Adéu, sense rancúnia

Són les set del vespre. Mentre Antonio Baños està fent un mos al restaurant del Casino de l'Aliança del Poblenou, el president de l'entitat, Manu Grau, i el senyor Roberto, “el tècnic de la casa”, s'ofereixen per ajudar a preparar la celebració de la CUP. “Quanta gent hi cap aquí dintre?”, els pregunta un jove del partit. “En condicions normals, 916, però amb més de mig espai ocupat per periodistes, 300 persones com a màxim.” “Teniu un comptador?” “No, però no patiu: nosaltres a ull ho controlarem.” Baños liquida l'àpat –durant tota l'estona ha anat alternant els coberts amb un vano negre que fa anar de bòlit– i entra al local. És rebut amb aplaudiments, abraçades i petons. La campanya de la CUP s'ha farcit de molts petons, però cap de tan antològic com el que la vigília del 27-S es van fer Baños i David Fernàndez dalt de l'escenari de la sala BeCool, on van improvisar un concert, i això: van fondre passions en una senyora morrejada. Els militants i simpatitzants van ocupant el Casino de l'Aliança, però també n'hi ha molts que ho volen viure al carrer. Els nervis inicials es van convertint en alegria quan s'anuncia el sondeig de TV3 i, encara més, quan el mordaç cap de llista de la formació dedica, via Twitter, una cançó a Espanya, Adiós, papá, de Los Ronaldos. “Adéu, i sense rancúnia.”