per aconseguir-ho plana durant tot el debat amb els set caps de llista a les comarques gironines
Les forces s'enroquen en les seves posicions en una discussió viva i sense treva
Les pensions i la pertinença a la UE marquen també la discussió electoral d'ahir
La independència es troba al moll de l'ós d'aquestes eleccions del 27-S. Una nova mostra d'aquest fet va ser l'únic debat electoral obert al públic que es va celebrar ahir a l'auditori Irla de la Generalitat de Girona, i on amb els set caps de llista de les formacions i coalicions presents al Parlament, es va evidenciar que el procés sobiranista és la pedra filosofal i centre del debat, ja sigui des de forces que aposten pel no, per les que continuen advocant per mantenir el diàleg obert amb l'Estat i negociar-hi i, òbviament, pels que fan via cap al camí de la sobirania plena.
El debat, organitzat per El Punt Avui i Televisió de Girona amb la resta de televisions locals, va evidenciar quina temàtica centra el dia a dia electoral, i és que la independència va sobrevolar l'hora i quart que va durar, tant en el bloc pensat per debatre la qüestió com en el pensat per debatre sobre polítiques socials.
Davant els arguments més catastrofistes, el cap de llista de Junts pel Sí, Lluís Llach, va afirmar que “la Constitució del 78 està esgotada” i que sempre “s'han fet les lectures més restrictives” del document. El socialista Rafel Bruguera mantenia la fermesa que “el projecte federal és possible i no volem trencar els llaços”, mentre que Xavier Dilmé, d'Unió, aposta per una via negociada i “seguir picant pedra el temps que sigui necessari”. Marc Vidal, que encapçala Catalunya Sí que es Pot, va defensar “la recerca d'un acord polític per poder fer el referèndum”, una via que des de la CUP, Benet Salellas, ja veu com d'una pantalla superada i va fer notar als que encara aposten pel diàleg que “ni Sánchez ni Iglesias no parlen ni reconeixen aquest dret”, i ho fia a la via directa cap a la independència “perquè no volem gestionar les engrunes sinó el pa sencer”. El bloc clarament pel no que formen el PP i Ciutadans van defensar que l'Estat es mantingui inseperable. El candidat popular, Enric Millo, va afirmar que “el futur de Catalunya és clar i és més possible si anem junts” garantint que aquesta opció és més vàlida que “no pas que Catalunya vagui pel món”. Des de C's, Jean Castel també advocava “per preservar aquella Constitució... i no cal trencar res”.
Vivesa dialèctica
En l'apartat de polítiques econòmiques i socials, l'opció de la independència també va sobrevolar les intervencions d'uns i altres, en un debat viu i dinàmic entre els set candidats que va moderar el periodista Albert Brosa. En l'apartat social, la defensa de la salut i l'educació van ser presents en la majoria d'intervencions, en què el bloc unionista va treure les retallades i la presència d'Artur Mas, que va provocar que, fins i tot, Salellas (CUP) va acusar-los de tenir “fetixisme amb Mas” després de garantir que mai donarien suport a les retallades.
Llach no es va amagar en cap moment i va entomar totes les crítiques directes. A diferència del debat de Tv3, va fer un pas endavant per respondre-les amb contundència les interpel·lacions directes que se li van fer en el debat d'ahir. També va admetre que la resta de forces tenen “obsessió amb Mas” per afirmar tot seguit que “farem president Mas, però també que si hi ha casos de corrupció, aplicarem la tolerància 0”. Les pensions i la polèmica reacció de la UE també van tenyir aquesta part del debat amb posicions irreconciliables dels que defensen que cal la sobirania per disposar de més recursos i poder prioritzar-los amb les necessitats i dels que fan una crida a la por de la sortida comunitària i les seves conseqüències. Cadascun es va enrocar en la seva línia argumental sense que ningú es mogués un mil·límetre del seu posicionament.
Els arguments per al vot
Els set candidats van tenir l'últim minut per demanar el vot. Castel (C's) va apel·lar “a una nova Catalunya per a tothom” fugint de camins separatistes, una argumentació oposada a la de Salellas (CUP), que “els 100% de poderosos votaran pel no” amb els exemples de la banca i la patronal, i va defensar “el vot pel sí, pel futur i l'esperança”. Vidal (Cat.síqueespot) va posar l'accent social del seu partit “perquè no puc esperar 18 mesos dos hiverns de famílies passant-ho malament” i el compromís per treballar perquè “tothom tingui un plat a taula”. Dilmé, d'Unió, es va posicionar a l'espai “central” i “fugir dels dos bàndols, evitar el trencament, malgrat no que està bé i amb moltes coses a millorar”. En el seu torn, el popular Millo va fer reflexió de què passarà el 28, “si es vol fomentar la divisió o un govern responsable” i vol una “Catalunya forta, plural diversos i condicions acordades”. Bruguera (PSC) advoca “per fer fora Mas de Catalunya i al desembre, a Rajoy”, i situar “un govern d'esquerres on la independència no és la solució”. Llach (Junts pel Sí) va tancar recordant que “és una eina al servei de l'onada popular que busca l'alliberament nacional” iva enumerar una llarga llista de greuges que va respondre amb un cartell amb un Sí ben gran.
