El PSOE avala les mesures de Rajoy contra el procés
El socialisme presenta la seva reforma de la Constitució com una via per al diàleg mentre admet que la prioritat és fer respectar la llei
El president espanyol i Sánchez es reuneixen per actuar plegats
Alguns dirigents socialistes ja havien advertit Pedro Sánchez que no es podia fer coincidir la presentació en societat del seu projecte de reforma de la Constitució, amb el qual es pretén oferir una imatge dialogant enfront l'immobilisme que sovint critiquen al PP, tot just en el moment que s'acabava de conèixer la declaració conjunta de Junts pel Sí i la CUP. Adduïen que calia separar en el temps un fet i l'altre. Però l'equip de Sánchez ho va voler mantenir, si bé com a contrapartida va renunciar a qualsevol gest d'equidistància, ja que, abans de sortir a escena, el consell de política federal del PSOE aprovava un manifest en el qual donen suport a tota mesura que posi en marxa l'executiu espanyol per “fer complir la Constitució i les lleis”, i situava els artífexs del procés “fora del sistema democràtic en considerar-los “mereixedors de la resposta política i jurídica més severa”. I per acabar-ho d'arrodonir, només acabar l'acte el secretari general del PSOE es traslladava a La Moncloa per “coordinar-se” amb Mariano Rajoy en la “defensa de la Constitució, de la unitat i de la sobirania nacional”, segons informava l'executiu del PP.
Imatge de fermesa
Així doncs, l'escenificació d'un projecte de reforma de la carta magna per “actualitzar” el pacte de convivència del 1978 i “millorar” l'autogovern –presentant-ho com l'única sortida al conflicte polític entre Catalunya i l'Estat– va quedar eclipsada per la trobada de Sánchez amb el president espanyol per blindar la unitat del front bipartidista –si bé Rajoy va indicar ahir que també rebrà Albert Rivera– i la pressió perquè en un dia com el d'ahir es deixessin de tebiors i oferissin una imatge de fermesa contra el “cop d'estat” dels sobiranistes. Així ho proclamava la presidenta andalusa, Susana Díaz, que també dirigeix el consell de política federal, tot emfasitzant que Rajoy “no està sol, sinó que té al costat tots els demòcrates d'Espanya” i davant d'això assegurava que la seva responsabilitat és “convocar totes les forces polítiques” per fer-los partícips del seu full de ruta contra el procés català.
Com acostuma a ser habitual, Díaz va participar a la trobada amb el clar objectiu d'exhibir perfil propi i mostrar-se molt més contundent que Sánchez, del qual sovint ha criticat l'equidistància. Així, després de la fotografia de família a les escales del Congrés, la presidenta andalusa va convocar la premsa per emfasitzar el seu discurs i remarcar que cal que Rajoy tingui al seu costat totes les forces –i de manera especial el PSOE– a favor de la unitat amb l'objectiu de poder actuar de manera coordinada. Al cap i a la fi, els dos grans partits estatals no es volen resignar a una evidència: que Ciutadans és a hores d'ara el principal interlocutor amb Madrid del front antisobiranista. Miquel Iceta també avalava la tesi que Rajoy demani suport als partits si bé suggeria que és ell el que ha de portar la batuta. I el que veia clar el líder del PSC és el fet de portar la resolució sobiranista al TC.
Fins a la presentació de la resolució al Parlament, davant la qüestió catalana el PSOE sempre s'ha vist entre l'espasa i la paret –“ens sentim incòmodes”, argumentava un dirigent– i, de fet, en aquest temps s'han aferrat al pacte de Granada, firmat el juny del 2013, per reformar la Constitució en clau federal. En tot cas, el document aprovat, i que pretenia desenvolupar aquell acord, aporta poques novetats respecte al que s'oferia fa dos anys.
LES FRASES
A l'executiu espanyol “no li tremolarà el pols”
Mariano Rajoy insistia ahir a no voler explicitar els seus plans per frenar el procés sobiranista, més enllà de subratllar que “no li tremolarà el pols” a l'hora de prendre decisions per evitar que compleixin els seus objectius. En una entrevista a la cadena SER, el president espanyol ja avançava que pretenia veure's amb Sánchez –més tard es faria pública la trobada– i amb Rivera, mentre que deixava fora el líder de Podem perquè s'ha mostrat favorable al dret a decidir. Pablo Iglesias, dolgut per l'actitud del popular d'excloure'l de la trobada, li replicava que el diàleg i la negociació s'estableix amb qui pensa diferent, no amb el que pensa igual, alhora que li retreia que busqui rèdit polític “incendiant” Catalunya. Iglesias, si més no, insistia en el referèndum però es resistia a posar-li data malgrat que CSQP proposa el 2016.
Rajoy, aliè a les crítiques de Podem, admetia que amb el PSOE i Ciutadans comparteix una posició similar pel que fa a la resposta que es donarà a la resolució del Parlament. Sense voler entrar en detalls, i davant la pressió de l'interrogatori, incidia que no li agradaria haver d'aplicar l'article de la Constitució que permet suspendre l'autogovern, alhora que reiterava que s'actuarà en funció dels esdeveniments, “amb prudència i proporcionalitat”. El pla “és aplicar la llei”, tot recordant, a més, els nous mecanismes de què disposa el Tribunal Constitucional en cas que no es compleixin les seves resolucions –la possibilitat d'inhabilitar càrrecs públics–, una mesura que el PSOE va rebutjar.