Unió: la resistència
El partit de Duran prepara el procés per presentar-se a les espanyoles després de la desfeta del 27-S
Espadaler es reuneix amb les bases per prendre'ls el pols abans que les assemblees formalitzin la candidatura
Unió es prepara per passar una dura prova de resistència. Després de quedar sense diputats al Parlament el 27-S, el partit de Josep Antoni Duran i Lleida confia a obtenir representants al Congrés en les eleccions del 20 de desembre. La direcció manté el convenciment que hi ha un espai electoral a ocupar per Unió i que els més de 102.000 vots que van reunir en els comicis els haurien donat entre tres i quatre escons si la participació no s'hagués enfilat fins a l'imprevisible i històric 77%. Contrarestar les imatges dels exdiputats socialcristians enduent-se capses dels vells despatxos de CiU a la cambra, i fer-ho amb un projecte de futur capaç d'arrossegar més votants, és la complicada tasca pendent per a la formació, que reunirà el seu consell nacional aquest dissabte. La nit electoral, Duran va anunciar que posaria el seu càrrec a disposició del màxim òrgan de decisió entre congressos. Fonts del partit, però, donen per fet que en sortirà reforçat. El president del comitè de govern hi ha tingut sempre una majoria inqüestionable, fins i tot quan el sector crític estava més viu que mai, amb el sacseig de la consulta interna del 14 de juny passat.
Després del 27-S, el secretari general del partit, Ramon Espadaler, ha encetat una sèrie de contactes i reunions territorials per prendre el pols a les seccions en l'àmbit intercomarcal, comarcal i local. Embastar el territori és clau després de la desfeta electoral que ha empès diversos alcaldes i regidors a afegir-se al rosari de marxes que afecten el partit des del juliol, amb l'anunci de l'escissió del sector independentista, constituït en Demòcrates de Catalunya. La reorganització territorial continua.
La cúpula minimitza la marxa de militants, tot i respectar les decisions dels que travessen la porta, i fa pinya amb l'aposta per intentar ocupar l'espai moderat de CiU, el vot conservador de la tercera via. El del seny i els ponts. “No he sentit ni una sola veu que digui que no ens presentarem”, assenyala un membre de la direcció sobre la determinació de concórrer a les espanyoles i les reunions que es convoquen al territori. Fonts de la formació confirmen que la previsió és que sigui Duran qui encapçali la llista a la cambra baixa. Abans del 27-S, de fet, el mateix Espadaler va assenyalar que el millor candidat seria el president del comitè de govern. La setmana vinent es començaran a reunir les assemblees intercomarcals que han d'aprovar formalment la candidatura de Duran, d'acord amb els estatuts d'Unió. L'executiva intercomarcal formalitza les propostes que se sotmetran a l'assemblea a partir de les candidatures que hi concorren.
Segons l'informe del Tribunal de Comptes del 2012, el partit socialcristià acumulava un deute de més de 16 milions. La presència a les institucions, però, és més minsa que mai. Demòcrates de Catalunya assegura que disposa de 27 dels 43 alcaldes que tenia UDC i de 131 regidors, unes dades que la formació de Duran no confirma. Al Congrés, hi tenen sis diputats i un més a l'eurocambra. Pel que fa al Parlament, no el donen per perdut. El comitè de govern s'agafa a la brevetat del mandat –Junts pel Sí ha assegurat que durarà 18 mesos– i a la tesi que la dependència de la coalició respecte a la CUP no només el podria escurçar més, sinó que també podria engrossir l'electorat centrista. “La inestabilitat ha arribat”, proclamava divendres Duran. I rematava: “Hi ha molt compromís personal i col·lectiu per superar reptes.”
Millors resultats en municipis rics
Unió aspirava el 27-S a convèncer el vell electorat moderat de CiU i a penetrar, també, a l'àrea metropolitana. El cert és que va obtenir millors resultats als municipis amb una renda familiar disponible més alta del país, però no va connectar amb l'electorat de la perifèria barcelonina, on no va aconseguir superar el 2,51% obtingut a tot Catalunya. El discurs de Ramon Espadaler, ancorat en el concepte del seny, el diàleg, l'estabilitat i el suport al món empresarial, va ser més ben rebut a les zones benestants. Al districte de Sarrià-Sant Gervasi va arribar al 7,32% dels vots i al 3,5% a l'Eixample, però es va enfonsar a Nou Barris, amb un 1,8%. Al municipi català amb una renda familiar més alta, Matadepera, van obtenir un 5,56%. A Alella, un 3,5%, i a Cabrils, un 3,6%. El percentatge és similar en la desena de municipis més rics de Catalunya, però baixa considerablement en els més pobres. Ho exemplifiquen Badia del Vallès (0,9%), Castellà d'Empúries (2,1%), Santa Coloma de Gramenet (1,2%), la Llagosta (1,4%), Maçanet de la Selva (1,5%) i Canovelles (1,8%).
