Estats Units
Rosari de matances
La frustració d'Obama
El tiroteig de dijous al campus d'Umpqua, a l'estat d'Oregon, torna a posar damunt la taula el problema del control d'armes als EUA
La falta de legislació desespera i enfurisma l'inquilí de la Casa Blanca
L'artífex de la matançava preguntar a les víctimes si professaven la fe cristiana abans de matar-les
Barack Obama repeteix sovint que el pitjor moment de la seva presidència va ser quan el 14 de desembre del 2012 el van informar de la mort de més de 26 persones, entre les quals una vintena de nens i nenes, en un tiroteig a l'escola primària de Sandy Hook, a Newtown (Connecticut). Aquell dia, el mandatari va fer una crida als EUA a reflexionar sobre la necessitat de reforçar el control d'armes per evitar tragèdies com aquella.
La massacre de dijous al campus d'Umpqua, a l'estat d'Oregon, va demostrar que tot continua allà on era. La mort de deu persones, inclòs l'artífex de la matança, va servir per tornar a posar damunt la taula el problema de les armes als Estats Units i va permetre a les televisions fer especials sobre les raons del tiroteig i un seguiment a la investigació.
Els tirotejos mortals als Estats Units són com un dia de la marmota que es produeix cada certs mesos, amb personatges i localitzacions diferents, però amb una trama molt semblant. En el cas d'Oregon, la policia està sent molt curosa amb les dades i no confirma res si no és segur. La identitat de l'assassí de moment no és oficial, però els mitjans parlen de Chris Harper Mercer, un jove de 26 anys solitari i tímid que va entrar al campus armat amb tres pistoles i un rifle. Segons familiars de testimonis dels fets, la massacre perpetrada per Mercer podria tenir raons religioses extremistes, ja que hauria preguntat a les víctimes per la seva fe abans de disparar: si eren cristianes, abans de disparar els deia que així arribarien abans al cel.
“Ens hem fet insensibles”, va lamentar Obama, en les declaracions davant la premsa després de conèixer els fets. Segons els càlculs dels periodistes més veterans de la Casa Blanca, en els gairebé set anys de presidència Obama ha fet més de quinze declaracions per donar el condol a víctimes de tirotejos: més de dues per any. Segons The Washington Post, en els 275 dies que han passat del 2015, hi ha hagut 294 tirotejos als Estats Units. Des de Sandy Hook, fa gairebé tres anys, n'hi ha hagut 986.
Rutina presidencial
Obama està fart de les morts per arma de foc als EUA i de veure com res canvia. “S'ha convertit en una rutina. Les notícies s'han convertit en rutina. La meva resposta des d'aquest podi [de la sala de premsa de la Casa Blanca] s'ha acabat convertint en rutina”, va criticar.
Cada vegada que hi ha una massacre com aquesta intenta donar un cop de puny damunt la taula a mesura que creix la seva frustració per la passivitat dels polítics i la societat per resoldre el tema. Aquesta vegada va assenyalar directament els legisladors: “Exigeixo
un canvi en les polítiques.”
La comparació amb la resta del món és odiosa, i fa mal a Obama. “No som l'únic país del món amb gent amb problemes mentals o que vol fer mal a la població; som l'únic país del món que veu aquesta classe de tirotejos cada certs mesos”, repeteix per generar un sentiment de culpa en els nord-americans.
El principal obstacle és el poder del lobby armamentístic, encapçalat per l'Associació Nacional del Rifle (NRA). Segons dades del portal OpenSecrets, l'any 2014 va gastar més de 28 milions de dòlars a influenciar les polítiques nord-americanes, especialment a defensar la segona esmena de la Constitució que dóna el dret de portar armes. Diners que van directes a les campanyes polítiques de congressistes i grups polítics, i que han convertit l'NRA en el desè lobby més important dels EUA. Fins al punt de capgirar la tendència de l'opinió pública i aconseguir que el 52% dels nord-americans defensin la tinença més que no pas la intensificació del control d'armes.
El poder dels defensors de les armes i la capacitat de manegar la política nord-americana fan que la confiança d'Obama a poder resoldre aquest assumpte sigui nul·la: “Espero i desitjo no haver de sortir un altre cop en el que em queda de presidència per donar el condol a famílies en aquestes circumstàncies. Però per experiència no ho puc garantir. I és molt terrible dir-ho així.”
