El sobiranisme no toca sostre
Un de cada tres nous votants es va decantar per l'independentisme el 27-S, contrarestant l'augment unionista
Es va quedar a sols 80.000 vots del 50%
Traient el més de mig milió indefinit el sí hauria guanyat 55-45
Els partits unionistes van moure cel i terra abans del 27-S per mobilitzar a les urnes la seva pregonada majoria silenciosa, és a dir, la figura del clàssic abstencionista, que donaven per fet que votaria en massa per la unitat d'Espanya i els faria possible aturar el procés sobiranista. Vistos els resultats, efectivament van aconseguir arrossegar una participació mai vista –van votar tres de cada quatre catalans que ho podien fer, 462.000 més que al 2012–, i efectivament el vot espanyolista va ser el que més va créixer, però els càlculs no els van acabar de quadrar.
I és que, al contrari del que es pensaven, l'independentisme no havia tocat sostre amb els prop d'1,8 milions de vots –comptant-hi fins i tot els d'Unió, que llavors anava junt amb CDC– del 2012, ni els vora 1,9 del procés participatiu del 9-N, entre els quals es compten els d'estrangers i nois de 16 i 17 anys que ara no han pogut votar. Tenint en compte que la resta de llistes minoritàries, i fins i tot els vots nuls i en blanc també van baixar i van transvasar més de 90.000 sufragis cap a un dels tres grans blocs (el del sí i sí, el del no, i el del sí i no), aquests van rebre en conjunt més de 553.000 vots més. Que es van repartir, comptat i debatut, de manera molt més equilibrada del que creien Albiol, Arrimadas i companyia: vora la meitat (47,5%) sí que va anar a l'unionisme, però l'independentisme va resistir guanyant-ne també vora un terç (32,4%), pel 20,1% que van pujar també les opcions del sí i no. La suma dels blocs a favor del dret d'autodeterminació encara va créixer així més que l'estrictament unionista.
Més vots per a tothom
En xifres absolutes, el bloc independentista va créixer prop de 180.000 vots, fruit de sumar els 14.000 que va afegir Junts pel Sí i els que havien tret CiU i ERC per separat, els 211.000 que va augmentar la CUP –l'artífex gairebé únic del creixement– i la resta dels 46.000 que va rebre fa tres anys Solidaritat, que ara no es presentava ni va demanar el vot explícitament per ningú.
En l'altre extrem, el bloc unionista va assolir en conjunt 262.000 vots més, amb una distribució desigual, ja que només un partit va aclaparar tota la pujada: C's, que va créixer de 461.000, i va compensar així les caigudes de tots els altres: els 60.000 de Plataforma per Catalunya i els 14.000 d'UPyD, que ara no es presentaven, els 122.000 del PP i els 1.500 del PSC, que no s'ha mogut en termes absoluts.
Pel que fa al bloc indefinit, format pels partits que es van mullar pel sí i no el 9-N i que han demanat expressament que no se'ls comptés en cap bàndol, creix en més de 110.000 vots, bàsicament per la dissecció a banda dels 103.000 vots d'Unió, ja que Catalunya Sí que es Pot gairebé no va sumar als vots que havia rebut ICV-EUiA el 2012, tot i la seva aliança amb Podem.
Mig milió, i els exteriors
Si se sumen tots aquests vots al sí i al no, i els altres a candidatures minoritàries sense una posició clara en el debat, quedaria una bossa de més de mig milió –en concret, de 516.923, comptant també per exemple els gairebé 30.000 del Pacma– que seria decisiva per decantar els resultats en un possible referèndum vinculant. Aquesta bossa, i els més de 180.000 catalans de l'exterior que ara s'han quedat sense votar –en bona part pels entrebancs que imposa el sistema actual, i que el govern ja ha plantejat que canviï el proper Parlament–, que també podrien resultar decisius.
El 47,8% que van assolir Junts pel Sí i la CUP hauria requerit uns 100.000 vots més per sobrepassar el llindar del 50%, tot i que si es compten els que van anar estrictament a candidatures, és a dir, si s'eliminen del càlcul els que van ser nuls i en blanc, el llistó hauria quedat en 2.046.288 vots, i el bloc independentista s'hauria quedat a tot just 79.520 d'una victòria absoluta també en vots.
Hipòtesi del referèndum
En un darrer exercici de política-ficció, si el 27-S hagués estat un referèndum, i un cop apartats tots els vots en blanc, nuls o que van anar a partits indefinits sobre la independència, el sí s'hauria enfilat fins al 55%, pel 45% del no. Curiosament, el resultat invers al referèndum escocès d'ara fa un any.
LES XIFRES
Del 10,3 al 47,8% en cinc anys
Si s'analitza el vot a forces independentistes en eleccions al Parlament des del 1980, representat històricament per ERC, s'observa que, tret dels primers comicis –a què també van concórrer Nacionalistes d'Esquerra i el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional de Catalunya sense obtenir cap escó– es va mantenir en xifres gairebé residuals als anys 80 i 90. El primer gran salt ve amb l'ERC de Carod el 2003, que va doblar les xifres i va superar per primer cop el mig milió de vots. Tot i resistir el 2006, el desgast dels dos tripartits va fer que els republicans, ja amb la competència de SI, caiguessin el 2010, i el vot independentista tornés al 10%. Des de llavors, però, en només cinc anys l'ascens ha estat meteòric. El 2012, ja amb la CUP en escena, va superar els 670.000, i es van acostar als 1,8 milions amb una CiU que molts ja consideren independentista. El 9-N la xifra es va enfilar a gairebé 1,9 milions, i ara s'ha tornat a superar, quedant-se a tot just 33.000 vots dels dos milions.
