Ciutadans s'enfila al segon lloc i demana nous comicis
Els de Rivera, que creixen de 9 a 25 diputats, lideren el bloc unionista i reclamen eleccions “amb tots els partits”
Arrimadas obvia la majoria independentista i exigeix la dimissió d'Artur Mas
D'èxtasi total ahir a previsible coitus interruptus en els pròxims dies. L'eufòria desfermada que van provocar els espectaculars resultats de Ciutadans, que va passar de 9 a 25 escons i s'ha erigit com a líder indiscutible de l'oposició i del bloc unionista al Parlament, es va veure desguitarrada per la majoria absoluta independentista, que els impossibilita l'intent, pregonat als quatre vents en campanya, de formar una majoria alternativa que liquidés el procés. Això sí, ahir a la nit s'autoproclamaven els grans vencedors del 27-S, reclamaven la dimissió d'Artur Mas i li exigien noves eleccions on tothom es presenti per separat. Ni van felicitar els guanyadors, ni els van reconèixer la victòria. “Hi ha més catalans que han votat unió que no separació”, proclamava el líder, Albert Rivera, en un discurs íntegrament en castellà dirigit sobretot al públic espanyol, a qui demanarà el vot ara per a les estatals. Ahir, ni ell ni la candidata, Inés Arrimadas, van fer ni una sola referència a la majoria absoluta independentista. Com si no hagués existit.
Amb gairebé un 18% i més de 700.000 vots, això sí, Ciutadans va triplicar suports i va arrabassar al PSC i el PP el caràcter de força hegemònica d'àmbit espanyol a Catalunya, ja que gairebé va arribar a la seva suma en escons (25, per 27). Ciutadans va fer triomfar la seva petició del “vot útil” i va prendre suports a aquests dos partits, però també va capitalitzar bona part de l'abstencionista que ahir sí que va aconseguir mobilitzar. Els de Rivera són forts sobretot a Barcelona, on van passar de 8 a 18 diputats i van obtenir més d'un 19% dels vots, i a Tarragona, amb quatre escons (n'hi tenien un) i un percentatge similar. A Lleida i a Girona van triplicar vots, però com que el 2012 havien estat molt pocs hi van quedar amb dos diputats, també com a segona força.
“Mas només pot fer una cosa amb el resultat d'avui: dimitir i anar-se'n cap a casa”, era gairebé el primer que deia Arrimadas quan sortia, passades les onze de la nit, i era rebuda al crit de “presidenta, presidenta!”. “Només hi ha una opció, fer unes noves eleccions on ens presentem com a partits, amb els nostres programes”, exigia tot seguit, abans de fer la seva única referència als independentistes, com si haguessin perdut. “També treballarem per solucionar els seus problemes”, clamava.
Rivera va fer tot el seu discurs en clau espanyola, en reivindicar-se com l'únic partit estatal que ha crescut, i presumir d'haver frenat l'independentisme. “Ens n'anem a dormir sabent que continuem junts”, es vantava, abans de proclamar que “la vella política ha mort a les urnes i comença la nova política”. La que ell diu que vol liderar els pròxims deu anys per “reconstruir el projecte espanyol”.