Política

SÒNIA SCAFA

ALCALDESSA DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA PER L'AGRUPACIÓ VEÏNS DE SANT CEBRIÀ (AVSC)

“Sant Cebrià té potencial però s'ha deixat morir”

“Dins d'AVSC érem gent bastant distant de la política que ens vam ajuntar arran d'un greuge comú i ens va sorprendre rebre el suport majoritari dels veïns”

“Reorganitzar l'Ajuntament, resoldre els problemes de personal a l'escola bressol, trobar un sistema eficient de transport urbà i atendre l'elevada demanda de serveis socials”

Segona alcaldessa
Advocada de professió, casada i amb una filla, va accedir a ser cap de llista només tres mesos abans de les eleccions. És la segona dona al capdavant del govern i després de substituir Maria Antònia Benítez, que va encapçalar l'administració local també provinent d'una agrupació independent, Tots per Sant Cebrià. Viu a la urbanització de Can Palau, on els seus pares tenien una segona residència des del 1972. Reconeix que encara està trobant el seu lloc dins de l'Ajuntament i afronta aquests quatre anys “amb il·lusió i responsabilitat”.

S'estrena en política. Va encapçalar una formació de veïns de les urbanitzacions sorgida arran d'un conflicte urbanístic. Va ser la força més votada amb el 37,8% dels vots i va obtenir cinc regidors d'onze.

L'AVSC es va presentar com un grup no polític. Encara s'ho considera?
No. Ara ja hem fet el pas i hem entrat a l'Ajuntament. Dins d'AVSC érem gent bastant distant de la política que ens van ajuntar arran d'un greuge comú. La sorpresa va ser que rebéssim un suport majoritari, però ara tenim una responsabilitat a la qual hem de respondre.
Creu que un greuge urbanístic és raó suficient per convertir-se en opció política?
Va ser la gota que va fer vessar el got, perquè ja feia temps que vèiem que les coses no es resolien bé a l'Ajuntament. Sant Cebrià s'ha deixat morir com a poble. Hi havia més activitat fa quaranta anys que ara. Som un poble dormitori i molta gent encara no sap ni que existim. Calia aturar aquest camí i nosaltres vam creure que podíem aportar una nova manera de fer les coses, més efectiva i realista.
Quin era aquest problema urbanístic?
Es va posar en marxa un POUM amb una reparcel·lació a les urbanitzacions que reclamava, segons els paràmetres establerts, una inversió econòmica de cada propietari al voltant de 40.000 euros. Era una quantitat exagerada que la gent no pot assumir i malgrat que durant molt de temps van intentar trobar una solució consensuada entre afectats i Ajuntament no va ser possible. Se'ns va negar informació.
Diu que hi ha molta feina a fer.
Sant Cebrià té un gran potencial i s'han deixat perdre massa oportunitats. Vivim en un paratge natural envejable que podem potenciar en l'àmbit de l'esport, de les rutes turístiques o de les fires temàtiques. Ens hem arremangat perquè volem resoldre moltes coses.
Com s'ha trobat l'Ajuntament?
Força malament, tot i que hi ha un personal molt implicat. El primer que vaig fer va ser demanar un organigrama de funcions i em van dir que no n'hi havia. Allà ja vaig veure a què m'enfrontava. Quan demano informació sobre un aspecte i mostro la meva disconformitat sobre la manera com es porta rebo la mateixa resposta: “Sempre s'ha fet així.” Doncs potser és el moment que es deixi de fer així.
Posi-me'n un exemple.
Tenim un cos de policia local i un de vigilants quan és incompatible. Hem engegat un procés per determinar quina feina ha de fer cadascú perquè tenim policies fent de xòfer o de conserge al pavelló. S'ha de posar ordre. També hem de dotar-nos d'un advocat, perquè l'anterior govern va deixar amortitzar la plaça. La secretària està superada per la feina. A l'escola bressol tenim onze mestres per a dinou infants, una proporció que un poble com el nostre no pot sostenir. La llista és llarga.
I per on es comença?
Tot l'equip ens hi hem posat de ple i ha començat a aplicar la seva experiència personal i professional a les diferents àrees. Hem començat a reorganitzar la feina interna, una acció poc vistosa però bàsica per garantir un bon funcionament de l'administració. Hem demanat a la Diputació assessorament per fer la relació de llocs de treball. I també contractarem un advocat extern que ens ajudi en l'organització.
La gent del poble veu el nou govern com a estranys pel fet de venir de les urbanitzacions?
La diferenciació entre la gent del centre del poble i la que viu a les urbanitzacions ha canviat força ja que molta gent ha convertit en primera residència la casa que tenia per anar de vacances. Fa més vida al poble, encara que és cert que hi ha veïns que encara ens retreuen que som “de fora”. Crec que és qüestió de temps i de fets demostrar que tots volem el millor per al poble. L'organització de la festa major ha estat una prova de foc i estic convençuda que l'hem superat.
Temes urgents a resoldre?
El personal de l'escola bressol i un transport urbà deficitari. Estem molt mal comunicats perquè entrem dins d'un circuit de bus que triga molt i que no dóna resposta a una estructura de poble molt dispers i amb diferents nuclis habitats. Aquí hem de posar ordre al servei de taxi a demanda que ha disparat el cost. També hem d'afrontar una alta demanda de serveis socials, amb més de sis-cents expedients.
I quin paper hi juga l'oposició?
Ens estan posant molts pals a les rodes aprofitant que som nous. M'esperava una mica
més de suport i contínuament ens col·lapsen els treballadors amb demanda d'informació.
La relació podria i hauria de ser millor.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.