La consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat en funcions, Meritxell Borràs, s'ha mostrat aquest dissabte a favor de, en les negociacions de Junts pel Sí amb la CUP, establir “un marc de legalitat catalana”, encara que ha eludit parlar de “ruptura” amb Espanya. 

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Meritxell Borràs ha indicat que les negociacions entre Junts pel Sí (CDC, ERC, ANC i Òmnium Cultural) amb la CUP serà un dels assumptes que s'abordin en el consell nacional de Convergència que se celebrarà avui a Bellaterra (Vallès Occidental). 

Davant les exigències de la CUP, que aposten per la ruptura amb l'Estat per establir una “república catalana”, la consellera de Governació ha assenyalat que el seu objectiu és “tenir una legalitat catalana” i ha afegit que “la majoria de ciutadans vol un marc de legalitat que doni resposta a les seves necessitats, ha de ser el nostre, el català, cap altre”. 

El consell nacional de CDC analitzarà, entre d'altres assumptes, les conseqüències polítiques del 27-S i les negociacions amb la CUP, que “es porten d'una forma discreta, com ha de ser per tenir bon port final”. 

D'una altra banda, la titular de Governació en funcions ha volgut subratllar que de les 47 lleis aprovades pel Parlament en la passada legislatura, 19 van ser portades davant el Tribunal Constitucional (TC) que les ha parat o està en vies de fer-ho, i ha passat el mateix amb 23 normes que no tenen rang de llei.

En aquest sentit, ha subratllat que un decret com el de pobresa energètica, amb el qual es volia donar resposta a les persones que pateixen més, també ha estat portat al TC i s'ha parat “de forma incomprensible” per un tribunal que considera “polititzat”. 

Borràs ha fet especial èmfasi en la previsió del govern català de denunciar davant totes les instàncies judicials espanyoles i europees els problemes que han constatat en el vot per correu en les passades eleccions autonòmiques del 27-S.

Ha criticat, especialment, que la Junta Electoral Central (JEC) prolongués el termini de vot per als membres de l'exèrcit i no fes el mateix amb d'altres ciutadans, i ho ha qualificat “d'escàndol”.  “S'ha vulnerat el dret fonamental de poder votar, pel que anirem fins al final amb totes les conseqüències, als tribunals espanyols i en els europeus”, ha assegurat.