El “nyap” del vot exterior, al Suprem
El govern portarà el cas al Suprem i estudia recórrer a instàncies internacionals
Vots perduts, retards en la resposta als sol·licitants i en la tramesa de la documentació pertinent, errors en la facilitació d'adreces... Participar en les eleccions a l'exterior ha tornat a ser una odissea a l'abast de molt pocs dels que es van interessar per fer-ho. El govern de la Generalitat n'és conscient i ahir va anunciar a través de la portaveu, Neus Munté, la seva intenció de portar aquestes “incidències” al Tribunal Suprem. A més, es plantejarà “totes les vies de defensa davant altres instàncies internacionals”. Un 10,9% dels catalans residents a l'exterior (21.390) van poder tramitar amb èxit la sol·licitud de vot. Entre avui i demà se sabrà la xifra exacta dels que van fer-ho.
Com que per presentar el primer recurs té un termini de dos mesos, el Departament de Governació té previst obrir un canal de comunicació amb els afectats a internet. Malgrat que ja té molts casos detectats i comptabilitzats, l'objectiu és recollir-ne el màxim nombre per donar gruix a una denúncia que es planteja “per protegir al màxim allò que és un dret fonamental i inviolable”, segons va assegurar Munté. La denúncia del govern s'afegeix a les accions penals anunciades la setmana passada per l'associació Drets contra els diplomàtics i funcionaris que hagin obstruït els tràmits per al vot exterior.
Una reforma que ho va complicar tot
Els problemes amb el vot exterior són una tònica habitual des que el 2011 l'executiu espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero va pactar amb el suport del PP i CiU la reforma de la llei orgànica electoral de règim local. Entre els canvis, es va introduir el vot pregat, que obliga els expatriats que vulguin participar en uns comicis a sol·licitar-ho. Fins aleshores, tots rebien les paperetes per defecte. Fa mesos que hi ha un acord per eliminar el vot pregat, però encara no s'ha fet.
