La nova política de sofà

Des que fa alguns anys, els amics de Twitter ens van posar tan a l'abast la possibilitat de fer les nostres modestes revolucions amb petits missatges de 140 caràcters sense moure'ns del sofà de casa, el rei del descans ha anat guanyant adeptes entre la classe política. Durant la campanya electoral de les municipals, l'actual alcalde de Calafell —igual que la candidata del PP a Madrid, Esperanza Aguirre— va tenir la idea de treure el chester al carrer per elaborar un programa electoral basat en un procés participatiu. Evidentment, cadascú va difondre la seva idea de participació, que no era precisament coincident. El cas és que la candidata Aguirre es va quedar amb el seu sofà inflable i Ramon Ferrer ha canviat el chester de candidat per un chester de govern complicat, però al cap i a la fi, govern.

En la seva nova posició Ferrer no ha volgut renunciar a allò que li va permetre fer pedagogia de la democràcia, de la política de carrer i, des de fa algunes setmanes, atén les demandes, propostes i preguntes dels ciutadans al carrer sense renunciar al format de l'èxit. El set és ben senzill: un sofà, dos micròfons, bolígraf i llibreta. El veí que vol parlar amb l'alcalde sap que el pot trobar tal dia a tal hora, a tal lloc. Només hi ha d'anar i fer cua per parlar amb ell. De cada sortida, se'n fa una fitxa, s'analitza cada una de les demandes i peticions, i se'n fa el seguiment.

“Tot allò que podem fer de forma ràpida i senzilla per solucionar els problemes dels veïns, ho fem”, diu l'alcalde després d'atendre una veïna que viu en un carrer on s'aixequen les rajoles. Arreglar una rajola és fàcil; tornar a enrajolar tot un carrer té un punt de complicació, però tot s'ha de posar sobre la taula. Ramon Ferrer recorda que ell és “un veí més” i que pateix els problemes del poble igual que els altres.

En la sessió de sofà d'ahir, a Calafell Platja, Ferrer va fer una llista en què abundaven sobretot les peticions relacionades amb les necessitats de millora de la via pública. Els desperfectes que provoquen les inundacions de la zona quan es produeixen pluges intenses són un maldecap per als veïns. Però Ferrer sap que aquest no és un problema fàcil de resoldre i fa pedagogia aprofitant la proximitat del format.

Els entrebancs de l'especulació a la recuperació econòmica, la pudor que desprenen les aigües que no poden passar per la depuradora en dies de màxima ocupació, o el funcionament del servei d'urgències mèdiques al municipi tenen resposta de l'alcalde, malgrat que les competències, tot sovint, sobrepassen els límits de la política local.

Així és com el sofà de Ramon Ferrer esdevé una nova plataforma per fer política des del carrer, per fer realitat la nova política de sofà.